‘La Fábrica Rufián’

El mes de juliol passat varen saltar les alarmes quan una selfie entre el diputat d’Esquerra, Gabriel Rufián, i el periodista Tomas Guasch servia per anunciar que seria el pròxim convidat del programa d’entrevistes ‘La Fábrica Rufián’. Les crítiques, moltes acarnissades, condemnaven que el representant d’ERC a Madrid estigués disposat a donar espai a qui va fer mofa de la presó i l’exili de polítics com el president del partit que representa. Ell ho va justificar, “si no podemos poner fin a nuestras diferencias, contribuyamos a que el mundo sea un lugar apto para ellas”.

La setmana passada el convidat fou un esglaó més alt, Arcadi Espada, qui és conegut per defensar les tesis més filofeixistes en qüestions com el procés independentista, el feminisme i el tracte que han de tenir les persones amb síndrome de Down: “Són un cost”. Rufián va replicar, “vinimos a ser espejo, no frontón”.

L’efectivitat de les dues entrevistes, o l’encert si li podem dir així, és que tant en l’una com en l’altra es pot tenir un retrat fidel de les mentalitats contraposades de les ideologies d’esquerres i les tesis independentistes. Dit en poques paraules, la reflexió que se’n deriva de les converses és que no hi ha quasi res en comú -per si quedava alguna mena de dubte- però es pot parlar.

Ahir el programa va anunciar que el convidat d’aquesta setmana és en Xavier García Albiol. Tornem a repetir els dos episodis anteriors. Crítiques ferotges i una justificació: “Respetando fobias e intereses y ante la enésima polémica. 22 entrevistas a 22 personas con 22 profesiones y 22 ideologías. @LaFabricaRufian ni es un cara a cara ni es un debate. Es un espejo q refleja a través de las respuestas. Huiremos de la endogamia. En breve 2ª Temporada”. Aquest cop amb una diferència substancial, Jovent Republicà i el diputat Ruben Wagensberg se sumaven a les crítiques.

L’origen del problema que té el projecte de Rufián és el conflicte sobre el que representa. La Fábrica Rufián, com qualsevol iniciativa privada, pot entrevistar qui vulgui: Ho fa l’Antonio Ferreras Al Rojo Vivo amb Abascal, Susana Griso a Espejo Público amb el president de la Fundación Francisco Franco i Ana Rosa al programa AR amb el nét de Franco. La diferència substancial és que els tres presentadors no tenen l’estatus de diputat, i aquí és on tot patina.

Rufián es troba entre la tasca professional de representar el moviment independentista a Madrid i la seva passió professional que és la d’exercir de periodista, en aquest cas fent entrevistes. Un conflicte d’interessos flagrant que també tenia Pablo Iglesias a La Tuerka però amb la singularitat que la seva aposta era per fomentar debats amb actors que reforçaven o matisaven les seves tesis i les del seu partit.

L’aposta del programa s’emmarca en fer visible que entre dos espais polaritzats es pot crear un marge per al diàleg, que hi ha una ferma voluntat de posar un mirall sobre els personatges. Però, donada la naturalesa del presentador i l’ànim d’exhibir personatges en societat sense discrepar, ens trobem amb la normalització d’uns discursos que s’han de rèplicar i desmuntar.

Que Rufián sigui diputat d’ERC no vol dir que només pugui fer programes d’entrevistes on conversi amb els mateixos de sempre que diuen el de sempre i com sempre, sinó que té un estatus polític amb el qual ha de barrar el pas als discursos racistes, masclistes i identitaris. No és el mateix convidar a Guasch i Espada, que al cap i a la fi tenen el mateix recorregut per convèncer que Eduardo Inda -sense menystenir-ho-, que regalar un espai a un polític com Albiol. Perquè la provocació que poden tenir els primers convidats es pot combatre des de les institucions, però les d’Albiol ja gaudeixen dels espais de poder per instaurar-se. La contradicció entre el polític i el presentador del programa és el que provoca la crisi, i només es pot acabar si es replanteja una de les dues ànimes.

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca