Havien compartit escenari en algunes ocasions, però Present, disc de nadales publicat per Satélite K, és el primer treball d’estudi de les germanes Meritxell i Judit Neddermann. Aquest mes l’interpreten en directe en diferents poblacions, i a Barcelona hi faran fins a deu concerts en només tres dies, del 20 al 22 de desembre al Maldà. Mentrestant, enllesteixen els seus futurs treballs en solitari, que arribaran en els primers mesos del 2020.

Com va sortir la idea de fer un disc de nadales?

Meritxell Neddermann: Sempre n’hem cantat a casa, cada any les toquem quan ens reunim la família per les festes, i Satélite K, la discogràfica amb la que publica la Judit, li va proposar de fer alguna cosa de Nadal. La Judit m’ho va dir a mi, i a totes dues ens va semblar una excel·lent idea fer un disc de nadales.

Com va anar, treballar plegades a l’estudi?

Judit Neddermann: Va ser bonic, divertit i molt emocionant, a parts iguals. Estar a l’estudi tants dies juntes, gravant cançons que havíem tocat moltes vegades a casa, però ara acompanyades de músics molt bons… va ser com un espai d’amor a la família i a la música, que va acabar resultant molt inspirador i molt emocionant. Vam plorar i vam riure molt fent el disc, va ser una experiència de molta intensitat emocional.

“Ens feia respecte fer una lletra de nadala, i per això vam decidir musicar un poema de Salvador Espriu”

Alguna cançó més que d’altres que causés aquests sentiments?

M: Jo vaig plorar molt amb Prec de Nadal, que és la que hem musicat nosaltres a partir d’un poema de Salvador Espriu, també amb El noi de la mare… Però sobretot va ser quan vam acabar el disc, quan vaig veure com havien quedat les nadales, la profunditat que havien agafat i que no ens esperàvem…

Aquestes emocions es deuen també a que el Nadal és una època especial per a vosaltres?

J: A mi el Nadal m’encanta, i en la nostra família és un moment molt musical. Per mi també és quan es fa molt palès que van passant els anys i que, passi el que passi al llarg dels mesos, allà ens trobem, siguem els que siguem, i amb la música sempre present. Fer el disc també ha estat una manera de celebrar el Nadal. I una manera de dir “ens hem fet grans, ens dediquem a la música i ara podem fer un disc juntes amb cançons que tant hem tocat a casa”. El disc ha estat també un regal per a la nostra família.

M: Per a mi l’emoció no ha estat tant el fet d’enregistrar nadales — segurament el Nadal no m’agrada tant com a la Judit —, sinó més per fer un disc juntes, així com les col·laboracions que hem tingut (Ferran Savall, Mû Mbana, Aleix Tobias i les germanes Ahyvin i Ahylin Bruno), i finalment l’emoció que desprèn.

Com us vàreu posar d’acord en aquesta selecció de nadales tradicionals catalanes?

M: A cada cançó hi hem arribat per un camí diferent. Per exemple, El desembre congelat li agrada molt a la Judit (riures). 

Què m’he perdut?

J: És que a la Meri no li agradava gaire, aquesta cançó, però li hem canviat el compàs i li hem posat percussió, cors, contrabaix… i després d’això ja li agrada més. El petit vailet l’hem posat perquè la nostra besàvia sempre la cantava, una besàvia que va arribar als 100 anys, vam conviure força temps amb ella, i cada Nadal la cantava i tots els altres fèiem els cors a la tornada; és un homenatge que li fem. Pastorets de la muntanya ens agrada molt a les dues. El noi de la mare també, i especialment la versió que en va fer en Ferran Savall al seu disc Mireu el nostre mar; ara l’hem convidat al disc a fer una versió de la seva versió. I ha sigut molt bonic.

“Incloure una nadala veneçolana ens fa recordar que el Nadal es pot viure de maneres molt diverses a diferents parts del món”

També hi ha una nadala veneçolana que feu amb les germanes Ahyvin i Ahylin Bruno. 

M: Sí, jo fa una mica més d’un any que toco amb elles en un grup de salsa que es diu Karamba, tenen molt talent, i la Judit va proposar que ens ensenyessin una cançó de Veneçuela, va ser La matica. Ens va agradar molt i la vam enregistrar. És la que sona més diferent de tot el disc, però crec que encaixa molt amb l’esperit que té l’àlbum.

J: El fet d’incloure-la respon també a que som molt inquietes; hem viatjat molt, ens agrada conèixer la música d’arreu, estem molt en contacte amb músics que han emigrat i estan vivint a Barcelona. I ens venia de gust que hi fossin per tot això, i perquè estàs escoltant el disc, i tot t’és molt proper, molt casolà, molt familiar, però de cop apareixen elles cantant La matica i te’n vas automàticament a l’Amèrica del Sud. Té l’efecte que et fa pensar que el Nadal es viu de formes molt diferents a diferents llocs del planeta.

Com dèieu abans, hi ha també una nadala amb música vostra a partir d’un poema d’Espriu, Prec de Nadal.

M: Volíem fer almenys una nadala nostra, potser en els propers volums en farem més (riuen).

J: És que fem la broma que cada any traurem un disc de Nadal, com si fos una tradició més de l’aquesta època. Però bé, de moment anem pel primer. Tornant al tema propi, allò que ens feia més respecte era fer la lletra, perquè el Nadal és un temps molt especial i pensàvem que si fèiem una lletra potser quedaria curta, fluixa, respecte la magnitud que representa el Nadal per a moltes persones. Vam decidir connectar-nos a Internet i fer recerca de poemes de Nadal. Aquest d’Espriu ens va agradar molt. Parla del Nadal d’una manera molt tendra, és quasi una cançó de bressol, té un punt de tristesa, hi surt el tema de la soledat… Crec que el Nadal també té un punt d’això, de soledat: en molts moments s’està envoltat de gent propera, però també és un temps que et fa plantejar qui ets tu, on has crescut, per què has crescut d’aquesta manera, també de record de la gent que ja no hi és… Ens va quadrar molt.

Què ha de tenir una cançó per ser una nadala? Quines particularitats musicals té?

M: Precisament amb La matica se’ns trenquen els paràmetres de què o com ha de ser una nadala. Les que cantem a Catalunya acostumen a tenir un aire tranquil, una mena de pau subjacent, i també hi ha el tema de la lletra, tot i que nosaltres al disc, de lletres, en vam canviar algunes que ens semblaven una mica carrinclones.

J: Crec que, a nivell musical, no hi ha gaire diferències entre les cançons tradicionals que es canten en altres moments de l’any i les nadales. Per exemple, al disc hi hem inclòs Muntanyes regalades, que no és una nadala, però que en canvi hi encaixava. Penso que les nadales es defineixen sobretot per la lletra i perquè es canten per Nadal, però per la resta són com altres cançons tradicionals.

Bé, vosaltres vàreu cantar-les a l’estiu, perquè el disc el vau enregistrar en plena canícula!

J: Sí, i se’ns va fer molt estrany! 

M: Teníem ganes de posar l’aire condicionat al màxim i abrigar-nos per ambientar-nos una mica més!

J: Em va fer adonar de la importància que tenia cantar les nadales per Nadal.

Aquest desembre teniu molts concerts de presentació d’aquest disc, però després, i lligant-ho amb això que deies que les nadales es canten per Nadal, s’acaba aquesta petita gira. No sé si heu pensat de reprendre aquest espectacle cada any per aquesta època. 

M: No ho hem pensat gaire, però si passa, fantàstic!

J: El directe que fem és una hora de música molt enllaçada, com una mena de reunió musical nadalenca, i si veiem que ens agrada i ens hi sentim a gust, potser és una fórmula que la podem repetir l’any vinent.

M: Als concerts ens acompanyen l’Arnau Figueres a la percussió i en Miquel Àngel Cordero al contrabaix. La Judit canta i toca els bongos, el pandero quadrat i el shaker, i jo canto i toco piano i teclats.

Judit, tu vens d’una gira molt intensa, la del disc Nua, amb un any en què, entre moltes altres actuacions importants, has cantat a la gal·la dels Premis Goya i has fet un duet amb Alejandro Sanz, en estudi i en directe. Hi ha un abans i un després del Nua?

J: Crec que sí. És el disc que m’ha fet créixer més. He tingut molts concerts, he agafat molta experiència, el fet de compartir escenari amb l’Alejandro Sanz i la col·laboració al disc ha estat una passada… M’han passat moltes coses que m’han fet créixer molt.

“El meu proper disc serà quasi tot en castellà i més pop que els anteriors”

Com es presenta el 2020? Sonen campanes que tant l’una com l’altra publicareu aviat disc. 

M: Sí, jo al febrer publicaré el meu primer disc amb cançons pròpies. Hi canto i hi toco el piano, hi haurà temes en català i en anglès, i musicalment eclèctic, amb influències del gòspel, de la música clàssica, de l’indie… Espero que us agradi!

J: Jo estic a punt de gravar el meu quart disc, entraré a l’estudi al gener i sortirà a l’abril. Serà quasi tot en castellà i un tema en català, i una mica més pop que els anteriors. Tinc moltes ganes de conquerir nous territoris, començar a tocar més a fora de Catalunya. Tocar aquí m’encanta i m’ho passo molt bé, però ja he fet tres gires pràcticament només a Catalunya, i tinc ganes de viatjar, d’anar més enllà.