Reflexions sobre la taula de diàleg
Durant l’acte celebrat pel Consell per la República a Perpinyà es varen dir moltes coses, i una d’elles és l’atac de la consellera legítima, Clara Ponsatí, a la taula de diàleg: “No ens deixem entabanar per taules i diàlegs d’enganyifa”. Per Joan Solé
Per què insisteixes tant amb Neymar, Bartomeu?
Al marge dels titulars, que cadascú triarà amb quin es vol quedar, crida moltíssim l’atenció aquesta persistència insaciable que té la junta de Josep Maria Bartomeu per repescar al brasiler. És evident que no es fonamenta en xifres de rendiment esportiu i, per tant, cal buscar les motivacions a altres llocs. Per Marc Duch
Barcelona Rebel: l’espai públic rebutja la intrahistòria feminista
L’autogestió feminista expropia i paralitza els comerços. Els carrers ja no són espais de gentrificació consumista, sinó espais d’intercanvi, just, popular i sostenible. Les cadenes multinacionals de cafeteries i restaurants són col·lectivitzades i convertides en llibreries accessibles per tothom. Però, mentre creus que estic somiant, aquí mateix això ja ha passat però s’ha oblidat. Per Silvana H. Vázquez
Ponsatí
De l’acte de passat dissabte, a Perpinyà, potser el més destacable va ser la intervenció de Clara Ponsatí, una mena de Marianne sense barretina ni aspecte de model de Delacroix, encara que amb una determinació que simbolitza el component irreductible del republicanisme sense intermediaris. I contra aquest republicanisme decebut amb les inconsistències de bona part de la classe política, Ponsatí desprèn autenticitat en les seves paraules i credibilitat els seus gestos. Per Xavier Diez
