Pirata Rock Falles '20: ballàrem fins l'últim segon

Si mirem arrere, possiblement el Pirata Rock Fallas va ser l’últim esdeveniment al qual molts vam anar abans de quedar aïllats a casa. L’última gran festa abans que la ciutat de València quedara, com la majoria de les grans ciutats al món, paralitzada. Et convide a que de, des de casa, recordes amb mi aquella nit i junts fem retombar les parets portant de tornada tota la música i moments viscuts.

Ja abans de les 7 de la vesprada, hora d’obertura, centenars de fans feien cua a les portes dels Jardins de Vivers. Era l’últim dissabte abans de les Falles i el foc i la pólvora corria per les seues venes. Es morien de ganes per gaudir d’un esdeveniment així amb els seus artistes favorits. En obrir-se les portes, a poc a poc es va anar reunint gent front l’escenari i a les 7 i mitja va començar la màgia. Nativa va saltar a l’escenari amb “Mundo Enfermo”, carregats d’eixa força que els caracteritza. El grup, format per alguns dels excomponents de La Raíz, va traure el seu primer àlbum a finals de setembre i al gener van començar la seua gira. En el seu show, carregat de dinamisme i de recurrents columnes de fum vam poder escoltar temes com a “Animal”, “Balas De Cristal” o “Mi Jaula”. També el que va ser el seu primer single, “Rua Na Selva”. A més, va sonar “Noches En Babylon”, cançó de la seua antiga banda. No obstant això, no tot van ser salts eufòrics, també va haver-hi temps per a la pausa i el deler. I és que ens van regalar instants autèntics quan van fer sonar “Cuentan” o “Miss Fantasia”.

Autora de totes les fotografies: Ana Cervera Domínguez// Instagram: @anniemoonphotography

El següent a actuar va ser Kaze, que va començar el concert donant les gràcies a tots els que van estar ahí quan ell va estar mal feia poc de temps. Després anuncià que a hores d’ara es troba bé i molt content d’haver tornat al rap. Tot seguit va cantar “No Soy Tuyo”. El carismàtic artista de Cartagena ens va portar a més “Modo Turbio”, “Cálmate”, “Fuera Llueve”, “Lo Que En Silencio Guardo”, “Rap” o “Venga Lo Que Venga”. Ens hauria agradat poder gaudir més de la música de Kaze però bona part del seu concert ens va coincidir amb l’entrevista que realitzàrem a Nativa, per la qual cosa ens va ser impossible estar presents durant tota l’actuació. No obstant això, l’artista està confirmat per al Pirata Rock Festival 2020 i a eixa ocasió sí que sí no ens perdem ni un tema. A més, decidírem preguntar a alguns fans com havien viscut el bolo i van destacar la humilitat de l’artista, que va donar les gràcies al seu públic en reiterades ocasions per “fer la seua música gran”.

A continuació va ser el torn de Green Valley. El concert va començar amb un escenari buit excepte pel bateria Egoitz Uriarte que, il·luminat en un primer moment tan sols per un focus ens va anar regalant notes mentre l’escenari s’anava il·luminant cada vegada més. En el punt en el qual tot era tan brillant i, a dures a penes, es podien distingir les figures de l’escenari, va aparéixer Ander entonant “La Cura”. No podien faltar cançons del seu últim disc, “Bajo La Piel”. És el cas d’himnes com “Ya Me Cansé”, “Soñar” o “Dónde irán”. Previ a aquest últim tema va fer una reflexió sobre el drama que viuen milers de persones que es veuen obligades a abandonar la seua llar i a aventurar-se en la mar a la recerca d’una oportunitat per viure millor. També ens va emocionar amb “Si No Te Tengo”, un clàssic en els seus concerts, que va fer caure alguna llagrimeta a molts dels assistents. Altres temes de discos anteriors van ser “No Vengas Al Barrio” o “Hijos De La Tierra”.

Artista: Ander Valverde, de Green Valley.

La nit estava arribant a la seua fi i els Jardins de Vivers no podien estar més plens. No cabia ni una agulla en el públic, tothom estava atent i expectant a l’arribada d’SFDK. Els sevillans, per descomptat, no van defraudar amb la seua actuació. La banda va irrompre en l’escenari amb seny, energia i enormes columnes de fum, que realçaven la sensació de potència del conjunt del show. Van començar amb “Sin Miedo A Vivir” i després va vindre “Llucifer”. També van sonar clàssics com “Twitter” o “El Liricista En El Tejado”. La seua actuació va comptar amb sorpreses, com l’aparició de Swan Fyahbwoy per a cantar “Todo Lo Que Importa” o la visita de Kaze per a “Agua Pasá”. L’últim tema va ser el recentment estrenat “Un Pobre Con Dinero” i després d’ell, encara que amb ganes de més, el públic va anar abandonant el recinte.

A l’eixida la ciutat vibrava, hi havia repartides en ella xicotetes verbenes i es podia veure com estaven ja col·locats alguns dels ninots que anaven a ser part de les diferents falles. Alguns membres del públic no van dubtar a portar i prendre ‘borratxos’, un dels icònics petards d’aquesta celebració. Ningú s’esperava el que vindria després. No obstant això, davant situacions així només cal reaccionar amb unitat i responsabilitat. Cal quedar-se a casa i ser agraïts amb tots els que ixen perquè la societat continue funcionant. Està sent una situació difícil, i de segur que empitjora en els següents dies, però tots junts som més forts. Units eixirem d’aquesta. Amb coratge, humiltat i #OrgullValencià #TotAixòPassarà.