Bon dia, ja has votat a Samantha? Així comence els meus dies a Twitter. I així comence el meu primer article per a Mirall PV perquè, si encara no has entrat a l’app d’Operación Triunfo, ja estàs tardant en fer-lo i votar per la cantant de Beniarrés. Una vegada feta la faena, podem continuar amb l’article.

Samantha té 25 anys i, des del sud del País Valencià, ha anat superant càsting rere càsting fins a plantar-se en la gala 0 d’Operación Triunfo, en què es tria la setzena de concursants. Amb Que tinguem sort de Lluís Llach va aconseguir creuar la passarel·la i entrar a l’Acadèmia d’OT. Al dia següent, cap notícia referent a que sofreix hipoacúsia neurosensorial i, a causa d’això, té un 60% de sordera.

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=uCGCL0JlNDk]

Si Samantha haguera cantat un clàssic del pop espanyol segurament el titular haguera fet referència a la seua particular història de superació personal; en resum, de com l’esforç i el treball t’ajuda a trencar barreres i a arribar fins on et proposes. Però, en canvi, alguns mitjans com Las Provincias, El Español o Libertad Digital van preferir arremetre contra Samantha pel seu pas per Arran i la seua militància en altres organitzacions semblants.

Dividir i crear crispació, a través de l’odi cap a les persones o cap a la llengua d’un territori i, per extensió cap al coneixement i l’art, és una de les característiques de la lògica amb què opera l’extrema dreta. Hi ha, per tant, determinats sectors obsessionats amb crear divisió entre els territoris que formem part de l’Estat i que no tenen problemes en assenyalar persones i bolcar odi sobre elles per afavorir l’enfrontament entre pobles.

Tot i això, la música va fer justícia (tota la que li manca al seu deepstate). Samantha va aconseguir trencar totes les barreres per fer-se un lloc en OT i als nostres cors. Més enllà de ser un acte anecdòtic en el que uns quants romàntics ens emocionem per sentir cantar en la nostra pròpia llengua en el prime time de RTVE, l’actuació de la jove beniarresina esdevé un acte de valentia que ja voldrien tindre alguns polítics valencians (i ho escric en masculí intencionadament, que conste).

Samantha ha emprat una arma tan potent com la música per fer escoltar la nostra llengua arreu de l’Estat i, de pas, projectar-nos com a poble. Així ho explica Moisés Pérez en El Temps, també. I és que tot i que Samantha no és la primera cantant que interpreta una cançó en la seua llengua materna, sí que és la primera que ho fa per jugar-se entrar al concurs o quedar-se fora (menció apart mereixen les seues constants al·lusions al País Valencià i la valencianitat).

Amb tot, he de reconèixer que no sóc un gran fanàtic d’OT . Des que s’ha représ l’emissió d’aquest talent show he seguit només la primera edició, la segona només cap al final i la tercera no tenia intenció de seguir-la gens. Samantha ha aconseguit que jo, com moltes altres persones d’aquest allargassat país, el diumenge ens posem davant la televisió esperant el moment en el que cante “la valenciana”, com li diu ma mare. Tot una icona a un segle on els valencians necessitem figures que ens unisquen.

Ara bé, en la gala 2, quan el jurat la va nominar, el públic va protestar amb la mateixa intensitat que va celebrar la seua salvació per part de l’Acadèmia. El mateix va passar en la gala 3. I, el dilluns mateix, Portu va demanar disculpes i va explicar el sentit de la seua decisió de deixar a Samantha sense creuar la passarel·la. Aquest fet ha sigut determinant per unir al poble valencià a una sola veu i, junt a altres seguidores i seguidors del programa de la resta de l’Estat, demanar el vot per fer favorita a Samantha. Encara que, enguany, ni això la salvaria en cas de que el jurat decidira nominar-la de nou.

La valenciana ha aconseguit enamorar al públic valencià i espanyol, a més a més, amb el seu comportament en la pròpia Acadèmia. La beniarresina és la veu de Cactus, grup que ha tret el seu primer treball coincidint amb l’entrada de la del Comtat a l’Acadèmia. Com ens ha pogut dir Andreu Valor, amb qui va fer una col·laboració per al seu nou treball abans d’entrar a OT: “Samantha és una persona propera” i que, afig el contestà “impacta amb la seua veu i amb la seua personalitat”. El cantautor de Cocentaina tenia molt clar des que va conèixer-la, precissament en un concert de Cactus, que volia treballar amb ella i, com es pot veure en Et declare la pau, Samantha aporta força al missatge amb la seua pròpia veu.

La cantant del Comtat ha pujat a l’escenari d’OT per cantar en valencià, castellà i anglés. Un gran exemple del País que volem construir: plural, modern i respectuós amb la diversitat. El prime time espanyol esdevé, llavors, una autèntica oportunitat per traslladar al món de què som capaços com a país i no hi ha millor exemple que Samantha per fer-ho. Els pobles mediterranis som alegres i combatius i això mateix és el que projecta la jove de Beniarrés cada vegada que puja a l’escenari.

L’altre dia un company em deia que ell no veia OT i que, per tant, no votava a ningú. La setmana passada, després de la nominació del jurat, twitter s’omplia de comentaris sobre la injustícia que allò va significar. Semblava que a Samantha l’havien nominada perquè sí. El meu company, aleshores, em va escriure per dir-me que ho havia vist i que anava a descarregar-se l’aplicació mòbil només per votar a Samantha i fer-la favorita. Així, de primeres, pot semblar un acte de frikisme. Però, encara que ell no ho sap, amb eixe acte està mostrant el seu orgull d’esdevindre valencià. I no, no, no és frikisme sinó patriotisme del bo, d’eixe que vertaderament transforma.