Taula de diàleg independentista

Interpel·lem tant l’Estat espanyol a dialogar que sovint obviem que l’independentisme fa temps que s’ha instal·lat en una mena de conversa de sords on es prioritza fer la guitza que no pas en trobar punts en comú.

Malgrat el partidisme amb el qual conviu el govern i la majoria parlamentària, fóra bo que els diferents actors amb representació a la cambra i els líders de les entitats civils republicanes facin un esforç per asseure’s en una mateixa taula i arribar a un acord, un pacte de no-agressió i plantejar una batalla electoral honesta sense retrets infantils com el que diu que “a vostè l’aplaudeixen a Perpinyà però a mi ho fan a Cornellà”.

Potser soc d’un altre món, però crec que té el mateix valor un aplaudiment al bressol de l’independentisme que a l’espai més espanyolista. Per molt que costi més o menys convèncer en una ubicació o en una altra, és positiu, es miri per on es miri, que el discurs d’ERC tingui més acceptació en espais que tradicionalment no eren independentistes com que el de JxCat sigui ovacionat en espai on, per exemple, la CUP no hi arriba pel motiu que sigui. La finalitat és créixer.

Fa temps que aviso que plantejar la futura cita electoral catalana, que tot apunta que serà a l’octubre, com una mena de guerra de trinxeres sense focalitzar el missatge en l’estratègia de cadascun és un error fatal per als interessos republicans.

És necessària una taula de diàleg independentista per fer possible una campanya honesta i arribar a l’acord que aquella estratègia que guanyi és la que seguirà l’executiu català un cop sigui investit. Fer-ho en altres termes, com el de fer escollir entre el papa i la mama -Puigdemont o Junqueras-, és perdre el temps i posar unes fronteres que alimenten la toxicitat.

La virtut de les llistes separades és que tenen la capacitat de plantejar diferents vies per assolir la independència de Catalunya, no pas de tenir una majoria amb la qual col·locar els assessors de torn amb els quals cobrar 80.000€ anuals per fer veure que avancem. Des del diàleg pacient a la confrontació més valenta, les eleccions catalanes han de ser una oportunitat per plantejar totes les vies possibles, així com un projecte de país per no restar aturats, i acceptar que el guanyador és qui agafa les regnes.

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca