El dissabte passat, davant el televisor, tothom observava trèmul com el govern anunciava el començament de l’estat d’alarma a causa de la nova crisi sanitària. Quedar-se a casa, per solidaritat, es va convertir a corre-cuita en el lema que havia de guiar-nos aquestos dies. L’actual paradigma significarà per a molts l’oportunitat per posar-se al dia amb el treball acumulat, per reprendre el curs en línia que van oblidar o, fins i tot, per millorar aquell pastís de safanòria que mai acaba d’eixir del tot bé. Encara així, també pot convertir-se en una font d’avorriment i desfici. Per això, la cultura s’esdevé com el refugi on aïllar-nos durant hores del que ocorre.
El mitjà radiofònic és per excel·lència la millor opció si busquem on aferrar-nos; per la seua capacitat única de traslladar a l’oient, per l’aura personal que només el micròfon pot crear, i perquè és idoni per fer treballar a la ment, construint realitats amb només unes poques paraules. Així, des de Revista Mirall ens hem proposat fer un llistat d’aquells podcasts interessants que hem trobat per la xarxa, disponibles a les plataformes gratuïtes d’Ivoox i Spotify. De la mateixa manera, vos convidem a que ens feu arribar altres programes que escolteu a través de les xarxes, i compartir el contingut que pot amenitzar la quarantena.
La història i la ficció radiofònica
Encara que semble que els podcasts històrics no són del tot entretinguts, existeixen algunes opcions que es desmarquen dels coneguts documentals monòtons de la televisió. És el cas de SER HISTORIA, que també es troba en antena a Cadena Ser, on Nacho Ares amenitza la temàtica reflectint una passió absoluta per cada època històrica que tracta. A més a més, el locutor manté un contacte constant amb els seguidors per les xarxes, posant cada setmana una reconstrucció històrica feta amb Playmobil, amb l’objectiu que els seguidors descobrisquen el pròxim programa. De fet, l’última iniciativa, a causa de la quarantena, consisteix en llançar preguntes sobre misteris històrics als seguidors, que es resoldran als pròxims capítols.
.@jcallejo007 y @NachoAres ya tienen preparado el tema para el próximo #cronovisor. Y como cada semana, los clicks con la pista… 🤔 pic.twitter.com/O8KZMDbZvb
— SER Historia (@SERhistoria) March 11, 2020
Alguns es preguntaran si la ficció i la història es poden combinar si es pretén ser seriós amb el contingut. A aquesta qüestió respon molt bé el famós canal Podium Podcast, que va desenvolupar una sèrie de programes on es combinava la ràdio amb la narració fictícia i els fets històrics. Un exemple seria el programa La cronoficción, que ens trasllada mitjançant la narració a escenaris històrics basats en fets reals -amb diàlegs i efectes de so-, com ara la revolució francesa o la mort de Julio César. Nacho Ares també té un programa que acaba de començar, anomenat Dentro de la piràmide, on explora, evidentment, les relíquies egípcies.
En la mateixa línia, però desviant-se cap a la ficció total, també trobem El gran apagón o Guerra 3, apostes arriscades de Podium Podcast que ens submergeixen en un món postapocalíptic on l’oient segueix tots els esdeveniments com si foren reals. La contrahistoria, del conegut podcaster Fernando Díaz Villanueva, defensa una aposta per la microhistòria, és a dir, per aquells fets que no són tan coneguts però formen part del nostre passat.
Llibres, llibres, llibres…
Per a aquells devoradors de llibres que aprofitaran l’aïllament per posar-se al dia amb Dolores Redondo o Javier Cercas, els podcasts de temàtica literària poden ser una bona opció per engrossir la llista d’autors pendents per a la resta de l’any. Dins aquesta temàtica, trobem molts bons programes, com ara L’irradiador, de Catalunya Ràdio, on David Guzman amb molta alegria ens obre el camí per descobrir les novetats literàries del panorama català, a més de les últimes traduccions a la nostra llengua. Entrevistes, llibres del mes i convidats que faran molt més amenes aquestes setmanes.
Guzman també és el presentador de Ciutat Maragda, un interessant programa cultural que s’esdevé com un plaer per als amants de les arts. Alguns dels últims capítols són: “Cultura vintage: la memòria generacional”, “Literatura en quarantena, de Boccaccio a Matheson” o “Beethoven: música, literatura i pensament”. En clau més underground trobem un dels programes més interessants en la nostra llengua. Es tracta de Les coses fonamentals, un podcast de Casablanca presentat per Marina Porras, on diversos traductors, crítics o escriptors es citen per a parlar extensament de Rodoreda o Faulkner dins una cafeteria. El so de les copes i la conversació sobre lletres creen un ambient del més relaxant, perfecte per a escoltar-lo amb la tranquilitat de la nit.
En temps de quarantena… cultura
Les hores en quarantena es poden invertir de totes les maneres possibles. Que no vos enganyen els qui posen a les xarxes que estan ansiosos per vore tota la filmografia de Truffaut o l’últim curtmetratge de Lynch… realment estan veient el nou capítol d’Élite a Netflix. Siga com siga, els podcasts culturals són la millor opció per omplir la llista de ‘pendents’ a les plataformes.
Dins de la cultura més genèrica trobem coneguts programes com La cultureta, d’Onda Cero, on després d’alguns dies ens trobarem com a casa. Amb un ambient molt distès, Carlos Alsina, Rubén Amón, Rosa Belmonte, Guillermo Altares, JF León i Sergio del Molino ens parlaran del panorama cultural…i qualsevol cosa que se’ls passe pel cap. Un programa tranquil, ple de bromes internes i de discrepàncies entre les opinions, que també fan molta falta. Tenen capítols tan interessants com “¿Está sobrevalorada ‘Parásitos?'”, “Fútbol, tradición y Trainspotting” o “¿Hay que sacar a la Gioconda del Louvre?”.
Cal fer menció també a un podcast en un format molt més espontani com es Hotel Jorge Juan, en què cada capítol té un nom d’habitació d’hotel, i ja van per la 206. La proposta consisteix en entrevistar sobre un tema concret a un expert, com Rodrigo Sánchez, director d’art del diari El Mundo, o Miguel Milá, premi nacional de disseny, per parlar de l’essència de les coses. Un programa que també heu d’apuntar és Café del sur: memorias de tango, que pertany a Radio 3, on Dimitri Papanikas, historiador i crític musical, posa en relació les experiències artístiques dels països del sud com Grècia, Argentina o Itàlia, a través sobretot de la seua història i cultura musical. Potser tenim més en comú del que creiem.
Per acabar amb la cultura ens dirigirem als amants de les vesprades de sofà, als qui parlaven pels colzes de la nominació de Dolor y Gloria als Òscar, i que paguen tots els mesos per quatre plataformes però sempre necessiten més. Els cinèfils.
Una de les apostes valencianes més interessants és Cinestèsia. El programa va per la huitena temporada, resultat del seu èxit i constància. Els últims capítols aborden des de la trajectòria de Max Von Sydow fins a concursos especials amb preguntes de cinema. Una altra opció és el podcast Todopoderosos, amb Arturo González-Campos, Rodrigo Cortés, Javier Cansado i Juan Gómez-Jurado. Combinen el cinema amb diverses ocurrències, com es reflecteix als seus capítols “Sherlock Holmes y una señora de Cuenca” o “Disney y el galgo gordo”. L’entreteniment, almenys, està assegurat.
Per últim, i en clau femenina, mencionarem a Las entendidas, un podcast realitzat per Alexia Guillot i Adriana Cabeza i produit per Valencia Plaza, on les locutores igual ens parlen de Mujercitas i el Faro que bé agafen el micròfon i van a cobrir els festivals de cinema de la Comunitat. Molt actives a les xarxes socials, també les podeu seguir als diferents comptes per assabentar-vos del que ocorre a la realitat cinèfila.
Una dosi de realitat
Si no voleu seguir desconnectats del tot de l’actualitat, existeixen opcions diferents per informar-se del que ocorre. Avió a Lisboa, també de Casablanca, analitza les situacions geopolítiques per tot el món, com el procés electoral des d’Irlanda fins a Taiwan. Per a seguir la política internacional també recomanem el podcast de la Revista 5W, mitjà que ha rebut diferents premis per la seua cobertura internacional. Experts i corresponsals conten en format de crònica radiofònica les seues experiències en diferents conflictes. I el més important; la seua marca consisteix en aprofitar les 5 W clàssiques del periodisme per contestar tot allò que no es veu a les notícies convencionals: Per què ocorre, des de quan, a qui afecta, etc. L’opció més pareguda, i amb actualitzacions molt més freqüents, són els capítols de Cinco continentes en RTVE.
El mitjà Valencia Plaza també acull un podcast anomenat La paella rusa, on s’analitza l’actualitat, sobretot valenciana, en clau d’humor. Canviant d’àmbit i cap a les opcions més escabroses, però que també tenen el seu públic, trobem programes com Crónica en negro —Magazine Por Momentos— o Crims —Catalunya Ràdio—, en què es segueixen les investigacions policíaques al voltant de diferents crims o desaparicions nacionals.
Són moltes les opcions per fer més amena aquesta situació, i des de Mirall València vos convidem a que ens feu arribar a través de les xarxes altres opcions, i així millorar les vesprades de tots. La solidaritat, la paciència i, sobretot, la conscienciació faran que puguem alçar el cap prompte, perquè en sortirem. I si per alguna cosa ens caracteritzem, és per mantindre el bon humor malgrat tot.