Dos dies, una venjança

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Dos dies. Exactament aquest és l’inici que porta a judici el Major del cos de Mossos Josep Lluís Trapero.

La gestió que es va dur a terme dels atemptats i el fet que Catalunya pogués demostrar al món que pràcticament era un Estat autònom i que s’autogestionava, són els verdaders motius del judici que s’està fent.

A part de ser un judici cap al Major, és un judici contra tot el cos. Recordem que el cos de Mossos d’Esquadra va poder resoldre una situació d’extrema gravetat, com és un atemptat terrorista, en pocs dies.

I tot això, malgrat que des del Ministeri de l’interior espanyol, se li havien posat totes les traves possibles: des d’impedir-li l’accés a l’Europol i accedir a les bases de dades sobre terrorisme, a la retenció d’armes comprades per a les unitats d’elit del cos de mossos, passant per una col·laboració o contacte d’algun tipus entre la Policia Espanyola i el CNI amb l’Imam de Ripoll, ideòleg dels atemptats que es van dur a terme a Catalunya.

I no només això. Des de l’estat espanyol s’han impedit totes les comissions d’investigació relacionades amb l’atemptat i que es doni explicacions de les relacions que hi mantenien la policia espanyola i el CNI.

Ara, aquest judici, es duu a terme com a venjança cap al cos, però també hi influeix el fet que, durant el referèndum de l’1 d’octubre, el cos de Mossos d’Esquadra aconseguís tancar més col·legis electorals i sense haver d’utilitzar la violència extrema i les agressions que si van fer servir la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola. Sens dubte, unes imatges que van fer la volta al món i que van evidenciar l’actitud de l’estat, lluny del diàleg. Aplicant 155, destituint el Major, inventant-se explosius en mans de CDR, empresonant activistes i polítics, obligant a l’exili als altres, ignorant sentències del TJUE… un gran seguit d’aberracions de l’Estat que es consumen en aquest judici de la vergonya, per intentar acabar amb un cos de policia que és un dels exemples que Catalunya pot ser un país lliure sense necessitat de comptar amb l’Estat.

Però els abusos contra el cos no acaben amb el judici al major. Castiguen el cos de Mossos vigilant els jutjats de Catalunya per evitar que apareguin amb fems o pintades. Una humiliació més cap al cos en la que la conselleria d’interior i els seus caps claudiquen, malgrat saber que hi ha comarques que estan sota mínims i fins arribar al punt que en diversos torns operatius i en diversos territoris, no hi ha cap patrulla per cobrir els requeriments que provinguin del 112 i fer les tasques de prevenció de seguretat ciutadana.

- Publicitat -

Cal fer una reflexió de fins a quin punt s’han d’assumir les sentències i indicacions d’uns tribunals que han demostrat sobradament la seva parcialitat i politització, perseguint un moviment pacífic i democràtic, però en canvi, tolerant la violència i agressions per l’altre banda, com va passar recentment amb la sentència del TC dels agressors de Blanquerna.

Jutgen el Major del cos de Mossos, però no és pel referèndum, sinó per la frustració de l’Estat espanyol de trobar-se que hi ha un cos policial, del que ells consideren una comunitat autònoma, que ha demostrat sobradament la seva professionalitat i independència en una gestió d’uns atemptats elogiada arreu d’Europa i del món. Contra un cos policial que, com ha manifestat el fiscal en aquest judici, no poden entendre com l’1 d’octubre no era al costat de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional apallissant ciutadans que lliurement volien exercir el seu dret a vot.

L’Estat, els seus polítics i els tribunals, tenen set de venjança contra Catalunya perquè vam gosar votar i demostrar que podíem gestionar uns atemptats sense la seva intervenció.

I la repressió no s’aturarà. Avui és el Major del cos de Mossos d’Esquadra, ahir van ser els CDR acusats de terroristes, abans d’ahir, els presos polítics i exiliats. Qui serà demà?

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca