Cantaven els amics de La Gossa Sorda allò de “respira fort i torna cap a casa”. La veritat és que a aquesta, la llar valenciana de Mirall, necessitàvem agafar forces. Ara bé; som perfectament conscients que no se vos pot deixar a soles. Se n’anem dos mesos i tanca La Veu del País Valencià, es revoluciona el debat intern a Compromís, es signa el primer acord d’una força d’estricta obediència valenciana amb Madrid, Podemos entra al Gobierno Central…en fi, que hi ha massa debats pendents i que sense un jovent valencià actiu no anem enlloc.

Com plantejava a aquesta peça que podeu llegir a la publicació germana valenciana AGÓN, cal deixar eixa obsessió malaltissa que tenim amb altres models i formes de fer les coses. Si bé sempre hem de mirar el que fan a altres indrets, és necessari deixar de pensar en altres claus i començar a pensar en clau valenciana, d’acord als nostres problemes i necessitats reals. Com comentava  —també a AGÓN—, vivim un moment on tenim representants molt destacats a la política visible, però estem permetent que alguns dels actors més importants a la política invisible desapareguen.

I és que, si no som capaços d’entendre la importància que té la cultura dins dels processos de transformació social mai podrem anar més enllà. A la nostra terra hi ha molta gent amb projectes molt interessants als mons de la cultura, el periodisme, la música i les xarxes socials. Si no som capaços d’adonar-nos de la importància d’aquelles coses que no es veuen mai podrem transformar la nostra societat. Com conta el lingüista ianqui George Lakoff,  “totes les paraules les definim en torn a marcs conceptuals”, i d’això en sap molt l’extrema dreta, que porta molts anys invertint per transformar allò que entenem com a “normal”: el sentit comú de què parlava l’italià Antonio Gramsci.

Així, després d’un (merescut) descans en aquesta batalla tan complexa que lliurem que és periodística, que és cultural i que és en defensa de la nostra terra i la nostra llengua, tornem. I ho fem pels companys i les companyes valencianes que no han pogut continuar amb els seus projectes. Ho fem per reivindicar les lleis que regulen la comunicació i que ens protegisquen front el poder dels grans propietaris dels mitjans dels grans grups mediàtics. Ho fem, altrament, per defensar la fi de la criminalització de les subvencions i la necessitat de finançar el talent jove valencià (tant de manera pública com privada). Ho fem, a més a més, per reivindicar una radiotelevisió pública al vertader servei del Poble valencià, per damunt d’interessos partidistes i el suport a la cultura a la nostra terra.

Amb la responsabilitat històrica de fiscalitzar els nostres governants botànics i assenyalar on creiem que s’equivoquen; amb la voluntat ferma d’integrar el màxim possible d’actors de la societat valenciana al nostre projecte; amb més entrevistes i amb molta més qualitat; amb nous formats vídeo però sense oblidar el periodisme de tota la vida; donant oportunitats als més joves sense deixar d’escoltar l’opinió dels nostres majors; servint com a laboratori d’idees contra l’ofensiva cultural de l’extrema dreta i, sobretot, sense oblidar-nos mai de l’únic Poble a què ens debem: el Poble valencià. Tornem…i esperem que cada vegada sigueu més els qui ens acompanyeu en aquesta aventura.