Deu preguntes i deu respostes per saber qui és què
Alba Caro, popular pel nom artístic Albalez, comparteix vinyetes per sentir-nos menys illes, menys incompreses.
Vinyetista que crida amb humor les veritats que la societat reprimeix per vergonya. Amb la mateixa sinceritat, s’expressa per trencar aquesta autocensura que impedeix entendre’s una mateixa però sobretot, per conviure amb aquesta societat que s’ha convençut de ser una portada envoltada constantment de slogans políticament correctes.
Quina consideres que és la teva primera obra?
Si parlem d’Instagram suposo que la primera vinyeta que vaig pujar en el compte que deia que la vida és alguna cosa així com fer un puzzle d’un milió de peces, amb miopia i daltonisme.
La teva cita preferida? De qui és?
Tot no ho pots fer, has de relaxar-te també. La meva mare.
De quin color i en quin to visualitzes els records?
És alguna cosa que mai m’havia plantejat però record a color. El color sempre és més divertit. Tret que m’enxampis en un dia de baixada que sóc capaç de recordar en blanc i negre i amb la banda sonora de Nàufrag.
Quina escena cinematogràfica t’ha marcat més?
M’agrada molt veure pelis, així que em resulta molt difícil quedar-me només amb una però la primera que se m’ha vingut a la ment és quan Benigni, en el camp de concentració, s’ofereix com a traductor d’alemany per a explicar les regles del “joc” al seu fill. (La Vida és Bella).
O gairebé tota la pel·lícula de Big Fish, perquè al final la vida és com tu l’entenguis i no com l’entengui el del costat.
Quin és el teu objectiu a la vida? Quin és el sentit de la vida?
No tinc ni la menor idea. Vaig provant i potser l’objectiu va canviant. Però crec que ha d’anar encaminat a conèixer-se a una mateixa i aprendre a escoltar-se, voler-se i respectar-se (cada vegada més, cada vegada millor). Si s’aconsegueix això és probable que la resta vagi fluint fàcil.
En el cas de viure una apocalipsi i et donessin l’oportunitat de recrear una societat, quinx famosx t’acompanyaria?
Primer he pensat que triaria a algú que cantés bé perquè sense música es passa malament, després he pensat a triar a una persona famosa en el sector de l’arquitectura, especialitzada en material sostenible (per no carregar-nos el món una altra vegada) que sabés construir refugis. I després he pensat que potser hauria de portar-me a una persona famosa en medicina. Estic indecisa, necessitaria sospesar-ho més. És una decisió important.
Tria una característica que admiris de la humanitat
Sens dubte la reivindicació pels drets. El moviment feminista que s’uneix per a defensar a les víctimes, el poder de fer pinya. L’empatia.
Quina cançó cantaries en un karaoke sense parar?
Crec que vaig a escollir I Want To Break Free de Queen
Ens comparteixes una mania curiosa?
Si haig de pensar em toco molt la cella, sobretot l’esquerra. I si sóc al carrer esperant a algú, per exemple, pots trobar-me perfectament comptant les finestres que té l’edifici de davant.
Què penses del nudisme?
És genial que hi hagi llocs nudistes perquè les persones que vulguin practicar-ho estiguin còmodes i lliures. Jo, de moment, no ho he practicat. Crec que com aprenem des de petites/us a estar vestides/us ens costa desprendre’ns de la roba, però que al final el natural és el cos. I sé que hi ha molts beneficis a despullar-se així que no descarto l’opció.