Deu preguntes i deu respostes per saber qui és què
L’artista polifacètica més coneguda pel seu pseudònim Nono Rueda alleuja aquelles frustracions i/o dies de desubicació interna amb el seu caràcter tan irònic però sincer. Amb una actitud transparent traça a la pell i als fulls dissenys coherents.
Basada en criteris de slow life, sostenibilitat -tant humana com mediambiental-, qualitat i col·lectivitat, els seus valors fan créixer una comunitat creativa. S’entrevista a la il·lustradora per entendre com es riu a i amb la vida:
Quina consideres que és la teva primera obra?
Els dibuixos que feia de petita sense que ningú em diguès com ni quan els havia de fer.
La teva cita preferida? De qui és?
El meu cervell no retèn informació. No recordo cites ni noms! Però si recordo la última frase que m’ha quallat, me la va dir un amic fa poc en un email “Espero que tus vivencias estén siendo acordes con tu voluntad”.
De quin color i en quin to visualitzes els records?
Tons blaus, sens dubte.
Quina escena cinematogràfica t’ha marcat més?
Ui, es una altra pregunta d’aquestes de retenir coses… Et puc dir la més recent que em va fer plorar: El final de Lost in Traslation quan ell surt del taxi corrents per fer-li un petò a ella.
Quin és el teu objectiu a la vida? Quin és el sentit de la vida?
Sens dubte, aprendre de tot. No jutjar les coses ni com bones ni com dolentes. Fer de la vida una experiència que em fa crèixer i ser millor persona.
En el cas de viure una apocalipsi i et donessin l’oportunitat de recrear una societat, quinx famosx t’acompanyaria?
No crec ni vull que m’acompanyi cap persona famosa… M’acompanyaria algú a qui estimi (i hagi sobreviscut).
Tria una característica que admiris de la humanitat
L’amor pur, el de veritat. No ego.
Quina cançó cantaries en un karaoke sense parar?
No m’agraden els karaokes (de moment).
Ens comparteixes una mania curiosa?
No puc no esmorzar. Si no esmorzo no ha començat el dia.
Què penses del nudisme?
Que no hauria de tenir nom com si fos alguna cosa extranya o separada del ésser humà. Per a mi és obvi, natural i còmode estar despullada gaudint del sol, del mar, del riu, de la gespa, de les roques, dels arbres…