La vulneració de drets vinculats a l’1-O provoca més de 2.000 persones ferides, investigades i imputades

L'Oficina de Drets Civils i Polítics gestiona 283 queixes per vulneracions de drets el 2019 i constata una reducció dels incidents d'intolerància política a finals d'any

L’Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCiP) va gestionar 283 comunicacions per vulneracions de drets entre actuacions d’ofici, queixes i demandes rebudes durant l’any passat. Així ho indica l’Informe Anual de l’Oficina corresponent al 2019, el seu primer any sencer d’activitat. Arran de l’agitació política i social dels darrers dos anys i mig, cal afegir que el 2019 va ser excepcional pel que fa a la crida a la participació ciutadana a les urnes, amb la convocatòria de fins a quatre eleccions en dues onades, entre l’abril i l’octubre. Amb tot, una de les conclusions de la memòria destaca que els incidents d’intolerància política han anat a la baixa a finals d’any.

Publicitat

Les dades de l’informe indiquen que la vulneració del dret de participació política  ha representat el 67% dels casos gestionats, amb un total de 190 actuacions (veure el quadre adjunt), a causa de les dificultats o la impossibilitat per exercir el dret a vot de les persones residents a l’exterior o les queixes derivades dels ciutadans de Catalunya amb nacionalitat administrativa diferent a l’espanyola.

Així l’ODCiP ha elaborat una cartografia de la intolerància política, que consta de casos documentats motivats per la ideologia política de la persona agredida o del col·lectiu atacat. Segons el director de l’ODCiP, Adam Majó, si bé l’efervescència política ha suposat un elevat nombre d’incidents, “els casos d’atacs contra persones, domicilis, seus d’entitats i institucions han disminuït a finals d’any.”

De l’anàlisi des les dades d’intolerància política, es desprèn que a Catalunya hi ha hagut 212 atacs directes contra seus de partits polítics des del març del 2017 i 286 actes vandàlics contra entitats i ajuntaments.

Les conseqüències de l’1-O

D’altra banda, el mapa de la repressió que es va viure durant la celebració del referèndum de l’1 d’Octubre del 2017 va suposar més de 2.000 persones ferides, investigades i imputades a Catalunya, segons es desprèn de l’Informe 2019. L’Oficina va incidir especialment en fer visibles aquestes violacions de drets fonamentals amb l’anomenada Cartografia de la repressió de l’1-O, per encàrrec directe del Parlament de Catalunya.

Des de les concentracions del 20 de setembre del 2017, passant per la pròpia celebració del 1-O, fins a les posteriors concentracions i manifestacions de protesta, s’ha produït una continuada violació a gran escala de diversos drets fonamentals, com el de participació política, el de llibertat d’expressió i el de reunió pacífica. El director de l’ODCiP ha explicat que “fem el seguiment d’aquests casos i dels processos judicials posteriors. També prestem atenció a les persones que han rebut causes contra elles”.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes