El president del PDeCAT, David Bonvehí, confia que el Consell Nacional aprovi integrar la formació dins d’un nou partit sota les sigles de JxCat, però sense dissoldre’s-hi. Així ho han explicat a l’ACN fonts de l’executiva del Partit Demòcrata, un dia abans que els consellers nacionals de l’organització debatin i votin dissabte la proposta d’encaix de la direcció, després del procés participatiu del setembre i octubre. Per la seva banda, els associats del PDeCAT que van signar el manifest Segon Origen no tenen la intenció d’influir en el Consell Nacional, tal com han explicat a l’ACN fonts dels impulsors. Aquests associats demanen una assemblea extraordinària per integrar el PDeCAT en un nou partit sota la marca de JxCat.
La proposta d’encaix de la direcció plantejarà la necessitat de tenir un partit amb una estructura “definida i organitzada” sota les sigles de JxCat -propietat del PDeCAT-, i que la formació de Bonvehí no s’hi dissolgui. Així, el Partit Demòcrata aspira a mantenir una certa influència ideològica i quotes de decisió i poder dins el nou engranatge. La proposta es va tancar divendres passat però les conclusions encara no s’han fet arribar als associats.

Debat i votació

El propi Bonvehí presentarà aquesta proposta als consellers nacionals, dissabte al matí. Seguidament s’obrirà un torn obert de preguntes, i els assistents a la reunió podran fer les aportacions que vulguin. Aquí podria haver-hi un debat -més o menys intens- sobre l’encaix de l’espai postconvergent.

Cal tenir en compte els diferents fronts oberts que hi ha ara mateix: la investidura de Pedro Sánchez; la sentència del TJUE sobre Oriol Junqueras i la possible immunitat per al líder d’ERC i, per tant, per a Carles Puigdemont; la sentència del TSJC sobre el president del Govern, Quim Torra; el futur de la Crida i les aspiracions de l’entorn d’El País de Demà.

No s’espera, però, que els signants del Segon Origen influeixin de manera incisiva en aquest debat, ni que hi aportin propostes de resolució, tal com han explicat a l’ACN fonts dels impulsors del manifest. Un cop s’acabi el debat es votarà la proposta, que la direcció confia aprovar per tenir marge per seguir negociant amb JxCat i la Crida. El reglament estableix que la votació sigui a mà alçada, a no ser que algú demani que es faci amb urna.

No s’espera que Torra assisteixi al Consell Nacional -no és associat del PDeCAT, tot i que sí que va assistir en conclaves del juny i setembre de 2018-, però sí que hi podrien anar consellers amb carnet del partit, com Meritxell Budó -n’és membre de l’executiva, tot i l’incompliment de càrrecs-, Àngels Chacón, Miquel Buch, Jordi Puigneró o Damià Calvet.

El Segon Origen, “palanca” per l’endreça

Els impulsors del manifest Segon Origen no pretenen influir en el Consell Nacional de dissabte. De fet, molts dels signants del text que reclamen que el PDeCAT s’integri a JxCat no són consellers nacionals del partit de Bonvehí. Fonts dels impulsors del text han explicat a l’ACN que prefereixen conèixer la proposta de la direcció i centrar-se en anar persuadint més gent.

Des del Segon Origen, doncs, aposten per centrar els esforços en els canals polítics més que en els orgànics del PDeCAT per sumar gruix entre associats, electes, entorn de JxCat i també electors que reclamen una ordenació “urgent” de l’espai postconvergent. Calen dues terceres parts del Consell Nacional per forçar una assemblea extraordinària, però aquest sector crític amb Bonvehí no s’obsessionarà per majories qualificades i percentatges.

I és que els crítics tan sols volen ser “palanca” perquè el procés d’endreça s’acceleri. Asseguren que no tenen la voluntat de formar part de la direcció del nou partit, sinó “d’empènyer” perquè l’espai quedi endreçat el més aviat possible -sobretot per si cal afrontar una nova cita electoral. L’executiva de Bonvehí ja ha rebut el manifest, que també ha arribat a Waterloo i Lledoners.

Entre els signants del text del Segon Origen destaquen l’alcalde de la Garriga, Jordi Pubill; l’exdiputat i exsenador de JxSí Jordi Sendra; regidors com Isabel Martínez (Mataró); Manel Masià (Amposta); Jordi Nadal (Cardedeu), Laia Quelart (Vilassar de Dalt); Àlex Sastre (Granollers), Elisabet Taulats (Tarragona), David Torrents (Badalona) i Gerard Valverde (el Prat de Llobregat).

La direcció del PDeCAT confia que els crítics no tinguin prou suports per forçar cap assemblea extraordinària. Bonvehí recorda que al juliol ja sonava amb força la idea que sectors de l’oposició forcessin un congrés -aleshores comandat per la vicepresidenta Míriam Nogueras, el conseller Miquel Buch i l’exalcalde de Molins de Rei Joan Ramon Casals-, que no va arribar mai.