Tot projecte continuista que es presenti a un procés electoral te, bàsicament, dos eixos: què s’ha fet i què es farà. El passat i el futur.

El 2015, Josep Maria Bartomeu i Floreta presentava un projecte de continuisme a les eleccions del Futbol Club Barcelona basat en tres conceptes: trident i triplet (passat), i Espai Barça (futur). Del trident millor no parlar-ne, ja que encara no sabem ben bé com hem passat del millor atac del món a necessitar Ansu Fati al minut 80 com a solució improvisada. Al triplet ni ens hi acostem fa cinc anys, i arrosseguem ferides profundes de les batalles de Liverpool, Roma, Torí…

Per tant el passat és obvi que no ha tingut continuïtat, per obra i gràcia d’una directiva incompetent per les tasques té assignades i incapaç de governar el present i projectar el Club al futur. No ens cansarem de repetir-ho i fa anys que així ho defensem.

Parlem doncs del futur, de l‘Espai Barça. El gran projecte de Bartomeu demana a crits una revàlida, ja que poc o res té a veure amb aquell tríptic trist, senzill i inconsistent que anunciava un estadi rodonet i de colors per 600 milions. Ara tenim una pila de platets voladors per 815 milions.

És imprescindible, doncs, un referèndum. Després de monitorar-nos durant mesos, el Club ha estat savi fent-nos cas i agafant el concepte que vam llançar el setembre de 2019: cal un referèndum perquè les condicions han canviat dràsticament.

Aprofitem aquesta nova afició per donar-li al nostre president una altra idea: cal un referèndum amb dues preguntes.

És evident que la fugida endavant de Bartomeu i companyia exigeix legitimar un projecte moribund a través d’un referèndum per l’Espai Barça. Preguntar naps per entendre cols. “Em voten SI al referèndum i, per extensió, em voten SI a mi”. No, senyors, no va així la cosa. Perquè no fer un referèndum dual?

Es pot preguntar sense problema si el soci aprova les noves condicions de l’Espai Barça, i a la vegada es pot preguntar sense problema si el soci aprova que sigui aquesta junta, que ha acreditat la seva incompetència durant anys, la que piloti el projecte. Quin mal hi ha?

Si el soci vota que sí a les noves condicions, i vota que sí a executar-ho sota la tutela de la Junta actual, endavant amb tot.

Si el soci vota que sí a les noves condicions però vota que no l’executi la Junta actual, serà tan senzill com iniciar el projecte un cop superades les eleccions de 2021 amb una Junta plenament legitimada (sigui la que sigui); o bé convocar eleccions anticipades per desencallar l’Espai Barça.

És tan justificat preguntar al soci per un projecte que ha canviat radicalment des de la seva aprovació, com preguntar-li per una Junta que ha fracassat en l’execució del seu principal argument electoral. I al cap i a la fi… Què hi ha de dolent a preguntar coses als socis?