Escapar-nos de les urpes del sistema

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Avui m’he llevat amb mal d’esquena. Tota la ronyonada endurida com si fos la closca d’una tortuga en la qual en qualsevol moment voldria amagar-me; em costa fer determinats moviments i tinc fred, fa fred. Potser és pel fred que no em funciona l’esquena, he pensat a aixecar-me del llit. Així que m’he vestit, m’he preparat el dinar i he sortit al carrer a atendre al que n’hi diuen obligacions. He entrat al metro amb una ganyota i he vist que al vagó la gent semblava trista: tothom anant i venint de llocs i cap a llocs. He pensat en dimecres passat, sortint de l’andana vaig trobar-me amb la Txell, que devia anar a la feina. Un petó ràpid i que tinguis un bon dia! No us sembla que de vegades les setmanes són com el botó de reproducció en bucle de Spotify?

El sistema ens esclafa amb la mà i nosaltres hem de trobar maneres de sortir-ne en formes diferents. Igual que l’aigua del mar esclata contra les roques i adapta la seva forma a les coves, sortints i rugositats del penya-segat, nosaltres necessitem emmotllar-nos al sistema. Qui és el sistema? El sistema és l’horari esclavitzant de la feina, l’obsessió per la productivitat, la pressa. També és la revista que t’ensenya com tenir un cos deu i una casa endreçada i també és l’home que et mira i assenyala pel carrer si et fas un petó amb una altra dona. El sistema és tot el que veus i els seus efectes són les cares tristes de les persones del metro. Com se’n surt? Ningú ho sap, és una mica com la recepta de la coca-cola (que, per cert, és la personificació del sistema). El que està clar és que cada vegada compartim entorn amb més alternatives, camins que a través de portes secretes ens mostren com escolar-nos entre els dits d’aquesta mà gegant i fer-nos de plastilina orgànica per sortir de la presó asfixiant. No us preocupeu, el sistema troba els mecanismes per apropiar-se d’aquestes alternatives i convertir-les en un producte més que podem consumir, i així de seguida tornem a ser dintre el sac.

Anunci Coca Cola

Ser vegetariana sembla una decisió ètica i exterior a la muntanya de porqueria que estem anomenant sistema però ser-ho, si no és amb consciència plena, és un simple intercanvi: deixo de menjar carn i boicotejo la indústria amb la qual estic en desacord però a canvi consumeixo un alt nombre d’ultra processats que aquesta mateixa indústria s’ha inventat perquè jo substitueixi la carn. Hamburguesa, nuggets, mandonguilles, salsitxes, empanades amb l’adjectiu “vegetarià”; desembolico quatre plàstics que envasen un producte prefabricat, ho banyo tot en oli dintre una paella i m’ho menjo sentint-me tranquil·la perquè no he comprat ni un gram de pernil. A canvi, he satisfet un altre mercat igual o pitjor que el que boicotejo i he alimentat el sistema. L’he alimentat per una de les seves boques perquè a més d’abocar-hi demanda, he renunciat als aliments de proximitat, de temporada i frescos, i a l’estona d’aturar la roda dels horaris per cuinar el que realment desitjo i em cuida el cos. Era més fàcil accedir al consum ràpid. Però m’he escapat del sistema?

Productes vegetarians | Garden Gourmet

La mà grossa i peluda continua fent pressió cap al terra. Sóc feminista, em recargolo per tenir estratègies contra els cànons de bellesa, les exigències sobre el meu físic i manera de pensar, busco nous referents, aprenc a estimar diferent, canvio el meu vocabulari. I el sistema em veu i el sistema m’ofereix comprar per deu euros una samarreta amb el títol “Feminist”. Algú la dissenya i algú la fabrica en un lloc molt llunyà per pocs –molt pocs- diners l’hora amb un material i condicions qüestionables –molt qüestionables-. I jo em compro la samarreta i sense saber-ho estic tornant sota la mà, sota el paraigüa fosc, brut i profund del sistema que critico. Era més fàcil accedir al consum ràpid. Però m’he escapat del sistema?

Samarreta Everybody Should Be Feminist | Stradivarius

Ara el sistema ja té les dues mans fent força. El sistema ens esclafa i nosaltres hem de buscar la manera de sortir-ne. Realment hi ha una manera de sortir-ne? Llevar-me avui amb l’esquena fent crec-crec i sortir igualment a complir amb els horaris i la pressa és escapar-me de les seves grapes? És el sistema el que ens força a tenir vides grises sense escletxes i si no, aixequeu el cap de la pantalla i parleu amb qui teniu a la vora: insatisfaccions per un cos que no sembla perfecte, angoixa per l’estrès dels horaris, ansietat per les relacions personals. Sembla que tot ha de tenir una qualitat exacta, ser tal com hem vist a les pel·lícules que ha de ser i correspondre als models dels anuncis; famílies felices i ben avingudes en una taula nadalenca plena de menjar, nois que s’enamoren de noies per l’olor del seu xampú, cames sense cap pèl i cotxes grans que fan invencible a qualsevol que els condueixi.

Anunci xampú H&S

He estat mirant els anuncis de nadal: Tous i les seves noies esveltes amb cabells brillants plenes de joies fan veure que tothom es pot permetre embolicar caixetes d’arracades. El Corte Inglés i el seu discurs que fa veure que les llums de nadal fan que tothom sigui bona persona. Freixenet i les seves bombolles amb cossos daurats que ens diuen que totes hem de tenir aquestes mesures per ser desitjables. Jugettos i les seves famílies ideals perfectament pensades per perpetuar models consumistes. Tot són anuncis que intenten reunir en un minut i mig tota la inclusió possible i ho fan ensenyant-nos estereotips massivament. I així tots i totes hem de ser iguals, tenir els mateixos ingressos i conviure en un entorn falsament feliç. Aquest és el sistema i nosaltres ens el creiem; i si és nadal, encara més.

Anunci de nadal | Freixenet
Anunci de nadal | Tous

El meu mal d’esquena continua i potser sí que ara és culpa de tota aquesta muntanya de suposats referents que m’he empassat. Pesen. I ara encara n’estic més segura de l’eficàcia de les urpes del sistema; tots els anuncis que he vist m’han pogut semblar tendres en algun moment, sincers en d’altres, i inclús podrien arribar a convèncer-me si estic en baixa guàrdia. El sistema posa les mans sobre nosaltres i nosaltres, de vegades, sí que ens deixem seduir i reconduir.  D’altres, però, segur que ens en sortim i endevinem quina és l’alternativa més coherent, sostenible, ètica i amiga i aprenem a utilitzar-la adequadament per fer-li botifarra al sistema.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca