Benvingut a Barcelona, sobreviu com puguis

Baixes ben “follat” amb el bicing per les Rambles esquivant els guiris més matiners, equipats amb l’inconfusible pal de selfie i les càmeres fotogràfiques de 2.000 euros. De cop, quasi xoques contra un grup de turistes que estan matant la nit amb les últimes “cerveza, beer” dels pakis. Creues a l’esquerra, frenes en sec per culpa del semàfor i una munió de motos, taxis, cotxes i autobusos tallen el teu camí. Mentre t’esperes observes l’estàtua de Colom i penses: “Uau, que guapa està!” i no acabes d’entendre perquè algú la vol treure. Poder és que t’estàs fent gran i més conservador, ves a saber. 

Continues a tot gas pel passeig marítim tot pensant que arribes tard, que cada dia igual, que si no t’haguessis entretingut escoltant en Basté, si ahir haguéssis anat a dormir abans, si no haguessis pitjat masses vegades la repetició de l’alarma del mòbil…. . Millor deixar-ho estar, total el mal ja està fet, i entretenir el cap amb cabòries encara et faran prendre mal amb la bici.

De cop, sents soroll de sirenes i, com cada dia, veus un grup d’individus jugant al joc del gat i la rata. Uns amb uns quilets de més i tots de blau florescents, formen l’equip de la llei i l’ordre: la Guàrdia Urbana. L’altra equip està format per nigerians que subministren samarretes del Barça als guiris “working-class” que no poden assumir els abusius preus de les botigues oficials del FCB. Malgrat el rebombori mediàtic que han provocat els escolanets de l’Albert Batlle, a tu et sembla que la persecució entre manters i policia es fa amb tota la calma del món. Fins i tot, de forma ordenada i sense incidents. És una atracció més de la Barcelona turística.

Aparques la bici al costat del port olímpic, ple de iots immensos i velers de més de 20 metres. Realment, ha de molar ser ric. Obres el paquet de galetes amb doble xocolata que vas furtar de la última estada a casa els pares. Semblen un “english breakfast” al costat de les galetes ràncies i insípides del Mercadona que consumeixes habitualment. Et queden 3 minuts per arribar al teu destí. Els justos per poder esmorzar 4 galetes i observar com els homes vestits de camuflatge i amb cara de pocs amics fan el canvi de torn de vigilància de la caserna. Ha de ser frustrant apuntar-se a l’exèrcit per salvar innocents a països llunyans i acabar passant-te 8 hores dret vigilant un edifici al mig de Barcelona. Tot i això, millor no fer-ne mala sang que, també, conec molts politòlegs que es pensaven que serien ambaixadors de l’ONU i han acabat passant factures al Consell Comarcal del Berguedà.

Breument, somies en el dia en què l’independentisme tingui el 50,1 % dels vots i tots els homes de mustatxo i tricorni abandoni de forma cívica i pacífica la caserna. Lamentablement, et conformes en veure que al basar xinès de la cantonada venen estelades al cantó de samarretes falses del Real Madrid.

- Publicitat -

Benvingut a Barcelona, sobreviu com puguis.

 

Si t’ha agradat l’article i en vols més, segueix-me a les meves xarxes a: @marc_barres

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca