El Parlament de Catalunya decidirà avui si es plega davant un òrgan administratiu o si, per contra, defensa la sobirania que li escau amb la protecció de la presidència de Quim Torra.
Des que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va admetre a tràmit la querella de la Fiscalia contra el president de la Generalitat en molts espais de l’independentisme polític i social, aquí no surt ningú indemne, s’ha acceptat un marc mental que tolera la inhabilitació de Torra sota el pretext que la legislatura està morta -que ho està- i que la persona que representa la presidència no és apte per aquest càrrec.
Tampoc és un secret que a les primeres línies polítiques la figura del president Torra té molt poc pes, el menyspreu dels representants polítics espanyols -començant pel president del Gobierno-, és proporcional al que ens podem trobar aquí. El conflicte entre l’ideari del president, fer realitat el mandat de l’1 d’octubre, amb el ritme amb el qual s’ha instal·lat l’independentisme -qui dia passa any empeny- col·lideix en un big bang de desordre, desorientació i apatia que ha deixat l’executiu català com una mena d’ostatge de les seves aspiracions.
Aquest desgavell polític, que no seria estrany que provoqués l’entrada de partits independentistes amb idees d’extrema dreta, torna a posar el focus sobre la sobirania del Parlament. Aquella cambra que segons quin dia és el gran representant de la democràcia catalana i segons quin és un despatx annex dels dictats de l’Estat.
El que està en joc no és la presidència del senyor Quim Torra, el que hi ha sobre la taula és la presidència com a primera institució de Catalunya. Acatar la seva inhabilitació és obrir les portes de bat a bat perquè el cap de l’executiu sigui una representació simbòlica i no pas política. Amb aquest precedent, el d’acceptar que un òrgan administratiu pot inhabilitar polítics, qualsevol es veurà amb autoritat per canviar la presidència quan aquesta sigui molesta. La sobirania del Parlament, i la del poble català, quedarà com un eslògan per emmarcar. Com tots els altres que ens han acompanyat aquests darrers anys.