Dimarts 25 Febrer, 2020

Tornem

Cantaven els amics de La Gossa Sorda allò de “respira fort i torna cap a casa”. La veritat és que a aquesta, la llar valenciana de Mirall, necessitàvem agafar forces. Ara bé; som perfectament conscients que no se vos pot deixar a soles. Se n’anem dos mesos i tanca La Veu del País Valencià, es revoluciona el debat intern a Compromís, es signa el primer acord d’una força d’estricta obediència valenciana amb Madrid, Podemos entra al Gobierno Central…en fi, que hi ha massa debats pendents i que sense un jovent valencià actiu no anem enlloc.

Com plantejava a aquesta peça que podeu llegir a la publicació germana valenciana AGÓN, cal deixar eixa obsessió malaltissa que tenim amb altres models i formes de fer les coses. Si bé sempre hem de mirar el que fan a altres indrets, és necessari deixar de pensar en altres claus i començar a pensar en clau valenciana, d’acord als nostres problemes i necessitats reals. Com comentava  —també a AGÓN—, vivim un moment on tenim representants molt destacats a la política visible, però estem permetent que alguns dels actors més importants a la política invisible desapareguen.

I és que, si no som capaços d’entendre la importància que té la cultura dins dels processos de transformació social mai podrem anar més enllà. A la nostra terra hi ha molta gent amb projectes molt interessants als mons de la cultura, el periodisme, la música i les xarxes socials. Si no som capaços d’adonar-nos de la importància d’aquelles coses que no es veuen mai podrem transformar la nostra societat. Com conta el lingüista ianqui George Lakoff,  “totes les paraules les definim en torn a marcs conceptuals”, i d’això en sap molt l’extrema dreta, que porta molts anys invertint per transformar allò que entenem com a “normal”: el sentit comú de què parlava l’italià Antonio Gramsci.

Així, després d’un (merescut) descans en aquesta batalla tan complexa que lliurem que és periodística, que és cultural i que és en defensa de la nostra terra i la nostra llengua, tornem. I ho fem pels companys i les companyes valencianes que no han pogut continuar amb els seus projectes. Ho fem per reivindicar les lleis que regulen la comunicació i que ens protegisquen front el poder dels grans propietaris dels mitjans dels grans grups mediàtics. Ho fem, altrament, per defensar la fi de la criminalització de les subvencions i la necessitat de finançar el talent jove valencià (tant de manera pública com privada). Ho fem, a més a més, per reivindicar una radiotelevisió pública al vertader servei del Poble valencià, per damunt d’interessos partidistes i el suport a la cultura a la nostra terra.

Amb la responsabilitat històrica de fiscalitzar els nostres governants botànics i assenyalar on creiem que s’equivoquen; amb la voluntat ferma d’integrar el màxim possible d’actors de la societat valenciana al nostre projecte; amb més entrevistes i amb molta més qualitat; amb nous formats vídeo però sense oblidar el periodisme de tota la vida; donant oportunitats als més joves sense deixar d’escoltar l’opinió dels nostres majors; servint com a laboratori d’idees contra l’ofensiva cultural de l’extrema dreta i, sobretot, sense oblidar-nos mai de l’únic Poble a què ens debem: el Poble valencià. Tornem…i esperem que cada vegada sigueu més els qui ens acompanyeu en aquesta aventura.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca