Una restauració “quirúrgica” permet recuperar els gravats dels menhirs del Solsonès

Ara s'obre un debat per decidir si han de tornar al lloc on eren o cal conservar-los en un espai tancat

Publicitat

Al llarg de la història, el roc de la mare de Déu del Miracle, un menhir de més de sis tones i tres metres de llargada, ha tingut diversos usos, des d’altar fins a objecte de superstició. Això, sumat a les inclemències del temps pel fet d’estar a la intempèrie, l’ha anat fent malbé i erosionant els seus gravats. La prova és que només es conserven els d’una cara. Ara, els restauradors del projecte ‘Gegants Immortals’, que busca protegir aquests elements, l’ha restaurat juntament amb dos més, i encara en tenen tres més per fer. Els treballs han tret a la llum la decoració que encara es conserva i que havia quedat amagada sota fongs i líquens. Ara s’obre el debat per decidir si els menhirs han de tornar on eren o conservar-los tancats.

Ha estat una intervenció delicada i gairebé quirúrgica, ja que l’estat dels menhirs era molt dolent pel fet que, durant milers d’anys, han estat exposats a la intempèrie. “Això havia comportat que la pedra es disgregués i degradés i, a més, hi havia una colonització molt importat, estaven completament recoberts de líquens, de fongs i de bactèries”, ha explicat el restaurador Aleix Barberà.

La restauració ha consistit en una neteja dels menhirs “a punta de bisturí” i en una consolidació de la pedra “per retornar-ne la solidesa, farcir totes les obertures i adherir tots els fragments que estaven despresos”.

El futur dels menhirs, a debat

Publicitat

El futur dels menhirs entra ara en una fase de debat per decidir si han de tornar al lloc on eren, o bé cal protegir-los en un indret tancat. En aquest sentit, es crearà una taula de diàleg amb agents del territori per decidir-ho. “Està clar que, com que formaven part del territori hi han de tornar, però hem de valorar si en forma original o en còpia”, ha explicat Fàbregas.

En aquesta taula hi participaran tècnics, però també es mirarà de recollir totes les opinions del territori.

Respecte a aquest tema, el restaurador Aleix Barberà és totalment partidari de conservar-los en un lloc tancat, ja que assegura que totes les degradacions que presentaven era fruit d’estar exposats a la pluja i als factors ambientals. “El fet que puguin tornar a sortir fora només és viable si acceptem que es puguin destruir”, ha afegit.

El Solsonès és una de les zones de Catalunya amb més monuments megalítics identificats.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca