Deu preguntes i deu respostes per saber qui és què
Daniel Diosdado, il·lustrador, dissenyador gràfic i autor de còmics de Jerez, sap transmetre la saturació sociocultural mitjançant colors calents i densos, que paradoxalment, és incapaç de saturar a ningú, al contrari, l’absorbeix.
Ningú escapa a la seva força cromàtica que fan penetrar i consolidar les tires més iròniques i critiques. D’aquesta manera, des del teu més punyent però natural, sense tabús, ens endinsem en el món de l’artista:
Quina consideres que és la teva primera obra?
‘Olinpiadas Portal’, de quan tenia 5 anys fet amb retolador Carioca sobre paper 80 gr.
La teva cita preferida? De qui és?
Hi ha una frase d’una cançó de Robi Iniesta que em sembla meravellosa, que a més ve perfecta en aquests temps revoltats: “Mi única bandera son sus bragas negras”.
De quin color i en quin to visualitzes els records?
Tinc records de la meva infància en la meva barriada, de l’adolescència en l’institut, la universitat… Són records brillants, saturats, vius, en RGB. També hi ha records una mica més tristos, mats, en CMYK, fins i tot en escala de grisos. Aquests, intento calibrar-los amb una miqueta de lluentor i contrast.
Quina escena cinematogràfica t’ha marcat més?
Tenia 4 o 5 anys. La primera vegada que vaig al cinema, amb el meu pare, el Parra (el carter i perruquer de la meva barriada) i la seva filla Silvia (amiga de la meva edat). No recordo si érem més. Anem a la ciutat, al Teatre Villamarta (que en aquells dies, també era cinema, a Jerez). Tot gegant per a mi. Mai oblidaré la silueta d’aquesta bici amb ET i Elliot volant sobre la lluna de fons. Encara recordo el moment. No és que em sembli la millor escena del cinema, ni molt menys, però sí que em va marcar, per tot el seu context.
Després, tinc moltes escenes de pel·lícules que em fascinen, però no et podria triar una, com no podria triar un llibre o una sola cançó.
Quin és el teu objectiu a la vida? Quin és el sentit de la vida?
Wow!… quina pregunteta. Som una anècdota en tot l’Univers. Som menys importants del que creiem. ‘Som aquí de pas’, com diu Drexler en una de les seves cançons. Al final la vida són aquestes petites coses que anem fent cada dia mentre intentem complir els nostres objectius.
En el cas de viure una apocalipsi i et donessin l’oportunitat de recrear una societat, quinx famosx t’acompanyaria?
Doncs… Julio Anguita, Lisa Simpson i la Winona Ryder dels 90. Bé, i Jordi Hurtado… que sobreviuria sempre a aquesta suposada apocalipsi. Encara que el seu seria que no tinguéssim una altra oportunitat i extingir la humanitat.
Tria una característica que admiris de la humanitat
L’Altruisme i la humilitat. Rebuig als egoistes, als vanitosos, als protagonistes mediocres, que paradoxalment, són els que triomfen.
Quina cançó cantaries en un karaoke sense parar?
‘Nessum Dorma’ de Puccini, amb tots els meus amig@s fent-me la part del cor.
O ‘Blau’ de Cristian Castro, sempre amb el seu videoclip original de fons.
Ens comparteixes una mania curiosa?
No tinc tantes manies com tics nerviosos, en estat d’estrès. Tos, “garraspera”, pestanyejar, obrir la boca, xuclar-me els dits,… és part del catàleg, que van i venen.
Què penses del nudisme?
El primer pas per a la fi d’Inditex.