Dijous 20 Febrer, 2020

L’existència (o inexistència) d’una escriptura femenina

La literatura escrita per dones, iniciada al segle XIX, comparteix un conjunt de característiques que la diferencien de la resta d’escrits. D’una banda, un punt de vista reflexiu, intimista i analític pel que fa a la identitat pròpia i la realitat del món. D’altra, la necessitat imperant de tractar temes propers a la vida quotidiana: relacions socials, amor, maternitat, família… Finalment, l’interès per tots aquells gèneres literaris allunyats de la tradició masculina, és a dir, la novel·la, les cartes, el diari o, fins i tot, l’autobiografia. 

La pregunta que m’agradaria posar de manifest avui és si aquestes característiques són pròpies de la literatura femenina per raons biològiques o perquè, culturalment, les dones escriptores s’han vist obligades a comportar-se com un subgrup a part de la gran literatura general (aquella escrita per homes). 

Sexe, gènere i llenguatge

És totalment lògic parlar de literatura femenina perquè el llenguatge que utilitza una persona es troba condicionat no només per la biologia, sinó també pel rol que, se suposa, la societat hi ha atorgat a la dona pel simple fet de ser-ho. Ja sabeu, aquesta idea consensuada de què les fèmines es desenvolupen millor en el món de les humanitats, apostant pel ‘jo personal’ i la intuïció; i evitant els tabús i l’exposició analítica. 

   

Les escriptores, des d’inicis del segle XIX, han volgut parlar de sentiments, pensaments, identitats i cultura. Han volgut, o les han fet creure que volien. El context i la cultura són les causes principals que justifiquen aquests trets. Igual que es parla d’escriptura contemporània, avantguardista o de l’exili, crec que seria òptim parlar també d’escriptura femenina. 

Les dones formen un col·lectiu socialment marginat pel que fa al món de la literatura. Exactament igual que els homosexuals o les persones afrodescendents. No importa la nacionalitat o l’època en què ens situem, totes i cadascuna de les dones escriptores s’han vist condicionades per una mateixa situació: la desigualtat de gènere. Jane Austen, Mary Wollstonecraft, Rosalía de Castro, Emilia Pardo Bazán, Irene Polo, María Luz Morales, Simone de Beauvoir, Arundhati Roy… Totes elles van haver de lidiar amb una societat que entenia, i continua entenent, el gènere masculí com l’universal; una visió androcentrista que ubica a la dona de forma secundària, la invisibilitza, la converteix en anònima i la qüestiona.

No és motiu de celebració que es parli de la literatura femenina però no de la masculina. Doncs la literatura escrita pels homes correspon a la cosa universal, neutre, sense adjectius. En canvi, les fèmines encarnen allò particular per oposició al que resulta universal, no són enteses com a individus, sinó com a excepcions. Dit amb altres paraules, les escriptores formen un grup a part, diferenciat del principal. 

Què significa ser dona i dedicar-se a escriure llibres? Ser dues vegades pobre, per tant, doblement revolucionària – Gabriela Wiener

La novel·la romàntica 

Històricament, les dones han tingut un menor accés a la cultura i la formació. En conseqüència, s’han vist encaminades a utilitzar uns gèneres literaris que no requereixen grans coneixements previs de regles i normes, com pot ser la poesia, el teatre o la tragèdia. És per això que la novel·la ha esdevingut el gènere literari femení per antonomàsia; un gènere híbrid, flexible, amb poc recorregut històric i, per tant, amb poques exigències tècniques. Encara que també un gènere marginat, desprestigiat, el gènere de qui no arriba a assolir una posició superior. 

La novel·la romàntica és el resultat de la introspecció que la dona escriptora fa de la seva vida, de la seva posició social. Un reflex de la seva intimitat. La lectura i l’escriptura són dos miralls on observar-se, models de vida, tant per lluitar contra el paper de la societat com per reafirmar-se a través del mateix. La novel·la rosa va aparèixer als anys 80 del segle XX; tot i que no esclataria a Europa fins a l’any 2000. La seva emergència a Espanya va tenir lloc en un moment en què la presència de les dones a la literatura era un moviment mediàtic. Una situació aparentment positiva on escriptores com Megan Maxwell o Danielle Steel van consquitar el mercat. Ara bé, quin sentit té triomfar en allò comercial i mediàtic si fracasses en qualitat i prestigi? Com més triomfa una dona escriptora a escala mediàtic, més enemics es guanya i més oportunitats se li resten. Per què?

Aquesta situació està relacionada amb la identificació que s’ha fet en la història de la crítica literària entre la literatura escrita per dones i la literatura de mala qualitat, és a dir, la categorització de la literatura de dones com a subliteratura.  La lectora de novel·la rosa llegeix perquè vol ser l’heroïna de la trama, perquè vol viure la seva història basada en l’amor romàntic, perquè necessita endinsar-se en la fantasia que la realitat no li permet. 

Des d’un punt crític feminista, la novel·la rosa és un gènere que no dona lloc a reptes intel·lectuals, que no experimenta amb el llenguatge i que suposa una pèrdua d’oportunitats per tal que la dona sigui conscient de la seva situació d’injusta inferioritat. Un cercle viciós on les escriptores escriuen el que el col·lectiu femení vol llegir, acceptant l’èxit d’un gènere d’un fenomen mediàtic que posa el focus en el fet de ser dona, i no en el fet de ser escriptora. 

Fes-te subscriptor

Compromís amb el periodisme sense embuts

Tot el suport econòmic que rep Revista Mirall és imprescindible per mantenir viu el projecte, ara ja pots fer-te subscriptor des de només 2€/mes

6,479FansM'agrada
1,099SeguidorsSeguir
15,730SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca