‘No em dóna la gana’ és el nom del vuitè disc de Gertrudis. Explícit però polisèmic, es refereix tant a la voluntat de “no tancar la boca” davant la “repressió” a la llibertat d’expressió com a la seva evolució sonora, amb una producció “actual” i “contundent” pròpia de la música urbana, que els allunya una mica més l’etiqueta de grup de rumba. Ho explica a l’ACN el cantant, Xavi Ciurans, impressionat amb el retorn que han tingut els dos primers avançaments del disc a Internet i la volada que, informa, està agafant la imminent gira de presentació. “No hauríem donat un duro per estar en el millor moment de la nostra carrera l’any 2020”, diu el líder d’un grup nascut aviat farà vint anys i que va tornar el 2015 després d’uns anys de treva.
El nou àlbum de Gertrudis es publica aquest divendres amb les bones sensacions que han generat els seus dos avançaments a Internet (‘Bon dia vida’ i ‘Si tothom calla’), amb més d’un milió de reproduccions. Xavi Ciurans, un dels tres membres fundadors del grup originari de La Garriga, explica, a més, que la propera gira de presentació del disc està agafant una volada important i que ja tenen tancats més concerts per l’estiu vinent que no havien tingut mai.
Aclaparat però feliç amb les bones expectatives, Ciurans creu que tot es deu en bona mesura a haver apostat per una actualització del seu so i a no cenyir-se a l’etiqueta de grup de rumba que sovint els ha acompanyat. “Escoltàvem les produccions de discos de grups com Zoo, C Tangana, Bomba Stéreo o la mateixa Rosalía, i flipàvem”, admet el cantant entrevistat per l’ACN.
Per aquesta raó l’àlbum ha estat produït per Roger Rodés, i s’ha fet d’una manera “molt actual”. “Aquesta modernitat fa que qui ho escolta es cregui que això és una moguda d’ara, i no una cosa estranya que ve del passat”, diu Ciurans sobre el so del disc. “Les cançons de ‘Ara volo alt’ –el seu disc anterior- ens agradaven molt, però no acabaven de tenir la producció desitjada, aquest punt de pes, de contundència, d’aquesta electrònica que és tan creativa com el mateix arranjament de la cançó”, detalla comparant els dos treballs.
En part, al grup “no els donava la gana” de cenyir-se a un so “esperat”, diu el cantant preguntat pel nom del disc. És com la rumba, afegeix. “És una cosa molt nostra, però ser esclaus d’un patró durant tants anys… No em veia capaç. Ens agrada portar el nom de la rumba catalana, però ens ha costat sempre ser-hi fidels; Volíem volar alt i tornar als orígens per no ser esclaus de cap estil”.
No obstant això, el nom del disc també és un posicionament artístic que respon al moment actual. “Era un títol que ens donava peu a parlar del moment que viu l’art i la llibertat d’expressió. No hi pot haver aquesta repressió”, diu Ciurans en referència tant al context polític català com als “atacs” a la llibertat d’expressió. “Ningú ens pot fer tancar la boca i això és una cosa que portem anys dient als escenaris, però si aquest disc pot servir per acompanyar tots aquests moviments socials i polítics, benvingut serà”, conclou.