La taula de diàleg, massa taula i poc diàleg

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

La darrera etapa ha vingut molt marcada per la configuració, creació i posada en marxa de l’autoanomenada “Taula de Diàleg”. Entenem que una part important de la societat catalana pugui veure la mateixa amb una certa esperança i fins i tot il·lusió, quelcom diferent és que políticament no compartim aquesta visió sobre “La Taula” i que pensem que serà font de frustració sobre tot pel conjunt de l’independentisme català.

Segurament que des de l’independentisme hi ha que va a la “Taula” per plasmar que el Govern espanyol no vol diàleg, igual que el Govern espanyol es predisposa a la mateixa en una combinació de necessitat per configurar majories a Les Corts i poder afirmar que amb ell es pot parlar de tot.

El problema l’hem de situar en el diferencial que suposa que es pugui parlar de tot i el fet que no es podrà solucionar res. Els dos artífex de la “Taula”, ERC i PSOE, en la seva definició van pactar un diàfan “sin más límites que el respeto a los instrumentos y a los principios que rigen el ordenamento jurídico democrático”. Així el Govern espanyol pot invocar la Constitució que no permet l’exercici democràtic d’autodeterminació i el Govern català la normativa internacional que permet l’efectivitat d’aquest Dret.

El problema no és la negociació, de fet a la “Taula” no hi haurà negociació ni resolució sobre el Dret a l’Autodeterminació, l’Amnistia i la conquesta de Drets Civils i Polítics, el problema és que per forçar una negociació real ha d’anar acompanyada de mobilització i de proposta política concreta. Veiem dos exemples sobre els representants de l’Estat espanyol. L’espai Comuns-Podemos que ara forma part de la “Taula” representant a l’Estat espanyol setmanes abans del Referèndum de l’1 d’Octubre demanava que el Referèndum fos amb garanties, ara que podria dependre d’ells definir de quines garanties parlaven no proposen absolutament res en aquest sentit. Pel que fa al PSOE ara parlen de conflicte polític alhora que no han rebaixat ni un gram l’actuació repressiva contra el moviment independentisme. Per forçar una negociació real necessitem de proposta política, organització i nous embats, sinó l’únic que espera l’altre part és la rendició. Indults aïllats i una consulta sobre un nou Estatut d’aquí un parell d’anys no suposaria, si es donés, una resolució dels Drets Democràtics nacionals del nostre poble.

Pressupostos que no interessen a gairebé ningú i que ens condicionen a totes

Ens trobem en plena tramitació de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya i donaria la sensació que no interessen a gairebé a ningú. Malauradament els mateixos no donen mínimes respostes per la situació del nostre sistema públic de salut, l’ensenyament públic o als serveis socials. De la mateixa manera, el que es va presentar com una gran reforma fiscal ve a significar que una persona sense fills amb uns ingressos de 110.000 € únicament pagarà 24 € més al mes, ja us podeu imaginar que per qui cobra a l’any més de 18 milions de antigues pessetes pagar 24 € més és imperceptible. Igualment es continua apostant per un model de gestió dels serveis públics on la gestió privada (el pur negoci empresarial que l´únic que busca és el benefici) es manté forta. Alhora ni tan sols es vol fer efectiva una garantia de retribucions de 1239 € als treballadors i les treballadores que gestionen els serveis públics a través de contractes. Així ens trobem amb una reproducció de l’executat pressupostària del 2019 traslladat al 2020. Per molt que es facin titulars a premsa on es donen els increments en relació als Pressupostos de fa 3 anys, això no transforma els mateixos que són absolutament continuistes dels que hem anat coneixent des del 2010.

A banda del que significa no tenir uns Pressupostos que encara ni han revertit les retallades de la darrera dècada, hauríem de veure que ens trobem a les portes d’una nova crisi quan ni tan sols ens havíem recuperat de l’anterior. També hauríem de tenir clar que uns Pressupostos de JXCAT i ERC i avalats pels Comuns que no donaran respostes a les necessitats de les classes populars signifiquen allunyar a una part de la societat catalana del projecte de construcció nacional.

El conflicte polític català més enllà del curt termini

Que hi hagi un reassentament del Règim del 78 i un aplanament davant de la quotidiana intervenció repressiva de l’aparell de l’Estat espanyol respecte a les institucions catalanes no significa que el conflicte polític català s’hagi resolt ni que la proposta independentista estigui derrotada. Quelcom diferent és que a curt termini semblaria que no hi ha possibilitats de fer efectivitat la República Catalana. Això sí, potser allò important no es si tenim potencialitat de ruptura amb l’Estat espanyol a curt o mig termini sinó què necessitem per tenir un nou embat amb potencialitat de ruptura quan abans millor.

- Publicitat -

Hi ha un discurs permanent sobre la necessitat de la unitat estratègia de l’independentisme que tot l’independentisme assumeix però gairebé ningú pràctica. Des de la CUP-CC, fins i tot patint la repressió dels Mossos d’Esquadra, fins i tot veient com mantenen en permanent degradació els nostres serveis públics, no renunciem a la unitat estratègica. Però la unitat ha de ser per avançar nacionalment no per generar expectatives falses en diàlegs inexistents o generar independentisme màgic, mai vam assumir el discurs d’independència en 18 mesos o de la Llei a la Llei.

La unitat estratègica passaria per situar un nou embat que emplaci a la majoria de catalans i catalanes, dotar-nos d’una estructura democràtica de poder des de la base i preparar tot allò que necessitem per fer efectiva la República. L’independentisme lluny de realitats que el situen com a idealista és més pragmàtic del que segurament se li atribueix. La fixació d’una fita amb expressió democràtica, com va ser el Referèndum de l’1 d’Octubre, articula una realitat per la qual es veurà la necessitat de lluitar. Però a la vegada hem de poder sortir a explicar que allò que no s’havia fet si que estaria preparat: necessitem una banca pública i unes infraestructures essencials de gestió pública sinó la possibilitat d’avançar cap a la independència es troba amb una dificultat afegida, això no pot estar en mans empreses privades que ja han dit ser contràries a un mandat democràtic de República Catalana. I per últim espais democràtics de contrapoder, a nivell local i coordinats que no únicament preparant estructures alternatives sinó que provocaran la unitat estratègica.

No serà fàcil, no serà sense repressió, però per nosaltres el que no existirà mai és la renúncia a la nostra essència política: construir una República catalana i l’alliberament social.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca