QUIET’S? | Amanda León

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Deu preguntes i deu respostes per saber qui és què

Perdre’s com el camí per trobar-se sense buscar-se és el que defineixen els traços d’Amanda León. Il.lustrdora, sobretot centrada en el tema del ioga, ens aporta un autoconeixement visual on l’harmonia cromàtica són eixos centrals.

Captura de pantalla del compte d’Instagram

Mitjançant aquest equilibri, l’entrevista pretén descubrir la seva fortalesa que fa conviure ment, cos i ànima.

Quina consideres que és la teva primera obra?

Crec que tinc moltes primeres obres, cada vegada que provo una tècnica nova, una cosa nova que comptar o un nou format sento que estic fent una primera obra i em sento principiant i amb mil dubtes i mil il·lusions alhora.

La teva cita preferida? De qui és?

Uf, no sóc molt de cites cèlebres, m’agrada expressar-me per la meva pròpia veu. Però així de sobte em ve al capdavant un poema de Gloria Fuertes: “Lo primero, la bondad; lo segundo, el talento. Y aquí termina el cuento”.

De quin color i en quin to visualitzes els records?

Depèn de la mena de record, si són alegres els veig lluminosos i colorits, si són tristos o dolorosos més aviat en tons foscos i amb ombres. Bé, tindria més matisos perquè no crec que els records siguin només alegres o tristos, però diria que els colors varien en funció de les emocions associades a aquests records.

Quina escena cinematogràfica t’ha marcat més?

Moltíssimes al llarg de la meva vida! Se m’ocorre una escena de “Revolutionary Road” en la qual el personatge de Kate Winslet li suggereix al de Leonardo DiCaprio que es vagin a viure a París i que siguin lliures per a construir una nova vida i sortir de la vida convencional i del que els altres esperen d’ells. Em va impactar aquesta peli perquè em vaig identificar amb la idea de tenir criteri propi per a construir el teu camí en la vida i no acceptar el que s’estableix perquè és el que et toca o perquè tothom ho fa, sense qüestionar-te què és el que el teu realment vols. El que som està sent anul·lat quan seguim el tipus de vida que ens marquen els altres.

Quin és el teu objectiu a la vida? Quin és el sentit de la vida?

Créixer, aprendre, evolucionar, ajudar, inspirar, compartir, crear, viure plenament i ser conscient cada dia que la vida és un regal i que només tenim el present. Aquest és el meu objectiu, i el sentit de la vida és viure-la i estar oberta al que vingui perquè és el que sigui em farà créixer i aprendre.

En el cas de viure una apocalipsi i et donessin l’oportunitat de recrear una societat, quinx famosx t’acompanyaria?

No tinc molt interès per la gent famosa més enllà del treball que aportin, però si em centro en les seves qualitats m’envoltaria de gent creativa, de gent resilient, empàtica i compassiva. Són les característiques que en aquest moment més valoro en una persona.

Tria una característica que admiris de la humanitat

Hi ha moltes! Potser em quedaria amb la capacitat de superació o de sobreposar-se a l’adversitat. En el llibre “L’home a la recerca de sentit” Viktor Frankl, que va sobreviure a l’holocaust nazi, explica que l’única cosa que no li poden llevar a un ésser humà és la capacitat de decidir com s’enfrontarà a les circumstàncies, la llibertat espiritual és l’última de les nostres llibertats.

Quina cançó cantaries en un karaoke sense parar?

Què difíicil triar una sola cançó! A més canto fatal i no és alguna cosa que m’atreveixi molt a fer públicament, jajaja. Però et puc dir la cançó que més canto últimament, en privat, això sí! És “Di mi nombre” de Rosalia. M’encanta el seu art, la seva veu i el seu talent!

Ens comparteixes una mania curiosa?

Una mania? Doncs necessito dormir en el tall del llit per molt gran que sigui el llit i saber que puc treure una cama o un braç fora, sinó m’atabalo.

Què penses del nudisme?

Em sembla una cosa totalment natural, abans de res som un cos nu. L’estrany és no veure-ho com a natural o tenir problemes amb això, les religions han fet molt de mal en aquest sentit. Que tinguem problemes amb la nuesa aliena o pròpia és una cosa preocupant. Tant de bo algun dia la nuesa es visqui amb absoluta normalitat i sobretot que hi hagi igualtat entre la nuesa femenina i la masculina, aquest seria un món amb igualtat.

- Publicitat -

Breus

Artadi descarta ser candidata a la Generalitat

La vicepresidenta de JxCat i regidora a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, ha assegurat que vol presentar-se a les municipals de 2023 per ser...

El Festival de la Porta Ferrada ajorna el concert d’homenatge a Pau Donés

El Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) ha decidit ajornar el concert d’homenatge a Pau Donés previst pel...

El Gremi de Restauració veu “sense base científica” la prohibició de fumar

El Gremi de Restauració de Barcelona rebutja la decisió que ha pres aquest divendres el govern espanyol de prohibir fumar en espais a l'aire...

Iglesias denuncia que Podemos és víctima d’un “judici mediàtic”

El vicepresident segon del govern espanyol i líder de Podem, Pablo Iglesias, ha afirmat que les acusacions sobre el presumpte finançament irregular del partit...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca