Dimecres 08 Abril, 2020

No diguis mentides sobre la cultura

Més llegits

No és cap guerra

No és difícil deduir que entre els guionistes de la Moncloa deu haver molts entusiastes de les pel·lícules americanes...

El Gobierno retalla 215M€ del fons que rep Catalunya per a polítiques actives d’ocupació

El Ministeri de Treball i Economia Social ha retallat en 215 milions d'euros el fons que rep la Generalitat...

L’amenaça del Suprem fa efecte: els presos polítics no es confinaran a les seves cases

Les presons catalanes han descartat que els nou líders independentistes condemnats per impulsar l'1-O es confinin a les seves...

L’Espanya infectada

Aquests dies de confinament he avançat en una lectura que tenia a mitges, Ascenso y Crisis: Europa, 1950-2017, un...

Els experts avisen que la majoria de declaracions de la renda a Catalunya sortiran a pagar

El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha avisat que la majoria de declaracions de la renda a Catalunya sortiran a...

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Un argument que recorre el país i les seves elits governats és l’axioma segons el qual a més “cultura” la gent té una idea més progressista de la vida. Són recurrents els arguments segons els quals els unionistes són “ignorants” i els feixistes de Vox com que no comprenen el passat ignoren les bones solucions polítiques. D’aquesta manera, a més cultura, més empatia pels afers de la res pública. Marta Buchaca ho publicava ahir: “Para esta legislatura le pedimos: primero, que haga entender a sus compañeros y a la ciudadanía que la cultura es un derecho fundamental de las personas, que es el motor que hace progresar a la sociedad, que nos hace libres, que nos convierte en seres humanos más felices, más sensibles, más inteligentes”. Ella explica una correlació que no és causal.00

Aquest fet el podem demostrar en la simpatia cap a certs polítics pel fet de tenir un “ampli” coneixement de la cultura catalana. Nosaltres aquí, plantegem que una cosa és la ideologia i l’altre els coneixements sobre les creacions literàries, artístiques, musicals, etc d’un moment històric. Un fet que el comú de la intel·lectualitat catalana de la transició confon, i expressa amb els eslògans; “Hem de protegir la cultura catalana” “l’art / cultura és vital pel desenvolupament del país”, etc. Però no diuen; “hem d’assegurar el dret de les masses a tenir la suficient riquesa per a poder gaudir de la cultura”.

El problema però, és que en parlar en cultura no sabem què vol dir. A allò al que es refereix la cultura. Si ve ens haurem de guiar per la definició de Freud de la cultura: “la cultura és allò que ens diferencia dels animals, ja que un animal “no existeix per si mateix, ja que no es pensa per si mateix”. I l’art és l’encarregat de posar el seu segell sobre les coses, per tal de fer-les en la mesura (del ésser humà)”. D’aquesta manera l’art fa que hom pugui tenir una satisfacció espiritual sobre les coses, per tal de poder-hi reflexionar. L’art és allò que ha d’aportar un eco a l’esperit de les persones.

La cultura per tan no és allò que ens fa ser més intel·ligents. Som més intel·ligent i per tan podem comprendre millor “el segell que fa les coses a la nostra mesura”. En cap cas és al revés.

Aquesta resposta, no suposa que la cultura ens hagi de fer millors en un sentit polític com el podem pensar. L’art no ens fa entendre per ell mateix que hàgem de tenir un pensament social-demòcrata, liberal o que hàgem d’estimar la llibertat (en el context de les democràcies liberals) com poden pregonar els intel·lectuals abans esmentats. L’única llibertat que l’art pot pregonar és la d’un déu que es nega i s’afirma a si mateix. Fem aquest comentari, ja que l’art al qual tenim accés en el nostre dia a dia, hauria de ser considerat propaganda. No pas art. Des del film Joker a una catedral, el que es vol no és trobar la determinació suprema de l’esperit, sinó explicar de forma més o menys al·legòrica fets actuals.

Per això diem que el fet important de l’art és la ideologia que conté. I potser encara més, la ideologia d’aquells que en parlen. Per aquest motiu quan membres de l’aparell cultural “oficial” del país parlen de què cal preservar la cultura, ens hem de preguntar, quina cultura? La què ha permès que arribem a la situació actual? Hem de permetre llavors que productes culturals menteixin com ho fa per exemple a Txernòbil? I més greu, quines conseqüències té aquesta imitació de la realitat adulterada? En aquest sentit; per quin motiu hem de fer apologia d’una cultura que en el millor dels casos és pura propaganda política?

Cultura és llavors preservar capitells romànics? Diem això quan repudiem els autors que en l’actualitat han mostrat actituds punibles envers dones. Quines eren les condicions d’algú que no fos noble o eclesiàstic durant el segle XII? No són en aquest sentit els museus que exposen aquests capitells un gran i bell taüt? Aquesta és la cultura que “ens ha de fer millors”?

Per aquest motiu, per la falta de causalitat entre una ideologia política determinada i el nivell cultural d’un país. Així com per la falta d’una política coherent en els afers culturals, només podem afirmar que els eslògans citats al principi de l’article són buits, són mentides. L’únic que pot fer feliç a les masses és la seva participació en la vida pública de l’Estat.

En la situació actual del principat submergit en un procés d’independència que sembla “el prestidigitador que no pot deixar de fer trucs de mans” de Marx, una crisi econòmica que no s’ha resolt amb un nou pacte socialdemòcrata. Amb una generació que ha monopolitzat el poder durant dècades i que ara se li esmuny entre els dits i que crida als quatre vents que cal salvar la cultura, no té sentit que els intel·lectuals joves exclamin: Qui ens alliberarà dels nostres alliberadors? Com ho feien les masses a la revolució francesa? No és aquest el millor eslògan per denunciar de veritat allò que ens impedeix ser més feliços i intel·ligents? Ja que allò que ningú diu i tots saben és que la felicitat bé quan poden participar en la vida pública, no quan llegim més llibres.

- Publicitat -

Mirall és possible gràcies al suport dels seus subscriptors i mecenes. Amb només 2€/mes podem enfortir aquesta aposta periodística sense embuts.

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Breus

Els familiars de difunts poden reclamar a les asseguradores els serveis no prestats

Facua-Consumidors en Acció ha informat aquest dimarts als familiars de difunts que poden reclamar a les asseguradores el cost dels serveis no prestats durant...

Els diputats del Parlament donaran el 25% del sou d’abril

La Mesa del Parlament ha acordat aquest dimarts que cada diputat de la Cambra catalana faci una donació del 25% del seu sou d'abril...

El Gobierno i la crisi: cap autocrítica i moltes excuses

El govern espanyol està treballant en “diversos escenaris” per a la fase de “transició” de la crisi del coronavirus. La ministra portaveu, Maria Jesús...

La CUP demana que el Parlament recuperi la capacitat de controlar el Govern

El diputat de la CUP en el Parlament Carles Riera ha assegurat aquest dimarts que és "imprescindible que la Cambra catalana i els grups...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca