El festival INCENDI ha calat foc a l’amor romàntic

Les gotes bateguen el meu cap. Infinites recorren pel cos fins a retrobar-se amb la fina superfície d’aigua que s’ha format al terra o almenys això sento des de les botes xopes. Segueixo els carrers com puc però la poca visibilitat que tinc a causa de la caputxa el doble de gran que jo, les ulleres entelades pel vapor de la respiració, l’excessiva miopia, el vent fred que cala els ossos i la cortina de pluja em fan perdre’m fins a dubtar: qui hi anirà? Però la confiança torna en mi al recordar que l’Anna i l’Helena m’esperen allà i que per tant, segur que també vindrà més gent. A punt d’obrir la maledicció del Google Maps diverses ombres de diferents camins semblen anar cap a la mateixa direcció. Desesperada em deixo emportar pels estereotips i al veure que són joves “del estil” lxs segueixo pensant que anem totxs al mateix punt i efectivament, entrem per la mateixa entrada. A l’horitzó es veuen petites figures traient fum sota el fanal que a mesura que m’apropo veig que són fumadorxs amuntegades estratègicament en un sol paraigües. La música m’atrau cap a dins, segurament per la barreja tan curiosa que es crea entre els hits dels 90 del mític CD “Caribe Mix” i el techno minimal de les gotes de pluja. Deixant enrere la cremor del foc que s’encén intermitent després de cada calada, el roig de la sala cala l’Incendi a la Nau Bostik. Un festival petit on conflueixen concerts, una exposició artística paral·lela, cervesa artesana i persones inquietes. Una trobada que reflexiona sobre el canvi de paradigme relacional que estem vivint com a generació i que ho fa a través de l’art.

Fotografia de Ferran Leal. Propietat de Cerveses Hoppit.

A la dreta, entre la multitud de la gent, la pared mostra una exposició col·lectiva que parla de l’amor romàntic. Una narració lineal que combina diverses disciplines visuals, des d’il·lustració fins a collage i poesia. Totes elles critiquen el dolor que provoquen les expectatives de l’amor romàntic imposades pel sistema. Aquella fractura que tothom ha viscut quan es cau un mite i ha de reconstruir un nou ventall d’opcions. Com l’angoixa que esbela per dins una ferida de contradiccions, palpable a l’obra on l’emoticó gran del cor vermell està format per molts emoticons de cors trencats de Joan Hurtado, quan més t’apropes a ella, aquesta més rebusca en el baúl dels records. L’exposició recórrer diverses gestions emocionals i tipus de relació sobre l’amor i mentre avanço, la ferida inicial es va fent més petita, sana i reneix fins a arribar a l’alternativa, l’opció, l’utopia, com per exemple, les fotografies de l’amor fetes per Clàudia Serra Hima sobre la família no nuclear normativa. En definitiva, a través d’un comissariat humild però conscient, les obres no necessiten massa perafernàlia, només un públic interessat. La gent comparteix el que veu i assenyala amb afectació des d’una proximitat, poc corrent en els museus, allò que sent, demostrant una connexió vivencial amb l’obra.

Submergida en un refugi, la Paula Grande escalfa l’escenari amb el seu recopilatori sobre la deconstrucció de l’amor romàntic. El so atreu a les persones i progressivament es van seient al terra. El seu cantar parla, comunica i dialoga amb una transparencia que fa coure una xarxa humana molt familiar. En part es deu a la vivencialitat del esdeveniment, que la pròpia artista anuncia: “estic acostumada a donar xerrades, tallers sobre l’amor romàntic però mai ho havia fet amb aquest format, vivint-ho i sentint-ho”. A continuació en Jo Jet i Maria Ribot ocupen l’escenari per fer vibra a l’espectadorx amb “Que cremi tot”. Al voltant, la gent acompanya el grup cantant amb força les seves lletres. Unes assegudxs, d’altres de peu, però tothom amb la flama del moviment que fan remoure el cos i hi ha tanta gent encesa què ja no es veu ni la sortida del local. Amb elles, les lletres són titulars d’emocions viscudes, patides i estimades, que juntes defensen una nova societat al ritme de la bateria, al ritme d’un nou esdevenir. O no tan nou? I si ja és aquí?

Fotografia de Ferran Leal. Propietat de Cerveses Hoppit.

- Publicitat -

La fusió entre art i societat recull en un mateix ambient dos contextos: la creació artística i la festivitat. Totes elles tenen en comú el gust per la producció artesanal de proximitat i econòmicament accessible i honesta, des del servei de càtering ofert per Cerveses Hoppit fins la venta d’obres dels propis artistes. Aquesta combinació està clar que atreu, però perquè i per qui? Quin efecte provoca en la societat? A meitat de concert, l’Anna i jo parlem de quanta gent jove com nosaltres ha vingut, tot i les condicions meteorològiques i en destaco una afirmació seva: “aquí tothom pensa igual i em xirria”. Fet que em fa recordar l’il·lusió amb que l’Helena entrava i ens compartia: “Que maco. Tothom em sembla interessant” en comparació amb els esdeveniments institucionals. Però, s’ha incendiat la normativitat hegemònica o s’ha aïllat d’ella per refugiar-se a una llar segura? Qui ve realment en aquestes iniciatives i qui ha de venir? Per una part, la gent que pensa d’aquesta manera busca espais d’acord amb la seva mentalitat com a reafirmació de canvi pragmàtic. Però per altra, la seva difusió, majoritàriament condicionada per la dinàmica virtual de les xarxes socials, seguida per un sèquit de comptes que ja pensen com ella, es crea un cercle de pensament massa semblant. La gent que pensa diferent o que encara no s’ha qüestionat temes que subordinen l’hegemonia, com per exemple, el control capitalista i patriarcal del consum romàntic, ha d’estar en aquests espais? L’hem de fer voler? Com s’alimenta aquesta voluntat?

Fotografia de Ferran Leal. Propietat de Cerveses Hoppit.

Cal destacar que hi ha pocs espais d’autocrítica tenint en compte l’individualisme de l’aprenentatge a causa de l’intimisme de les xarxes socials.  Allà cadascú amb la seva plataforma digital consumeix el coneixement -que vol- i experimenta pel seu compte noves reflexions, d’uns continguts què irònicament són divulgats a un públic massiu. A més, l’educació convencional que nega o disminueix l’esperit crític en espais conjunts. Ambdues provoquen que les entitats educatives de lleure infantil i juvenil, tallers i cursos oberts siguin els escasos espais, però tornem a la reflexió anterior: qui hi va?, tothom hi té accés? Per tant, quins espais en envolten? És Incendi un nou espai per dur-ho a terme? A continuació, l’entrevista amb Maria Ribot aprofundeix en aquestes inquietuds. No obstant, cal reconèixer la base crucial del festival: el estar. La presència fa ser, ser en consciència, i començar a entendre-ho i si més no, reflexionar-ho, sobretot temes tan socials com les relacions humanes. La presència és una eina de canvi ja que dins és on mitjançant la convivència, l’expressió artística, s’experimenta i s’intercanvia el pensament.

Perquè i per qui va sorgir?
La idea d’INCENDI neix dins l’equip creatiu del projecte Jo Jet i Maria Ribot i ho fa de les ganes de juntar una comunitat que comparteix una forma d’entendre el món amb l’únic propòsit de ser un espai de trobada artístic on compartir i sentir-nos a prop.

Quins són els objectius i les intencions del projecte?
Teníem ganes sobretot de generar un punt de trobada amb la gent amb qui ens sentim connectades. Per una banda públic inquiet i connectat amb l’art i per l’altra amb artistes que admirem i estimem però que sovint no tenim espais on confluir. A més, sentim que d’alguna forma som la generació que ha calat foc al mite de l’amor romàntic i, almenys nosaltres, estem vivint en la pròpia pell el canvi de paradigma. Per això vam voler centrar la proposta d’INCENDI en expressar-nos des de la inexpertesa, els dubtes, l’alliberament i les contradiccions i sobretot en fer-ho a través de l’art i el compartir.

Per quina experiència artística s’aposta i perquè?
Apostem per una experiència artística propera i que parli des de la veritat i la vivència. Sobretot teníem moltes ganes de convidar artistes que admirem perquè malgrat fer un art bell i estètic (des del nostre punt de vista) entenen el contingut i el missatge transformador com quelcom essencial en la seva proposta.

Fotografia de Ferran Leal. Propietat de Cerveses Hoppit.

És intencionada la identitat artesana, pròxima i accesible dels agents?
Absolutament. I ens agrada molt que ho interpreteu així. Per nosaltres la lluita diària és fer les coses d’acord amb els valors i els principis que ens mouen, és el què té sentit. Per això hem volgut apostar per la producció de proximitat i que respecta els drets de les treballadores i per buscar un espai com la Bostik, que se senten part d’un lloc i, amb la seva feina, volen aportar-hi i fer-lo millor per a totes les persones que hi viuen.

Com valoreu la recepció del festival?
Encara estem flipant! Va venir més gent de la que esperàvem i sembla que tothom ho va gaudir i va estar a gust, amb ganes de compartir la proposta que oferíem. Així que la valoració és molt positiva i estem molt agraïdes a tothom qui va venir, a les artistes i a les voluntàries que ho van fer possible.

Quin és el futur d’aquest esdeveniment?
Doncs ens haurem d’asseure i plantejar-ho. En un inici INCENDI era un esdeveniment puntual, però a mesura que el vam anar construint i sobretot després de veure com ha anat, ens han entrat ganes de continuar. Així que igual d’aquí un temps es torna a encendre la flama!

Seguireu parlant de l’amor romàntic o s’afegiran temes?
No podem respondre encara aquesta pregunta.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca