COLUMNA SETMANAL

Per això tenia pressa Pedro Sánchez

El nou president del govern espanyol tenia pressa, molta, per ser investit. Ho volia enllestir abans de Nadal, no va poder. Va sondejar que fos abans de cap d’any, tampoc. Finalment va concretar la sessió per a la primera setmana de gener, a correcuita. “Espanya necessita un govern com més aviat millor”.

El que volia Pedro Sánchez no era ser investit “com més aviat millor”, el que pretenia era que la represa del curs polític a Europa, amb l’entrada del president legítim, Carles Puigdemont, del vicepresident legítim, Oriol Junqueras i del conseller legítim, Toni Comín a l’Eurocambra, no espatllés l’ajustada majoria que necessitava per agafar les regnes del Gobierno.

El 13 de gener el Parlament Europeu repren l’activitat, i amb ella sorgeixen els posicionaments de les diverses institucions espanyoles que intenten evitar -amb competències o no com la JEC- que l’independentisme sigui representat legítimament i, més important, legalment.

Ahir el Tribunal Suprem va donar la raó a la Junta Electoral Central, qui dies abans i extralimitant-se en les seves competències inhabilitava i suspenia els drets polítics de Junqueras. Aquest aval del TS és un perill públic, no només li està atribuint unes competències que no té a la JEC sinó que encara reforça més la ceguera d’una justícia que va contra direcció d’Europa.

Els vots particulars dels membres de la Junta Electoral eren molt contundents: la JEC, com a òrgan administratiu que vetlla perquè els processos electorals siguin transparents i neutrals, no té competències per inhabilitar o suspendre drets polítics. A més, tampoc es pot posicionar en un afer com el d’Oriol Junqueras perquè ni tan sols el Suprem s’ha pronunciat sobre la sentència del TJUE.

Sánchez tenia pressa perquè les contradiccions judicials entre l’Estat i Europa posava contra les cordes l’acord amb ERC. Una pressa que, des de l’espai independentista, es podia haver gestionat molt millor.

I els carrers no cremen

En condicions normals els carrers cada dia ens regalarien fotografies i escenes d'indignació. La manera amb la qual ens...

Ridiculitzar les creences dels altres

No soc sospitós de ser molt creient. Públicament va quedar clar el mes d'agost passat quan vaig explicar el...

Són tres partits, però sobretot són un moviment

Fa temps, massa, que l'independentisme va perdre la il·lusió i es va instal·lar en un carreró sense sortida on...

La presidència, l’examen periodístic i un nou govern que ja fa tard

La darrera vegada que vaig escriure fou el 16 de novembre, ja fa quatre mesos. Déu n'hi do. En...

La millor manera de defensar el català és parlant-lo

Fa anys que el català és en retirada en els espais socials dels joves, és visible, notori i fàcil...

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca