Defensor del diàleg i crític amb les càrregues de l’1-O, el nou president del Consell Europeu, Charles Michel (Namur, 1975), ha estat l’únic líder europeu que ha plantejat l’opció de la mediació internacional per resoldre la crisi catalana. Aleshores primer ministre belga del partit liberal való Moviment Reformador, Michel ha fet reiterades crides al diàleg entre el govern català i espanyol després de l’1-O. Al capdavant del Consell Europeu substitueix un dels líders que va mantenir un discurs més conciliador durant els tensos dies posteriors a l’1-O. Membre del Partit Popular Europeu i a partir d’ara també el seu líder, Donald Tusk (Gdansk, 1957), va ser l’encarregat tant de demanar al llavors president espanyol, Mariano Rajoy, que trobés “una solució al problema sense l’ús de la força”, com de reclamar calma a la Generalitat.

Liberal való i fill d’un destacat polític belga, Michel ha liderat un govern amb tres socis de govern flamencs, entre ells els nacionalistes de l’N-VA. Després d’afirmar l’1-O que “la violència mai pot ser la resposta”, Michel va obrir la porta a una “mediació internacional i europea” si es constatava el “fracàs definitiu” del diàleg entre governs.

Davant una posició de la Comissió Europea que ha restat inamovible situant l’afer català com un “afer intern” d’Espanya, l’exprimer ministre belga ha defensat que es tracta d’una “crisi” que “posa a prova” la Unió Europea perquè hi ha en joc “qüestions fonamentals com l’expressió del vot, d’opinió o l’ús de la força”.

Tensió entre el govern belga i l’espanyol per Catalunya

La posició de Michel sobre Catalunya va crear “desconcert” en el govern espanyol, segons van publicar alguns diaris belgues, però l’aleshores primer ministre va negar que hi hagués “cap crisi” amb Espanya.

La polèmica va resorgir amb l’advertència del govern espanyol a Bèlgica de prendre “decisions” si no extradeix Puigdemont. En resposta, Michel, ja com a exprimer ministre, va recordar que el sistema d’euroordres té unes “normes” basades “en el principi de la separació de poders” i que no hi pot “intervenir”.

Les declaracions dels socis de govern de l’N-VA també van generar discrepàncies dins del mateix govern belga. Michel va haver de demanar al secretari d’estat d’Asil i Migració, Theo Francken, que “no tirés llenya al foc” després que plantegés la possibilitat d’oferir asil polític a Puigdemont.

De la mateixa manera, el ministre d’Exteriors del govern de Michel, Didier Reynders, també va criticar que els socis de govern parlessin sobre la situació a Catalunya perquè “no és el seu paper”. “És un assumpte que afecta, abans de tot, a Espanya”, va dir Reynders, del partit de Michel i ara eurocomissari de Justícia.

Tusk assumeix el rol més conciliador dins la UE

En un discurs al comitè de les Regions abans de l’inici d’un debat sobre Catalunya, Tusk, es va dirigir directament al llavors president, Carles Puigdemont, per reclamar-li que no anunciés una declaració d’independència que fes “el diàleg impossible”.

Tusk va assegurar que ell, com a polonès i “membre d’una minoria ètnica i regionalista”, és algú que sap “què se sent a l’haver estat colpejat per la porra d’un policia” i “entén els arguments i les emocions de totes les parts”. Tot i això, va demanar a Puigdemont que respectés “l’ordre constitucional”.

“Li parlo, no només com a president del Consell Europeu, sinó també com a ferm creient del lema de la UE ‘Units en la Diversitat’, com a membre d’una minoria ètnica i un regionalista, com un home que sap què se sent al ser colpejat per una porra de la policia. Com a exprimer ministre d’un gran estat europeu. En resum, com algú que entén i sent els arguments de totes les parts”, li va dir Tusk a Puigdemont just abans que aquest comparegués al Parlament.

El mandat de Tusk

Un rol menys conciliador ha mantingut Tusk en les negociacions del Brexit, un dels afers clau del seu mandat juntament amb la crisi migratòria.

En aquest divorci, el polonès ha exercit com a contrapès al paper més amable del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, amb els britànics. Així es desprèn d’algunes de les frases més memorables de Tusk sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.

“M’he estat preguntant com deu ser el lloc especial de l’infern per a aquells que van promoure el Brexit sense tenir un pla sobre com portar-lo a la pràctica de forma segura”, va dir en un moment d’estancament de les converses.

I és que si bé Tusk va arribar el 2014 a Brussel·les amb un limitat nivell d’anglès que ell mateix reconeixia, s’ha acabat convertint en una figura política reconeguda a les institucions per la seva capacitat comunicativa i discursos directes.

Una narrativa mediàtica que ha modulat en funció dels vents polítics dins el bloc. Un bon exemple ha estat l’afer migratori. Mentre el 2015 Tusk posava com a prioritat “salvar la vida de persones innocents” i ajudar a aquells que necessitaven asil, en els darrers anys el polonès ha posat les fronteres i la lluita contra el tràfic de persones en el centre de la política migratòria i d’asil de la Unió Europea.

Un canvi de discurs paral·lel a les batalles internes entre els socis europeus pel repartiment de refugiats i l’enduriment de les capitals amb la immigració.

Michel arriba en un moment d’impàs

El belga pren aquest divendres el relleu al polonès en un moment d’impàs polític al bloc europeu. Amb l’esperada sortida del Regne Unit de la Unió Europea a principis del 2020, el bloc comunitari confia reactivar a temps un projecte europeu estancat pel Brexit. Les reformes econòmiques i financeres, la gestió de la immigració i els refugiats o el canvi climàtic formaran part de l’agenda política del club europeu en els pròxims dos anys i mig de mandat, renovable fins a cinc.

Com a president del Consell Europeu, Michel haurà de presidir les reunions periòdiques dels caps d’estat i de govern de la Unió Europea i facilitar el consens en la seva presa de decisions. També exercirà un rol de representació exterior de bloc que, tanmateix, haurà de compartir amb la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, i l’Alt Representant, Josep Borrell.