Hi ha coses que, no saps perquè però cada any tornen: els capítols de Plats Bruts a l’estiu, les pretemporades de Rafinha, els empresaris de l’esquí plorant perquè neva poc, els pagesos lleidatans lamentant-se de l’enèsima calamarsada o les queixes dels ruralistes dels suposats beneficis que gaudeixen els urbanites barcelonins.

Aquesta vegada, ha estat un canvi de les tarifes del metro el que ha fet esclatar l’odi irracional dels ruralistes. Uns individus que agafen el cotxe fins i tot per anar al vàter, ara ens volen fer creure que estan discriminats per un augment d’un miserable euro i tretze cèntims de la T-10. D’altres porten tota la setmana furiosos perquè anar de Berga a Barcelona val 8 euros. Certament, em sembla molt car, però quan penso que anar d’Urquinaona a Arc de Triomf val 2,40 euros ja no m’ho sembla tant.

Als ruralistes se’ls pot detectar perquè es passen el dia insultant els xaves, parlant de la bellesa paisatgística de les seves comarques, de lo bo que és el seu menjar i de lo nerviosos que es posen quan abandonen els seus pobles. La realitat és que la vida de poble és més avorrida que un partit del Barça de Valverde: els porros i l’alcohol són l’únic entreteniment intersetmanal, els caps de setmana passen entre ressaques i partides de botifarra i com no triomfis en l’amor de jovenet et pots passar tota la vida enganxat a les joguines sexuals.

Especialment pesats són els supremacistes rurals que han decidit establir-se a Barcelona. La majoria tenen més de 25 anys i es passen el dia dient que els estressa la vida barcelonina i que bé que s’hi està al poble i bla bla bla. Escolti’m, si tant els hi molesta, vagin a viure a la seu poble, no? Que jo sàpiga l’Alt Empordà o el Berguedà no són pas zones de conflicte, no? Que en aquest país, de llibertats poques, però el dret a viure a la comarca que vulguem, encara el tenim.

Si t’ha agradat l’article i en vols més, segueix-me a les meves xarxes a: @marc_barres