Dimarts 02 Juny, 2020

Viure amenaçat, viure en un estat amb els drets compromesos

Segurament aquest article serà una mica diferent a la resta, però he d’exposar una situació que segurament, no és aliena a altra gent.

Moltes de les persones que ens hem significat en algun moment prenent partit a favor de la independència, hem hagut de patir la repressió, tant si ve orquestrada per part de l’Estat, la fiscalia, la policia espanyola o la justícia, com si es fa a través d’intimidacions per part de persones anònimes.

Sembla perfectament orquestrat i coordinat aquest atac i assetjament. Dut a terme a través de les xarxes socials, amb gent que ho capitaneja posant-me a la diana dels seus seguidors, com fa una coneguda caporal dels Mossos de baixa o un conegut youtuber de Jusapol, entre altres.

Només es tracta que ells posin la diana i que els seus seguidors actuïn i arribin al teu perfil mitjançant les seves captures o facilitats que donen per a fer-ho.

Hi ha la inestimable col·laboració de mitjans com «Nación Digital», un diari ultra que té com a objectiu difamar i manipular la opinió pública cap a una persona, valent-se d’un anonimat dels seus redactors.

Hi sumem aquí la tasca dels fiscals i cossos de policia, que són capaços de denunciar un delicte d’odi per defensar l’ús de la llengua catalana en un aeroport del principat, o per un tros de vídeo manipulat per la pàgina «Dolça Catalunya».

Una denúncia que en el seu moment va ser ordenat el sobreseïment per part de la Jutgessa del Jutjat núm. 2 d’Olot. Una decisió que no va agradar a fiscalia, els quals van portar un recurs.

La llibertat d’expressió al regne d’Espanya està compromesa des de fa molt de temps si ets independentista i lluites per les llibertats de tots els catalans.

Però mentre alguns hem de presentar denúncies que són ignorades o rebaixades a la mínima expressió per amenaces rebudes, ja sigui a casa, per les xarxes o pel carrer, no s’actua i es segueix permetent a aquestes persones seguir amb els seus abusos i fer-ne gala.

L’Estat espanyol és aquell que permet a la gent pujar a sobre d’un tanc per amenaçar de matar un president escollit democràticament, que persones amagades sota perfils anònims enviïn missatges preguntant quin tipus de munició desitges que et disparin, o en el que grups encaputxats de nit puguin anar a casa de les nostres famílies a intimidar-nos amb amenaces i insults homòfobs.

La resposta de la justícia és treure importància. Però fins quan? Que potser hem d’esperar que alguna d’aquestes persones compleixi les seves amenaces i prengui mal algú? Després s’avançarà en l’execució de sentències i les investigacions? O passarà com amb un famós M.Rajoy que encara no s’ha sabut esbrinar qui era?

És una situació de desgast que es pretén des de les clavegueres de l’Estat, ja que l’enemic en aquest moment és Catalunya. Un enemic contra el que tot s’hi val, des de la difamació fins a la intimidació. Des de la fabricació d’informes i atestats per culpabilitzar la gent de terrorisme, amb les corresponents filtracions de sumari a la premsa, fins a l’engarjolament i tortures d’aquests detinguts, vulnerant-ne tots els drets que haurien de ser propis en qualsevulla democràcia.

Potser per això l’Estat Espanyol s’ha de gastar milionades en campanyes arreu del món per fer creure que hi ha una democràcia de ple drets, en la que no es vulnera cap dret a ningú i que no té presos polítics? Potser per això s’ha d’arribar a l’extrem de dotar econòmicament d’un premi a aquells periodistes estrangers que parlin bé del que està passant al Regne d’Espanya?

La veritat és que no és creïble el relat que ha fet l’estat espanyol, però és igual perquè no hi ha ningú disposat a parar-los els peus a la Unió Europea, com si ho han fet amb Polònia a través de sancions. Des de la hipocresia, la Unió Europea segueix considerant-ho com un afer intern que no té res a veure amb ells, mentre es destitueixen governs escollits democràticament, es persegueix i empresona activistes demòcrates per demanar a una concentració que es desconvoqui des de dalt d’un vehicle, o s’empresona o obliga a l’exili un govern legítim.

La realitat és que ja hem vist com les han complert les amenaces en alguna ocasió. Els ultres de la Plaça Artós van advertir que anaven de cacera, i així ho van fer clavant una pallissa a un jove a Barcelona.

Fins quan ho haurem de permetre? Fins quan haurem de patir aquesta situació? Quan actuarà la justícia com ho hauria de fer, com autèntica justícia i no com a part parcial en un procés? I la fiscalia, quan deixarà d’afinar-ho tot plegat com, va afirmar el sr. Fernández-Díaz en el seu moment, o més recent el president espanyol afirmant que eren ells qui la controlaven?

Alguns estem cansats de la impunitat amb la que compten aquestes persones i hem de mirar al nostre voltant constantment si hi ha alguna amenaça per a nosaltres.

En una democràcia de ple dret, és normal viure amb por si ets independentista, homosexual, dona o immigrant, entre altres col·lectius?

La lluita continua per assolir una república catalana que sí garanteixi els drets de tothom, amb uns tribunals encarregats d’impartir justícia real. Amb una policia que protegeixi els drets del poble i que no els persegueixi. Amb una fiscalia independent i que s’encarregui de perseguir delictes de debò i no els que voldrien que existíssin.

Fes-te subscriptor

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca