Guia per passar a l’ofensiva amb l’extrema dreta

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim en dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Des que Trump va entrar a la Casa Blanca, molts s’han preguntat per què, malgrat la mala premsa que li donen els mitjans, el president dels EUA continua tenint suport popular. Esta situació és similar a l’espanyola, on VOX ha escalat posicions electorals, si bé amb aliats mediàtics, també amb un ecosistema general d’opinió hostil.

S’ha de dir que com més present està l’extrema dreta al debat públic, més atacs violents neofeixistes se van produint. Els tirotejos que han matat recentment 11 persones a la ciutat de Hanau (Frankfurt) es sumen a l’assassinat de Walter Lübcke, polític democristià alemany favorable a l’acollida de refugiats, per part d’un neonazi al juny del 2019 o  la d’Utoya, on l’ultradretà Anders Breivik va assassinar 69 joves en un campament d’estiu del partit laborista noruec. L’FBI, de fet, ja ha reconegut que el 70% de les víctimes d’atacs terroristes als EEUU han estat responsabilitat de l’extrema dreta, i els analistes experts en seguretat europea i estatunidenca consideren que esta amenaça és ja major que la del terrorisme gihadista.

Malgrat totes aquestes evidències, la premsa és incapaç de desemmascarar l’extrema dreta i traslladar la vertadera amenaça que suposa. Per què? Senzill. Els mitjans, després d’haver participat de les cloaques de l’Estat, de fer ús de les fake news, de protagonitzar les manipulacions més obscenes…estan en gran part desacreditats. Ara bé, continuen tenint una presència clau en la vida pública: arriben a molta gent i marquen l’agenda política. Per tant, tot i no ser important el seu suport, sí que són importants per a fer arribar els seus missatges. El científic cognitiu i lingüista George Lakoff va afirmar que “Trump necessita dels mitjans de comunicació, i els mitjans l’ajuden repetint el que diu“. Miquel Ramos explica molt bé el paper dels mass media en aquesta entrevista de Mirall PV.

Paralel·lament, com que la reputació de la premsa està pel subsòl, la baixada en ingressos d’aquests mitjans de comunicació ha desembocat en la desesperació del sensacionalisme per captar clicks i visites als webs per aconseguir sobreviure. Et voilà! Un caldo de cultiu perfecte per a VOX. Els titulars cridaners que brinda constantment l’extrema dreta activen la curiositat i la indignació de molts i moltes. Les lleis del mercat funcionen a favor del feixisme, que utilitza propostes destrellatades no tant amb l’ànim d’implantar-les, sinó més aviat de marcar l’agenda mediàtica del país, de què es parla i què no.

Els feixistes han estudiat molt la comunicació i saben que els seus titulars instal·len veritats; unes veritats que no es deconstruïxen amb posteriors desmentides. El factcheck que tant agrada a Ana Pastor és majoritàriament inútil, l’extrema dreta ho sap i per això no tenen vergonya en llançar mentides i dades inventades constantment. Ací ho explica ben bé l’analista polític Roy Cobby per a Mirall PV. 

¿Què podem fer, aleshores, per a combatre esta estratègia?

No contestar en internet als perfils ultres ni a notícies relacionades amb ells. La batalla contra les mentides de l’extrema dreta no només es juga als periòdics. Les xarxes socials també creen una realitat virtual molt influent, i els perfils d’estos partits, fent declaracions tan desbaratades, mobilitzen a molts demòcrates i gent de l’esquerra a contestar. Els algoritmes de les xarxes donen més visibilitat als perfils i tuits amb més interaccions. Provocar-te és molt rentable per a ells. Per tant, no els esmentes, no els contestes i no compartisques els seus vídeos.

Compartix només notícies que responguen a l’esquema del “sandwich de la veritat”. El mateix  George Lakoff anima als mitjans de comunicació a no tractar cada tuit o expressió de l’extrema dreta com coses amb interés periodístic per si mateix, ja que recollint estes manifestacions als titulars l’únic que fan és amplificar el missatge i crear una nova realitat que no es correspon amb la veritat.

Compartix, aleshores, només aquelles notícies que complixen els requisits del sandwich de la veritat

  1. El titular s’acosta el més possible a la veritat general i global. 
  2. El cos de la notícia informa sobre allò que ha dit la persona en qüestió. 
  3. En la mateixa notícia, es verifiquen les afirmacions. 

D’esta manera, les manipulacions i mentides de l’extrema dreta queden apressades per dues realitats. Per descomptat, un saborós menjar que nodrirà la democràcia.

Evidencia l’estafa de les seues fortaleses. Es presenten com l’Espanya que matina i està en contra dels xiringuitos? Abascal porta tota la vida vivint de la política i de xiringuitos polítics de les Comunitats Autònomes que tant critiquen. Que es presenten com  “españoles de bien”? Hem de recordar la investigació per frau fiscal de 2,4 milions d’euros de Francisco Serrano o que Rocío Monasterio signava projectes com a arquitecta sense comptar amb el títol. Que es presenten com els capdavanters en la lluita contra el terrorisme islàmic? VOX ha estat finançat per un grup terrorista iraní que ha pagat els sous de Santiago Abascal, entre d’altres. Que siguen lgtbifòbics, masclistes i xenòfobs és terrible, però això no determina el vot dels seus seguidors, i així ho demostren les enquestes: continuen creixent.

No parles de l’extrema dreta com si fora imparable. No penses a la defensiva. VOX és una vergonya i una amenaça per a la democràcia. Prova d’això és que ni Ciudadanos ni PP s’atreveixen a reconèixer-lo com a aliat. Esta realitat evidencia que hi ha molt votant de dretes que no comparteix l’estratègia d’aliances actual de la dreta espanyola. Són la vergonya de la societat (perquè parasiten les institucions, ja hi ha dubtes sobre finançament de campanyes electorals, de relacionar-se amb organitzacions terroristes…) i el missatge ha de ser eixe. Presentar-los com els grans vencedors o mostrar por davant els seus atacs i les seues amenaces només contribuirà a alimentar-los i a construir una imatge de partit guanyador gràcies a l’efecte àncora. 

L’efecte àncora ens recorda que el primer missatge que escoltes “ancora” el teu pensament i fabriques realitats a partir d’aquest. Si només traslladem que VOX no para de créixer o que hem de preparar-nos per a allò que ve, estarem assumint un marc on, de partida, ja perdem. “Pensem en com anar a per ells, no en com defensar-nos d’ells”, que em va dir un dia el periodista David Segarra.

Denuncia perfils falsos (bots) i missatges d’odi a les xarxes socials. Existixen empreses dedicades a crear bots per a millorar el posicionament dels perfils i crear corrents d’opinió contestant a les notícies sobre partits. Twitter, per exemple, ho sap, i ha esborrat més de 70 milions de comptes falsos en els últims mesos. Tens al teu abast la possibilitat de denunciar aquests tuits com a spam o pel seu contingut d’odi, de la mateixa manera que també pots denunciar els perfils falsos.

VOTA! Vota a partits democràtics que no coquetegen amb l’extrema dreta. A Andalusia, més de 2 milions de votants no van exercir el seu dret a vot en les eleccions autonòmiques, arribant l’abstenció al 41%.

No votar només genera una sobrerepresentació d’estes opciones d’extrema dreta, que en realitat són socialment minoritàries. Si vols parar l’extrema dreta, mobilitza’t al carrer, però també el dia de les eleccions.