Deu preguntes i deu respostes per saber qui és què
Amb la seva veu, fi vent que aixeca els matins d’estiu, però també espurna volàtil d’un foc lent d’hivern, ens obre nous camins sensorials. Ella és la Magalí Sare, cantant, multi instrumentista i compositora.
Amb la mateixa tendresa que ens xiuxiueja, se l’entrevista per descobrir d’on neix aquesta calma:
Quina consideres que és la teva primera obra?
Si em poso estricta, quan tenia 6 anys vaig compondre una cançó al piano que la vaig tocar a la meva primera audició del conservatori. No me’n recordo del títol.
La teva cita preferida? De qui és?
En tinc moltes. De fet, em considero una recol·lectora de frases boniques. Ara mateix, em ve una cançó al cap… “The greatest thing you’ll ever learn, is just to love and be loved in return”.
De quin color i en quin to visualitzes els records?
Els records són imatges i sensacions instantànies guardades en calaixos mentals on no puc indagar massa. Són tal com són i si intento travessar-ho crec que la meva ment els tenyeix d’imaginació. Alguns records foscos estan emboirats i d’altres molt lluminosos els miro amb les ulleres de sol que no és res més que la distància del temps. No tenen una tonalitat específica. Cada record és un color, uns acords, un clúster… que per a mi s’assembla molt, com he dit, a sensacions.
Quina escena cinematogràfica t’ha marcat més?
L’última escena de “Train de vie” de Radu Mihaileanu.
Quin és el teu objectiu a la vida? Quin és el sentit de la vida?
El sentit de la vida és el que tu vulguis donar-li. Des de la humilitat d’acceptar-te tal com ets. Des de treure’s el gran pes de sobre del qual s’espera de tu i així donant el millor de la teva persona, és a dir, donar amor. Crec que l’art, la música i el fet d’explicar històries m’encanta i trobo que hi començo a tenir la mà ben trencada. Amb això tinc la certesa de construir un camí que em fa feliç i que em permet transmetre felicitat als altres.
En el cas de viure una apocalipsi i et donessin l’oportunitat de recrear una societat, quinx famosx t’acompanyaria?
Abans que un/a famós/a, triaria la gent que més em coneix. Si tanmateix ha d’haver-hi una apocalipsi, no cal que sigui una persona famosa, no?, ja li farem tot creant la nova societat.
Tria una característica que admiris de la humanitat
Admiro la gent que cura malalties i cura el nostre planeta.
Quina cançó cantaries en un karaoke sense parar?
No m’agraden gaire les bases musicals dels Karaokes, prefereixo cantar a cappella. Si no, el més semblant a un Karaoke és una jam session i en aquest cas cantaria estàndards de jazz sense parar.
Ens comparteixes una mania curiosa?
No m’agrada la gent que quan espera que el menjar que s’està cuinant faci “xup-xup” deixa la cullera de fusta a dins!
Què penses del nudisme?
Sempre que n’he fet he experimentat un procés rodó. Al principi em fa molt de respecte, després m’hi acostumo i després començo a trobar-li el gust i ho trobo una cosa molt bonic de compartir. Hi ha coses, com banyar-se al mar o tenir una bona conversa, que es fan molt millor sense roba.