Entrem en plena època nadalenca i és hora, com cada any, de submergir-nos en mil i una tradicions. A partir de la Nit de Nadal, es comencen a succeir àpats i més àpats amb la família. Fem cagar el tió o esperem el Pare Noel; anem a cavalcades; ens fem regals, i algun grup inclús s’atreveix amb el famosíssim “amic invisible”. Tot un reguitzell de ritus indefugibles que fan del Nadal el període amb més tradicions de l’any. Unes tradicions que, inevitablement, es veuen reflectides als mitjans de comunicació.

Les vacances hivernals converteixen les redaccions de diaris, ràdios i televisions en simples reproductors de tòpics nadalencs. L’escassa actualitat informativa (fins i tot polítics i esportistes tanquen la paradeta uns dies) i la falta de personal converteixen els informatius en avorridíssimes amalgames de notícies intranscendents sobre què menjaran els ciutadans en determinada data o quina ha estat la broma més enginyosa del 28 de desembre. I així cada any. De forma totalment acrítica, com si el periodisme hagués posat el pilot automàtic.

És lògic i necessari que els mitjans es facin ressò de les tradicions del país. Al cap i a la fi, són part de la nostra cultura i ens confereixen una identitat com a poble; com a societat. A més, de ben segur que hi ha gent a qui li agrada aquest tipus de periodisme. Algú podria dir que “fa Nadal”, ben bé com els llums que adornen els carrers en aquestes dates o els recurrents anuncis de joguines a la televisió. 

Però el periodisme no pot dimitir de les seves funcions. No pot acceptar una baixada anual de la seva qualitat pel simple fet que sigui Nadal. Les dificultats inherents a aquesta època i la facilitat de fer notícies típiques i tòpiques no poden ser la coartada per emetre refregits informatius de contingut pobríssim any rere any.

Si enviem al mercat un dels pocs periodistes amb els quals comptem per esbrinar quant raïm s’està venent aquest any o si els canelons han triomfat per Sant Esteve, podríem aprofitar per analitzar quina és la salut dels mercats de barri en l’actualitat. Sempre es pot deixar preparat un micro reportatge abans que arribin les vacances. I és comprensible que ocupem molts minuts de l’informatiu explicant qui ha guanyat la loteria. Al cap i a la fi, aquesta és una informació de servei. Però no seria interessant anar a buscar guanyadors d’anys enrere i descobrir si realment van gastar el premi en “tapar forats”? Probablement trobaríem bones històries al respecte. I també podríem descobrir coses interessants si cerquéssim concerts alternatius el dia 1 de gener. Hi ha vida més enllà de la Marxa Radetzky?

Tot i la preponderància dels ritus nadalencs, el periodisme sempre pot donar-li una volta a la informació per obtenir-ne un valor afegit. Les possibilitats són infinites i precisament la falta de notícies i de personal hauria de dur els mitjans a organitzar amb saviesa els seus professionals per aconseguir un producte periodístic de qualitat.  

Dit això, disculpeu la hipocresia del meu article. I és que alguns podran pensar que aquest és tan sols un altre article típic sobre tòpics. Tot un clàssic.