Dilluns 27 Gener, 2020

Home, desperta’t

Històricament, el feminisme ha estat entès com un moviment de la dona; el motor del canvi social impulsat per nosaltres (encara que no depengui de nosaltres el canvi precisament). Sempre m’he qüestionat fins a quin punt l’home havia de tenir protagonisme en aquesta lluita. Només les dones han de lluitar per abolir un patriarcat que domina institucions polítiques, culturals, econòmiques i socials? 

El feminisme lluita per enderrocar el masclisme de forma cultural construint societats igualitàries a partir d’una educació social equitativa, doncs la dona és víctima d’una manca d’igualtat real entre els sexes. És per això que sempre s’ha reconegut que ha de ser ella qui defensi aquella ideologia que li permeti desencadenar-se. Els homes són la clau del patriarcat. Ells alimenten la submissió del sexe femení, encara que sigui de forma indirecta. Per tant, no poden apoderar-se de la nostra lluita. Nosaltres patim, nosaltres la vivim. O no? 

Fa dècades, era senzill mantenir aquesta forma de pensar. Pocs homes sentien la necessitat d’involucrar-se en una lluita que no els representava. La consciència feminista, per sort, ha anat ocupant espai en la ment de cada ciutadà, independentment del seu sexe, fent que molts homes, actualment, es declarin feministes. 

   

Ara bé, per què ningú mai s’ha qüestionat si ells, els homes, són també titelles del patriarcat?

La performativitat del gènere

Els homes neixen condicionats a uns estereotips socials que construeixen la seva virilitat. L’home no ha de plorar en públic, ha de ser fort físicament, follar molt, no cedir davant de cap adversitat, protegir allò que és seu… L’home que s’aguanta les ganes de plorar davant dels amics no ho fa perquè vol. De la mateixa manera que la dona no es depila perquè vol, no es maquilla perquè vol, no es posa tacons perquè vol. 

Tots som víctimes passives d’una cultura estereotipada que perfila les identitats masculines i femenines d’acord amb l’ordre natural de les coses. Aquesta construcció discursiva del gènere, formada per mitjà d’un discurs restrictiu en el binari home – dona, performa una operació reguladora que ens impedeix estar fora de la norma.

Un home al marge del feminisme és un pas enrere de tot el conjunt social. El feminisme ha obert els ulls a la dona, li ha ensenyat que no és un objecte de seducció per al mascle, que no ha de comportar-se com sempre li han demostrat. Ara, els toca a ells desprendre’s de la masculinitat fràgil i tòxica que els atrapa. Les dones fa anys que avancem a passes de gegants, esperant un canvi per part d’aquells que encara no han despertat. El dia que els homes es desprenguin dels estereotips de gènere que els condicionen, nosaltres serem una mica més lliures i la societat, una mica millor.

L’home anti-feminista

No podem negar l’existència d’homes contraris a la lluita feminista, aquells que es dediquen a desmantellar-lo per mitjà de conceptes desproporcionats com “radicals” o “feminazis”. És també aquest tipus d’home víctima del patriarcat, o amo del mateix?

L’home anti-feminista viu plenament arrelat a la seva virilitat. La seva identitat es crea d’acord amb una masculinitat hegemònica que ell mateix vincula a motius biològics. En conseqüència, qualsevol factor social extern és un desequilibri que amenaça la seva raó de ser. És en aquest punt d’inflexió, en el que la ignorància és més forta que la lògica, que s’obre pas un camí de desinformació social encaminat a fer creure que les dones volem iniciar una batalla i el feminisme és la nostra arma. 

L’auge del feminisme manté una relació causal amb l’aparició de partits d’ultradreta en el Congrés. També amb l’augment de la quantitat de notícies que intenten demostrar l’existència de denuncies falses per part de la dona en el marc de la violència de gènere (per a alguns ‘violència intrafamiliar’). Ens trobem amb una onada de masculinitat fràgil que no només es nega a alliberar a la dona, sinó que també evita que els homes comencin a ser lliures. No deixem que el seu contra- argument sigui més fort que el sentit comú.

Fes-te subscriptor

Compromís amb el periodisme sense embuts

Tot el suport econòmic que rep Revista Mirall és imprescindible per mantenir viu el projecte, ara ja pots fer-te subscriptor des de només 2€/mes

6,323FansM'agrada
1,055SeguidorsSeguir
15,651SeguidorsSeguir

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca