L’adversari real

Anar a dormir després d’una discussió dona lloc a un futur escenari molt incòmode, el del matí vinent. Ahir el Parlament de Catalunya obria les portes als presos polítics citats a declarar en la comissió d’investigació del 155 quasi només dotze hores després de replicar una escena propia del Senat de l’imperi romà. Les ganivetades del dia anterior es transformaven amb abraçades i mostres de suport incondicional. L’emoció tornava a conquerir una cambra que un dia abans decidia no defensar la presidència per motius racionals.

De la comissió va transcendir poca informació que ja no fos coneguda, de fet, les intervencions responien més a una oportunitat per explicar-se que no pas de posar llum sobre el cop que van rebre les institucions catalanes. El motiu es molt clar, no ho oblidem, els autors de la repressió, el govern de Mariano Rajoy, es van negar a declarar.

Potser ahir no vàrem descobrir res de nou, però va servir perquè els partits independentistes recordessin qui és l’adversari real. Amb el paperot de Ciudadanos, partit que va marxar abans de la intervenció del vicepresident legítim, Oriol Junqueras, i la negativa del PSC i el PP de participar en la comissió el mapa de les aliances republicanes ha quedat claríssim: JxCat, ERC, Comuns i CUP. L’adversari real no és qui comparteix el mateix espai i et disputa una majoria de diputats, és qui ha empresonat el president del teu partit i ha exiliat el govern legítim.

És una vergonya, en tot el sentit de la seva paraula, que hagi de ser un pres polític com el conseller Turull qui hagi d’aprofitar el poc temps que pot gaudir fora de la cel·la per demanar que s’evitin més “espectacles” com el de dilluns. De debò tenen tanta ceguera els líders de les institucions catalanes? L’adversari no és el futur cap de llista d’ERC o de JxCat, són els qui no aguanten la mirada dels presos i les preses o s’excusen per no coincidir amb ells.

Malgrat la crisi, tot apunta que el Parlament acabarà donant llum verda als pressupostos del 2020. Seria la primera i única bona notícia de la legislatura sorgida del 21 de desembre del 2017. Amb els comptes aprovats i el Govern dividit, el més sensat és convocar eleccions o reestructurar l’executiu amb els membres que defensin les mateixes tesis que el president Torra.

Es prengui la decisió que es prengui, cal deixar enrere els retrets i tornar a posar el país per sobre dels partits i recordar que l’adversari no és qui comparteix trajecte, és qui vol aturar en sec el camí que vols emprendre. Si s’aposta per anar a eleccions que expliquin per quin motiu la majoria independentista actual no serveix per assolir els objectius que poden tenir les forces republicanes. Si el problema és la manca d’entesa i l’evident diferència d’estratègies que facin bo el “Sit and talk” i arreglin l’enrenou. Menys monòlegs i més diàleg.

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca