El Col·lectiu Catalans Lliures (CCL) esdevé l’Institut Ostrom Catalunya, un think tank amb la voluntat d’introduir idees liberals en la societat i la política pública catalana. Segons un comunicat de l’institut, es presenten com un “pol independent de coneixement, debat i generació d’idees, compromès amb el pluralisme, els drets civils, les societats obertes, les institucions inclusives i l’economia de lliure mercat”. El seu objectiu és incidir “de manera determinant” en l’opinió pública i les institucions catalanes. L’institut, amb seu al carrer Pau Claris de Barcelona, s’erigeix com “una via de participació i influència en el debat social, un pont entre el món acadèmic, la societat civil i els gestors públics per unir esforços amb vista a contribuir al progrés de la societat catalana”.
El think tank organitza esdeveniments que inciten a la reflexió a través de cursos, seminaris, conferències i debats; realitza publicacions, vídeos i informes de recerca i dedica esforços a la difusió de llarg abast de les idees liberals a través de campanyes i la participació als mitjans de comunicació. Al llarg dels darrers anys, la plataforma civil que ara esdevé l’Institut Ostrom ha convidat a Barcelona a personalitats com Deirdre McCloskey, catedràtica d’història econòmica a la Universitat d’Illinois a Chicago; Chandran Kukathas, cap del departament de teoria política de la London School of Economics i Stian Westlake, assessor de tres ministres britànics d’innovació. També ha fet informes sobre fiscalitat, regulació de la competència i economia digital.
Entre els membres de la direcció de l’Institut Ostrom hi ha l’empresari Eric Herrera; el científic biomèdic Martí Jiménez, l’economista Roger Medina i el cap de la Secció d’Estudis Polítics, Jurídics i Socials de l’Ateneu Barcelonès Alexander Golovín.
Segons Herrera, l’institut “aplega persones de generacions i àmbits professionals molt diversos, que coincideixen en la necessitat de proveir el país d’una capacitat d’anàlisi pròpia, independent i rigorosa”. “Busquem incidir en el disseny de bones polítiques públiques a partir d’una aproximació basada en l’evidència científica”, ha afegit.
La institució rep el seu nom en homenatge a Elinor Ostrom, primera dona guardonada amb un Premi Nobel. Ostrom fou una de les acadèmiques més reconegudes en l’àmbit de l’anomenada Nova Economia Institucional, disciplina que estudia les normes socials i legals de les institucions que regulen l’activitat econòmica.