És un tema d’higiene social i democràcia

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim en dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

L’enèsim episodi de degradació del FC Barcelona ha arribat per un flanc totalment inesperat. O millor dit, per un flanc on es podien esperar misèries però no de la magnitud del què hem conegut els últims dies.

El FC Barcelona ha reconegut tenir contractada una empresa que monitorava les xarxes i millorava la seva reputació digital i, en el procés, es veu que aprofitaven el viatge per difamar i desacreditar persones de l’entorn del Club, passat i present, així com polítics d’orientació independentista o progressista.

“Ahora podrá cortar el cesped de todos los campos de Catar a su gusto” (en referència al tallagespa que la dona de Xavi Hernández li va regalar per un aniversari, o “Vaya con Pep, va saltando de ridículo en ridículo sin ton ni son. Sin dinero poca cosa podrà hacer. ¿Se acabo la época del City?”, són alguns dels missatges que s’han publicat a xarxes, a les pàgines de Facebook que l’empresa contractava gestionava per encàrrec del FC Barcelona.

Ara toca minimitzar els danys, treure aigua de la nau com es pugui i esperar que la Champions League torni a posar el futbol en primer terme, torni a ser la pastanaga que els culers seguim amb delit i ceguera, a voltes, malaltissa. Potser, i només potser i si fa falta, hi haurà alguna dimissió d’algun càrrec executiu.

El Club ens pretén fer entendre que es pot tenir una empresa contractada amb un encàrrec concret, que es poden rebre informes mensuals de l’activitat que aquesta empresa realitza pel Club d’acord amb l’encàrrec, i que a la vegada es pot no saber absolutament res del que publica aquesta empresa per encàrrec del Club.

És evident que no hi ha una instrucció expressa de Josep Maria Bartomeu dient “Heu de crear pàgines per insultar a Xavi, Messi, Guardiola, Carles Puigdemont, Piqué, Quim Torra o Jaume Roures”. Però és que no fa ni falta. Si el proveïdor defineix una estratègia i l’executa és perquè aquesta estratègia té el vistiplau de com a mínim el responsable executiu del Club (Jaume Masferrer), del CEO que paga les factures (Òscar Grau) i del President a qui se li reporten els resultats (Josep Maria Bartomeu).

És a ells a qui cal assenyalar, i no a la potineria d’un proveïdor que no sabem ben bé com ha acabat facturant un milió d’euros per una feina miserable que de ben segur no val ni una desena part d’això.

Ja no és pels diners, que també. És un tema d’higiene social i democràcia. No és acceptable, vegis el Barça com el vegis, que des del Club es degradi la figura de mites de l’entitat, de polítics i empresaris catalans i fins i tot de jugadors de la plantilla actual. El ‘Més que un Club’ no era això.