El fast food del sexe

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Molt bé, ens quedem a casa. Molt bé, fem teletreball. Molt bé, fem ioga a l’estora del menjador. Ens inventem receptes, ensenyem a les criatures noves manualitats que hem vist a Instagram, ens convertim en escriptores professionals. De sobte tenim la casa endreçada, ens molesta més que les persones amb qui compartim espai s’oblidin els mitjons al lavabo i ens masturbem el doble de vegades al dia. I omplim les xarxes socials de les activitats originals que se’ns acudeixen com si confinar-nos fos la fi del món però se’ns oblida compartir que ara que estem amb les portes tancades el sexe és central en la nostra rutina perquè l’avorriment comporta masturbació. Sempre.

No tinc gaire clar com funciona l’empoderament sexual en períodes de confinament, és la meva primera clausura involuntària. El que sí que tinc clar és que el segle XXI ens ha regalat una eina poderosa: el satisfyer. Poderosa perquè carrega en un sol botonet tot el discurs de l’empoderament femení i tot el discurs del patriarcat sobre el clítoris, que rep com una descàrrega tota aquesta energia paradoxal fins que de l’ímpetu hem de tornar a pujar els ploms.

Silvana H. Vazquez – @armoscyclis

És meravellós que tinguem un objecte que representi, en tan poc espai, satisfacció pura i dura a l’instant. Sembla que l’orgasme, així, sigui el més accessible de la nostra habitació i que dependre de parelles sexuals que es desentenen del nostre clítoris hagi passat a la història. Masturbeu-vos, ens diu l’aparell rosa amb formes amistoses. Masturbeu-vos, deixeu enrere el desig per la forma fàl·lica. Masturbeu-vos, poseu al centre el vostre òrgan sexual i no tingueu por a compartir amb les vostres amistats que per l’aniversari us heu auto regalat un aparell que succiona clítoris. Magnífic mecanisme de la postmodernitat, ens aventurem a comprar-nos-el i a xerrar-ne pels descosits inclús pel pati de llums amb les veïnes. No ens importa comentar la nostra relació amb la joguina a l’oficina, regalar-ne una a la nostra mare o tieta o germana. Naturalitzem que el cinquanta per cent de les publicacions que llegim a Instagram parlin de la màgia del satisfyer i acceptem que influencers, cantants, botigueres, artistes ens el recomanin amb una pluja d’estímuls que, evidentment, ha estat la culpable que ens rendim als seus efectes. De sobte una eina sexual és tan popular com el xampú per a cabells eixuts, la venus gilette o l’eye liner negre.

Un moment. No sembla sospitós que una eina d’empoderament sexual tingui la mateixa fama que qualsevol “producte de bellesa”? No és estrany que el seu lema sigui la revolució sexual igual que el lema de la venus gilette és “no te pierdas ningún plan”? No oblidem que la revista playboy també porta disfressa de revolució sexual, i de vegades la pornografia, i també l’híper sexualització dels cossos femenins. L’origen de qualsevol objecte de consum que el capitalisme ha creat és la suposada alliberació. Comprar ens fa més lliures. Menjar carn ens fa més lliures. Portar pantalons molt curts ens fa més lliures, depilar-nos ens fa més lliures, succionar-nos el clítoris amb un objecte ens fa més lliures. La mateixa dinàmica es repeteix una vegada i una altra amb qualsevol ingredient que el sistema afegeix al seu caldo d’esclavitud consumista. Llavors, qui ens ven el satisfyer i per què? Darrere de tota llibertat que ens ven el capitalisme, hi ha un home blanc amb corbata disposat a guanyar diners a costa de les nostres ganes de trencar les cadenes. Com sempre, el sistema identifica quina és la revolta que volem emprendre i ens facilita una eina per lluitar; la mateixa eina que ens retorna de nou a l’hèlice de víctimes del mateix sistema.

Silvana H. Vazquez - @armoscyclis
Silvana H. Vazquez – @armoscyclis

Em sembla que el satisfyer, doncs, no és més que un d’aquests mecanismes del capitalisme per anul·lar-nos i mentrestant mantenir-nos contentes. Se’ns ha ofert quelcom de què parlar i se’ns ha dit que ara som més fortes, més independents, més desitjables perquè tenim una joguina fàcil i ràpida d’utilitzar i que a més no hem de patir, el sistema mateix s’ha encarregat que en puguem parlar sense pèls a la llengua perquè noies, d’això va la revolució sexual. I ara ens sembla que el satisfyer ens ha salvat la vida, ens ha empoderat, ens ha satisfet perquè hem deixat de dependre del mascle i hem après a tenir orgasmes en qualsevol moment. Com quan arribem cansades a casa i posem al microones un potet d’arròs que amb 3 minuts estarà llest per menjar. Com quan no volem mirar notícies i ens empassem micro vídeos a les xarxes socials per mantenir-nos “informades”. El satisfyer és el fast food del sexe: ho volem ara, ho volem ràpid, i no estem disposades a fer cap esforç ni dedicar cap pensament. No és exactament el tipus de producte que ens ofereix el capitalisme? Llavors per què ens pensem que tenir un satisfyer ens fa estar empoderades i rebel·lades contra el règim?

Hem oblidat el que em sembla fonamental: el sexe hauria de ser una eina d’auto coneixença, exploració, intimitat, diversió. Ens masturbem perquè ens avorrim, però ens masturbem perquè ens coneixem o ens volem conèixer. La revolució sexual només ho serà si la fem nostra, si la fem íntima, forta, inclusiva, profunda. Utilitzar el satisfyer no és masturbar-se, ni aturar-se, ni dedicar-se temps. L’orgasme ràpid i senzill és útil, necessari, predominant en moltes vides però no per això exclusiu. Tenir una joguina que aconsegueix crear un efecte sobre humà és genial i ens fa ser afortunades de viure en un segle que fabrica aquest tipus d’invents. Però tenir-lo al calaix no vol dir gaudir més del sexe, parlar-ne amb tothom no vol dir trencar tabús, utilitzar-lo cada dia no vol dir fer la revolució sexual. Si consumim orgasmes ràpids amb l’aparell, estem oblidant totalment en què consisteix això de l’auto coneixement, de la dedicació a una mateixa, del sexe del món real. Quan el vaig comprar, la noia de la botiga va dir-me que agrada a moltes persones perquè no tenen temps, van amb pressa a la feina, i així i tot, abans de marxar a treballar, poden tenir un orgasme en uns segons i continuar corrent. Tot i estar il·lusionada com una nena amb una joguina nova (de fet, era exactament això), em va esgarrifar completament la sensació que érem incapaces d’aturar-nos ni tan sols quan desitjàvem tenir un orgasme. Us imagineu una vida així? Una rutina on el sexe sempre sigui això: llevar-me, un cafè, rentar-me les dents, succionador de clítoris, roba i a la feina. Cinc minuts exactes per cada cosa i tota acció pendent de la següent, els horaris per davant, la pressa sempre present.

Silvana H. Vazquez - @armoscyclis
Silvana H. Vazquez – @armoscyclis

El que em preocupa de tot plegat no és que tinguem un satisfyer a la tauleta de nit. Tant de bo en tinguéssim totes un i poguéssim triar quina mena de sexe volem avui. El que em preocupa és que el discurs del capitalisme ens cali tant que associem satisfyer amb relacions sexuals sempre i adoptem el relat que el sexe ha de ser ràpid, eficaç i superficial, com tot. Que ens oblidem de nosaltres, d’alimentar-nos les fantasies, de dedicar-nos estona, d’empoderar-nos a través del coneixement. Necessitem saber com funcionem perquè ningú ens ho ha ensenyat: la nostra educació sexual és pràcticament nul·la, la llista d’amants que han ignorat el nostre orgasme és llarga, la crítica als estímuls audiovisuals que ens mostren el sexe com quelcom predeterminat, sexista i fàcil és constant. Continuar alimentant el discurs que fomenta que el satisfyer sigui el centre de la nostra vida sexual i que és l’única cosa que ens pot mantenir satisfetes és fer un pas enrere en el nostre creixement. El sexe no es consumeix, el sexe s’aprèn.

- Publicitat -

Breus

Colau avisa que serà unilateral amb l’ús dels romanents: “Hi haurà uns fets consumats”

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha avisat que el consistori utilitzarà els romanents, que ha explicat que ascendeixen de 165 milions a 230 si...

El Musiquem Lleida manté l’aposta per la música gratuïta amb una versió reduïda del festival en la seva 15 edició

La 15a edició del festival internacional Musiquem Lleida se celebrarà del 2 al 4 d'octubre amb una versió reduïda batejada com a 'Delicatessen', amb...

La pandèmia triplica el nombre de joves que s’incorporen a la Creu Roja per fer de voluntaris

"La covid ens ha unit com a humanitat". És el resum que fa una voluntària de la Creu Roja arran de l'entrada massiva de...

Aquestes són les mesures que incorporaran els mercats de Barcelona contra la covid

Els mercats municipals de Barcelona Abaceria, Sants, Sarrià, els Encants de Bellcaire i Sant Antoni ja tenen càmeres zenitals als sostres d'accés per comptar...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca