L’octubre passat l’exèrcit turc d’Erdogan va atacar el Kurdistan, per quin motiu? En parlem amb la periodista Amina Hussein, qui durant aquells dies va exposar amb molta cruesa la neteja ètnica, per tenir uns apunts bàsics per entendre el conflicte.

Què està passant al Kurdistan?

S’està produint una neteja ètnica al Kurdistan de Síria, és una situació que ha evolucionat des del 2011. En aquell moment, quan va començar la guerra a Síria, l’exèrcit sirià oficial es va retirar de la zona. Amb aquest moviment va oferint un espai sense control militar. El buit de poder va fer que els kurds s’organitzessin i fundessin les seves milícies, les conegudes com les Forces de Defensa del Poble i de la dona, per protegir-se dels atacs. El 2014 aquesta lluita fa un pas endavant i esdevé contra l’Estat Islàmic.

Durant aquests anys el Kurdistan ha treballat per fer possible un sistema de confederalisme democràtic basat en l’ecologisme, el paper de la dona, la democràcia i els drets de tots els pobles i les minories de Rojava i de Síria.

“El Kurdistan ha treballat per fer possible un sistema de confederalisme democràtic basat en l’ecologisme, el paper de la dona, la democràcia i els drets de tots els pobles”

La guerra contra Estat Islàmic fou molt bel·ligerant.

Van ocupar molts territoris, però les milícies van aconseguir guanyar terreny i guanyar-se la confiança de països com els Estats Units. De fet, es va organitzar una coalició internacional per lluitar contra l’Estat Islàmic on els kurds varen ser el primer aliat de la coalició. El resultat és que van alliberar ciutats i van acabar amb EI.

Tot canvia de sobte, el desembre del 2018, quan Trump anuncia que retirarà les tropes. Això va ser un xoc perquè amb la retirada s’obre les portes a Erdogan perquè ataqui i ocupi el territori que era en mans dels Estats Units. L’octubre del 2019, quan es va fa efectiva la retirada, comença l’atac turc amb bombardejos contra la població civil, les carreteres, les ambulàncies, els equips mèdics, els hospitals… Van matar molta gent, molts varen fugir. Però l’ocupació ja era efectiva en les dues de les ciutats més importants: Serekaniye i Tel Tamer.

Per quin motiu ataca Erdogan? És una mena d’espai vital turc?

A Turquia hi viuen més de tres milions i mig de refugiats sirians que d’ubicar en una zona que ell anomena “zona segura”. Aquesta operació implica reubicar tota la gent que viu a la frontera, i la manera amb la qual ho fa és atacant amb grups jihadistes formats, la majora, per exmembres d’Estat Islàmic que tenen una mentalitat molt radical: no volen que les dones surtin al carrer, que tinguin feina, que vagin amb roba occidental, fan obligatori el bel… Introdueix l’Estat Islàmic amb un altre nom.

L’excusa, per tant, són els refugiats.

I la lluita antiterrorista contra els kurds de la frontera.

Aquests refugiats, que al cap i a la fi són els mateixos que la Unió Europea es treu de sobre, no tenen cap suport ni interpel·lació de les institucions comunitàries?

No, de fet quan comença l’operació a principis d’octubre el president francès, Emmanuel Macron, condemna la invasió turca però, immediatament després, Erdogan li recorda que ell té refugiats i pot obrir les fronteres en qualsevol moment perquè passi tothom i provoqui una crisi migratòria. Europa pràcticament no fa res perquè li tenen por.

“El 2013 Estat Islàmic ataca la ciutat de Suruç, Turquia l’atribueix al Kurdistan tot i que els morts són civils kurds”

La relació del Kurdistan amb Turquia sempre ha sigut tensa?

Hi havia una mena de treva entre Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i l’estat Turc, però es trenca el 2013 quan l’Estat Islàmic ataca la ciutat de Suruç, frontera amb el Kurdistan de Síria. L’atac és d’ISIS, però Turquia l’atribueix al PKK tot i que els morts són civils kurds que defensaven la ciutat de Kobani, que estava a punt de caure en mans d’EI.

Aquí comença un altre cop la lluita armada entre Turquia i el Kurdistan. Moltes ciutats foren destruïdes, l’exèrcit bombardejava ciutats de Turquia només pel fet de tenir majoria kurda i eren a tocar de la frontera amb Síria. Després d’acabar amb els que ell anomenava terroristes amplia l’atac i es dirigeix contra el Kurdistan de sirià. El març del 2018 torna a atacar i ocupa la ciutat d’Afrin, frontera amb Turquia de la part siriana: un milió de persones van fugir. Araha fet el mateix amb el nord de síria.

Quina organització nacional té el Kurdistan?

A Turquia no hi ha comunitats autònomes, el Kurdistan és la zona que comprèn les ciutats de majoria kurda. El nom del Kurdistan, de fet, està prohibit. Només a la part d’irak hi ha una mena d’autonomia, mentre que a la part de Siria, després de la guerra del 2012, hi ha tres cantons d’autogovern kurd gestionat amb una copresidència on totes les administracions són governades per una dona i un home. No és un país independent. No té sobirania pròpia.

Davant l’evident neteja ètnica, entitats com l’ONU o la UNESCO no han dit res?

No hi ha cap pronunciament, tot i que les primeres víctimes van ser nens i UNICEF s’hi hauria de pronunciar. Però res, de fet no volen investigar l’ús d’armes químiques o prohibides utilitzades per Turquia. Molts nens van quedar cremats, i no ho varen ser per armes de foc o per un atac d’aviació. Tenen reaccions a la pell on es veu que és un factor químic.

L’OTAN?

Tampoc, però crec que s’han pronunciat en contra de la suspensió de venda d’armes a Turquia.

A favor de vendre’ls armes?

Absolutament.

Espanya ha dit quelcom del conflicte?

El 7 d’octubre el compte oficial de Twitter d”España OTAN’ va fer una piulada on l’exèrcit es pronunciava a favor d’Erdogan i a favor de l’exèrcit turc.

Quines vies d’escapatòria té el Kurdistan?

O que Rússia es pronunciï o que l’exèrcit oficial de Síria entri per protegir el territori sirià i la seva gent. O que Trump truqui a Erdogan (riu)… Erdogan fa el seu pla i ningú diu res.

“Un dels objectius que es marca el Kurdistan és, també, el d’acabar amb el paper que tenen les dones en aquella regió; el primer exèrcit de dones que actua contra l’Estat Islàmic era kurd”

Que el Kurdistan abraci una ideologia ecologista i feminista no és només un motiu d’elogi, sinó també un perill?

Sí, està envoltada per un espai conservador i patriarcat. Un dels objectius que es marca el Kurdistan és, també, el d’acabar amb el paper que tenen les dones en aquella regió; el primer exèrcit de dones que actua contra l’Estat Islàmic era kurd. Són mares que deixaven els seus fills a casa per anar a lluitar i acabar amb l’amenaça jihadista.

A Erdogan no li agrada gens que aquesta realitat es pugui donar a Turquia, és una de les causes de la invasió i ocupació de Síria. Una via per acabar amb la revolució feminista.

Des de Catalunya com es pot ajudar a la causa del Kurdistan?

Els ciutadans poden sortir al carrer, denunciar la situació, escriure sobre la situació, boicotejar productes de Turquia o enviar material bàsic. Una de les institucions que més coses podria fer és el Barça, té el patrocini de Turquish Airlines o Beko, una de les empreses que fabrica vehicles militars a l’exercit turc i és un dels equips més forts del món.