2.500 independentistes han estat represaliats des del setembre del 2017

Òmnium demana a l'estat aturar la repressió "amb la plantilla basca" i a la societat que no oblidi els motius de la lluita

Publicitat

Òmnium Cultural, el centre per la defensa dels drets humans Irídia i Alerta Solidària han xifrat en unes 2.500 les persones suposadament represaliades per la seva lluita independentista des del setembre del 2017. Ho asseguren basant-se en diverses fonts d’entitats públiques i socials i hi engloben les persones condemnades, exiliades, empresonades preventivament, detingudes, investigades i ferides, entre altres. Per això, han demanat la fi d’aquesta “repressió” però, alhora, no oblidar els motius polítics de la repressió, que és la lluita per la independència de Catalunya.

En aquest recompte s’hi inclouen els 12 condemnats pel Tribunal Suprem, els set polítics exiliats a Bèlgica, Suïssa i Escòcia, l’Adrià Carrasco i el raper Valtònyic, també exiliats, prop de 300 detinguts, 712 alcaldes investigats inicialment, 40 investigats entre els d’Instrucció 13, l’Audiència Nacional i els síndics electorals, 18 professors investigats, 18 persones investigades per clonar webs clausurades, dotze empresonats comptant els set CDR del 23-S i cinc per les manifestacions post-sentència, i uns 1.400 ferits entre l’1-O i les manifestacions posteriors a la sentència. A més, s’han clausurat 144 webs, i les entitats han recordat que bona part dels afectats no han presentat denúncia.

El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, diu que la xifra només és comparable amb el franquisme, mentre que l’exdiputat de la CUP David Fernández creu que l’Estat està aplicant la mateixa “plantilla” que al País Basc. Per això, Mauri ha demanat que el govern espanyol, si es vol definir com a “progressista i defensor dels drets humans” ha d’acabar amb aquesta repressió policial i judicial, a banda de dialogar políticament amb l’independentisme. També l’ha instat a despolititzar el sistema judicial i a escoltar el que diuen institucions internacionals com l’ONU o Amnistia Internacional. “El que passa a Catalunya és un conflicte polític, no un problema de convivència o d’ordre públic”, ha reblat.

Anaïs Franquesa, d’Irídia, ha dit que s’està reprimint la dissidència i ha volgut deixar clar que l’exercici dels drets humans “no és un problema d’ordre públic”.

Publicitat

Xavier Pellicer, d’Alerta Solidària, ha opinat que la vulneració de drets és un “apèndix” de la repressió política, perquè, segons ell, l’estat vol que l’independentisme parli d’aquesta vulneració de drets i no del conflicte polític. Segons Pellicer i Fernández, la repressió de la dissidència política no és nova, sinó que ja fa “dècades” que s’aplica a diversos moviments socials, dels quals han posat diversos exemples. La diferència amb ara és “l’escala” amb la qual s’utilitza, ja que, segons Fernández, ara s’aplica contra almenys el 48% de la població.

Pellicer també ha assegurat que les males praxis policials o judicials no són només “pomes podrides”, sinó pràctiques “sistemàtiques”, no perseguides i fins i tot protegides pel propi sistema, gràcies a una triple impunitat: judicial, mediàtica i governamental. De fet, Fernández ha explicat que bona part dels comandaments policials de l’1-O han estat ascendits, condecorats o pensionats.

Fernández també creu que la repressió s’aplica també amb l’ús de fons reservats, les “clavegueres de l’estat”, la persecució dels missatges independentistes a l’estranger o l’aplicació de fiances a alguns investigats judicialment.

En tot cas, Pellicer creu que si hi ha repressió política és perquè la lluita i la solidaritat són “potents”. Fernández ha afegit que la repressió ha “fracassat” perquè l’independentisme no ha perdut suport electoral. En aquest sentit, Fernández s’ha mostrat convençut que les instàncies internacionals donaran la raó a l’independentisme d’aquí sis o vuit anys, però espera aconseguir-ho abans.

Pellicer ha instat la ciutadania a conèixer els seus drets per reivindicar-los i a ser proactiva per denunciar les vulneracions.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca