L’entrada del president legítim, Carles Puigdemont, i del conseller legítim, Toni Comín, al Parlament Europeu ha sacsejat el lideratge independentista. L’exili recupera la iniciativa.

En les darreres setmanes s’ha exposat molt clarament quines són les grans diferències estratègiques entre Junts per Catalunya i Esquerra. Mentre l’espai Puigdemont aposta per la confrontació directa amb l’Estat, exposada amb molt detall al llibre ‘Reunim-nos. Reflexions sobre el retorn a la unitat (Ed. La Campana), l’espai republicà ha reforçat la seva influència en la política espanyola amb l’arriscada decisió de facilitar la investidura de Pedro Sánchez.

És massa aviat per resoldre quina de les dues és millor, sobretot perquè la repressió judicial de l’Estat ha impedit que el vicepresident legítim, Oriol Junqueras, pugui ocupar el seu escó a l’Europarlament i encara no ha començat la negociació amb el Gobierno per resoldre l’atzucac polític. Però el fet que Puigdemont ja gaudeixi de l’acta de diputat i que participi en les sessions plenàries deixa a les seves mans les regnes del relat guanyador de l’independentisme.

Des del cor d’Europa Puigdemont s’escapa de la imatge de l’exili arraconat i reforça la seva posició per plantejar un relat guanyador, ja que no se li escapa a ningú que les imatges de ràbia i impotència dels eurodiputats del PP, PSOE i Vox d’ahir són impagables.

Marcar l’agenda, tenir un relat i ordenar l’espai post convergent per construir un projecte comú són tres tasques imprescindibles per donar sentit al moviment polític independentista.