És una llàstima que en un moment on l’independentisme polític hauria de dibuixar un petit somriure perquè ha aconseguit allò que semblava impossible, protegir la figura de la presidència a l’exili amb l’entrada al Parlament europeu i fer seure en una taula el govern espanyol i, de retruc, que reconegui l’independentisme com un interlocutor, ens situem a les portes d’un acte històric a la Catalunya Nord amb el regust amarg del partidisme.

El lector habitual d’aquesta columna d’opinió sabrà que no soc gaire admirador del partidisme que escombra cap a casa o fa entrebancar el company de viatge amb finalitats electorals. Tant és així que aquesta capçalera, Revista Mirall, té la virtut de poder aglutinar un mateix espai d’anàlisi polític a veus del món juntaire, republicà i cupaire.

Hi ha un patró comú que s’ha repetit en tots els moments claus del moviment independentista que ha fet possible les mobilitzacions més multitudinàries de l’Europa del segle XXI i els embats més importants contra l’Estat, i és quan l’objectiu ha transcendit les sigles.

Aquest dissabte el Consell per la República celebrarà un acte multitudinari a Perpinyà, a la Catalunya Nord. Serà la ubicació més propera al Principat que trepitjarà el govern a l’exili des que l’octubre del 2017 varen marxar per no ser empresonats per l’Estat.

Aquests dos anys de resistència internacional, amb victòries electorals i judicials molt importants, seran canalitzats en una mobilització que aquestes darreres setmanes ha sigut criticada i, fins i tot, quasi boicotejada per les mateixes files independentistes. Tant és així, que moltes veus de l’Assemblea Nacional Catalana han exposat amb molta contundència en els espais interns que és intolerable el comportament de segons quins personatges.

Des de diferents espais s’ha insistit en el fet que el de dissabte és un acte partidista, un intent d’apropiació de la capacitat de mobilització de l’independentisme per part de Puigdemont i el seu espai polític. Puc coincidir amb la idea que el Consell per la República és un instrument més proper a les sigles del president a l’exili que no pas a altres -no per casualitat-, però el de dissabte és un acte pretesament transversal amb totes les formacions que configuren l’organització a l’exili per celebrar que el republicanisme no està derrotat.

Com passa amb Torra a Catalunya, no s’ha de vincular la persona amb el càrrec. Mentre Quim Torra representa la presidència i, per tant, s’han de defensar els seus drets polítics a la cambra catalana i a tot arreu on faci falta perquè és la màxima institució del país, el president Puigdemont és la presidència a l’exili. I, sota aquest càrrec que també han tingut altres figures rellevants de la història, dissabte hi ha un reconeixement.

Què hi anem a fer a Perpinyà? El mateix que es farà quan els presos i preses polítics siguin lliures i es faci un acte d’homenatge. La repressió no distingeix entre els republicans que tenen unes sigles o unes altres. Siguem-ne conscients i allunyem-nos de la toxicitat.