Patentar un invent per una dona del segle XIX era complicat, les càrregues familiars, els fills, la pressió social i el poc temps lliure -en definitiva, el patriarcat- no eren uns bons aliats per dedicar-li temps a descobrir el Poloni o els eixugaparabrises, tot i que a vegades, aquests possibles entrebancs van convertir-se en impulsors.
Sandra Uve, il·lustradora, dibuixant de còmics, escriptora i guionista, ha sigut la mà que ha donat visibilitat a nou dones SuperWomen SuperInventores, a partir de retrats que demostren com aquestes van aconseguir fer-se un lloc al món dels invents. Uve mai ha parat d’estudiar però, un dia del 2015, va pensar que no en sabia res d’aquestes noies. Aquesta intriga la va portar a adonar-se que “des de petits ens ensenyen i adoctrinen per conèixer només la meitat de la història”.
La sala de la paret blanca de la biblioteca de Bon Pastor es tenyeix de tinta blava xinesa i un intens groc aplicat com si l’aigua de la pluja l’hagués pintat. Una delicada línia negra dibuixa una bicicleta, un nadó o bé les corbes d’un cos femení. Sota les obres de l’artista de l’aquarel·la, vuit textos de l’escriptora expliquen les invencions tot complementades de “gràcies, Steph” o “Superwomen!”.
Una pila de llibres improvisa un llit de quadres a la saleta de l’exposició. El moble s’aixeca amb les obres d’altres escriptores que també varen intentar donar a conèixer la història de les dones de segles passats que foren alguna cosa més que actrius i models. Grans Dones de l’Història de Paloma Corredor o Decidides, set dones contra corrent d’Elisenda Alberti en son exemples.
Al segle XX es necessitaven uns leotards que no fessin que el cul de les dones s’aixafés, es necessitaven les tires creuades pels sostenidors que permetessin, en una època en què encara es portava sostenidor, que no es veiés. Per tant, es necessitava la Catwomen de Batman, la Julie Newman.
Que les bomberes no es cremin quan es troben en contacte amb el foc, que puguem respirar quan estem a prop d’aquest o que les motoristes no hagin de témer per la seva vida és gràcies al Kevlar i, millor dit, a la Stephanie Kwolek.
Cap empresa va confiar en els bolquers d’un sol ús impermeables que van sorgir d’una mare cansada de netejar i d’una cortina de dutxa, la Marion Donovan.
Va guanyar-se la vida fent esport, sí és estrany per una dona nascuda en 1877, però Hélène Dutrieu ho tenia clar. Deixà els estudis al cap de catorze anys i avui és coneguda com La Fletxa. Una ciclista que volia més, per això va inventar un circuit de risc amb voltes de 180 graus i salts al buit.
El descobriment li va costar la mort a ella i al seu marit, però Marie Curie no va parar fins que va aconseguir descobrir el Poloni. La primera dona que fou a ser premiada amb un Nobel no va conformar-se, va guanyar-ne dos, fou professora a la Universitat de París i li posà nom a la “radioactivitat”.
A SuperInventores també podem conèixer la primera programadora de la història, Ada Byron, la impulsora de tot aquest projecte quan Sandra Uve l’any 2015 va descobrir que era més que una poeta filla de Lord Byron i va preguntar-se: “com és possible que no sàpiga tot això?”.
Fins al 21 d’aquest mes podrà gaudir-se de l’exposició que, a través de la pintura i la història et submergeix en el món -fins fa poc, secret- de les inventores. A més, Uve permet aprofundir en el tema amb el seu llibre, on descriu a més de noranta inventores, que tal com diu, “és un homenatge i una reivindicació. L’objectiu és que el llibre arribi a totes les escoles, on resideix el canvi: han d’ensenyar qui és Ada Lovelace, Hedy Lamarr i Margarita Salas, igual que Tesla, Fleming o Graham Bell.”