La metròpolis de Barcelona encara el futur del seu urbanisme amb ciutadans i experts

Els debats culminaran amb dues sessions a Barcelona el 9 de desembre i el 22 de gener

Publicitat

Ciutadans, entitats i més de 400 experts encaren des del mes de juliol l’Avanç del Pla director urbanístic (PDU) metropolità de Barcelona, que vol reforçar la solidaritat entre els municipis i establir més coordinació en matèria urbanística, i fer més racional el creixement urbà.

El document, aprovat el 27 de març pel Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), encara està obert en període d’informació pública, per la qual cosa s’han habilitat diferents canals de participació, presencial i digital, per donar veu a la ciutadania i divulgar els continguts del projecte.

El cap del Servei de Redacció del Pla Director AMB, Xavier Mariño, ha detallat que el PDU metropolità és l’eina que permetrà revisar i actualitzar el model metropolità en qüestions com la sostenibilitat ambiental, la cohesió social, la regeneració urbana, la mobilitat sostenible i la competitivitat econòmica.

“Definirà les bases per revisar el Pla General Metropolità (PGM), vigent des de fa més de 40 anys”, un instrument que ha construït les ciutats actuals però que s’ha modificat més de 1.200 vegades, cosa que, segons ell, demana una altra manera de fer el planejament urbanístic sota els requeriments socials i mediambientals actuals.

Publicitat

Mariño ha subratllat que la complexitat d’aquest pla obliga a obrir un debat “obert i transversal”, que inclou l’exposició itinerant ‘Metròpolis Barcelona’, debats territorials i sectorials i tallers, així com canals de participació digital com una enquesta, suggeriments a través de la web del PDU i les xarxes socials.

Sessions a Barcelona

Pel que fa als debats ciutadans, l’AMB va plantejar sis trobades, una per a cada àmbit territorial, a excepció de Barcelona, en què s’han programat dos debats els dies 9 de desembre i 22 de gener a la Nau Bostik, unes sessions en què s’exposen els continguts del pla, es treballa per temàtiques en grups reduïts i se’n presenten les conclusions.

En el cas de Barcelona, l’arquitecta del servei de redacció del Pla Director AMB i coordinadora del procés participatiu, Mireia Peris, ha dit que volen “redoblar els esforços” per arribar al milió i mig de residents de la ciutat i recollir les seves aportacions en relació amb el futur urbanisme metropolità.

“L’urbanisme es veu com una cosa llunyana i pesada, però és una eina de transformació territorial propera i que pot canviar la gestió del territori metropolità en les properes dècades”, i ha subratllat que el PDU té l’objectiu d’aconseguir una àrea metropolitana saludable, democràtica, equitativa, socialment justa, sostenible i resilient.

Es tracta del primer procés participatiu que impulsa l’AMB des de l’any 2010, quan el Parlament li va atorgar competències urbanístiques: “El PDU ha d’ordenar el territori metropolità de les properes dècades, i ha de fer-ho de manera ecològicament sostenible i econòmicament eficient”.

Desenvolupament socioeconòmic

En les jornades que ja s’han fet en municipis com Sant Feliu de Llobregat, el Prat de Llobregat, Cerdanyola del Vallès i Badalona, els participants han fet diferents propostes sobre sostenibilitat, cohesió social, mobilitat i desenvolupament econòmic, entre d’altres.

En l’àmbit del desenvolupament socioeconòmic, el debat ciutadà ha comptat amb nombroses aportacions i idees per part dels ciutadans que han acudit a aquestes trobades, entre les quals destaca “descongestionar” Barcelona amb propostes de turisme actiu i cultural a la resta de l’àrea metropolitana.

Així mateix, s’ha plantejat revitalitzar espais productius obsolets o en desús davant l’esgotament del sòl disponible, pensar nous usos per a les ‘infraestructures blaves’ (ecosistemes aquàtics) i posar-les en valor com un patrimoni cultural i històric, així com explorar nous models de governança per al teixit industrial.

També se suggereix millorar la mobilitat a l’àrea metropolitana i apostar per un model policèntric, davant del model radial actual que té Barcelona al centre, així com preservar el teixit comercial integrat en la trama urbana, i allunyar-lo del model dels centres comercials perifèrics.

Finalment, els debats han centrat part de les seves propostes en la necessitat de preservar el Parc Agrari del Baix Llobregat, actualment sotmès a pressions com la contaminació, la pèrdua d’activitat i la deterioració d’unes infraestructures blaves obsoletes, a més de protegir-lo davant la venda de sòl.

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca