Obro els ulls i segueixo a la mateixa sala d’exposició, però aquest cop no sóc jo la que m’he transformat sinó ella. Ressonen ecos d’una inauguració festiva entre art i humanitat. Però moltes de les obres ja no hi són, han marxat a dormir al fons a l’habitació però rere el seu pas, amb l’excitació de la celebració, han deixat un rastre de vida, emocions i energies que recorren i interactuen a l’espai, entre les obres i amb l’espectador.

Aquest cop és un públic concret, petit, íntim, reunit al voltant d’una taula el dissabte al matí per trobar-se amb ella mateixa, amb el món, a la Chiquita Room, centre i creació d’art contemporània, per viatjar amb la ment, amb les vivències del passat i del present guiades per Txus García, poeta, taròloga i activista queer, en el taller de Tarot Queer I.

Un caliu estranyament curiós però satisfactori envolta deu desconegudxs que amb el silenci de les obres observen i parlen tímidament. Progressivament lx Txus dinamitza la sinergia del grup i ens fa presentar-nos. Moltxs amb formació prèvia, altrxs ja familiaritzades amb la pràctica, algunxs que han conviscut passivament amb ella, d’altrxs que per atzar s’han creuat amb ella, gràcies a unx amigx o mitjançant els regals de la revista adolescent Super Pop, però totxs trobades en la mateixa intersecció: el Tarot.

Per començar lx Txus introdueix bases històriques i conceptuals del tarot. Però només iniciar es trenca la primera barrera. Condicionada per una errònia visió de la seva funció, lx Txus la defineix com una eina d’introspecció. On està l’obsessió pel futur? On estan els tòpics normatius “amb qui em casaré?”, “seré rica?”, “aprovaré els exàmens?”, “quan morirà el gos?” que algun cop hem sentit a les tres del matí a la televisió o en els contes, les novel·les, les pel·lícules?

El Tarot és més complexe que la cerca adivinatòria ja que, com bé explica lx Txus: “les cartes neixen a l’Edat Mitjana per ensenyar a gent que no sap ni llegir ni escriure com funciona el món”. Per tant, el seu ús ha afectat d’una manera que la Història, narració hegemònica escrita segons els vencedors, ens ha negat. Però, quin tipus de transcendència ha aportat?

Lx talleristx afirma: “és una manera de resoldre els seus reptes i com estava en l’esfera domèstica inclou la necessitat de compartir inquietuds de manera recollida, assembleària, d’acompanyar-nos”, és a dir, un espai de cures que s’ha desvaloritzat per motius d’auto-censura, de por i d’auto-negació, tant individuals com col·lectius, en part lligats a uns tempos híper-racionals i capitalistes-patriarcals basats en la producció-reproducció. Però com es llegeixen aquestes cartes?

Txus aposta per la importància de créixer i educar-nos amb la intuïció, una manera de valorar, sentir i viure descarregada de prejudicis i de certeses imposades: “existeix només el tangible? La intuïció animal ens han dit que no val i ens hauríem de treballar més per aquesta química que ens parla, ja que som més que pell, som també animals. Hem de deixar que apareguin les informacions d’on vinguin”.

Ara entenc perquè no està ambientat amb l’estètica obscurantista que esperava. Però, d’on prové el fum, les espelmes, l’esfera de vidre, enter altres? L’escenari esotèric parteix dels orígens domèstics o és un producte per deslegitimar-ho? Per quina raó: deien massa veritats? Volien aplicar coneixements que permetien l’alienació dels “anti-sistema”?

Mentre recorrem amb la carta El Boig, mirada enrere i passes cap endavant, els diversos significats dels arcans, les seves paraules em fan viatjar cap al jo fins que els sentits s’inverteixen: els ulls, les mans, el nas, les orelles, la pell es giren dins meu. Tot ho relaciono amb el meu moment vital, amb els records i cicatrius. Però quan surto d’aquest “jo” se’m generen moltes preguntes.

En primer lloc, què aporta l’eina del tarot a la societat? Perquè acudeix la gent? Txus introdueix unes pinzellades sobre el seu sentit terapèutic: “la persona que va a tirar-se les cartes és algú que necessita acompanyament, que algú li ajudi a desentranyar i per això cal tractar-ho amb molta tendresa”. En definitiva, es converteix en un espai per a tu, per ser escoltada per una mateixa però sabent que hi ha un suport.

Per altra banda, tenint en compte que les cartes són del Tarot de Marseille, l’edició més fidel a les cartes originals de l’època medieval, em qüestiono: en quin grau la iconografia condiciona la lectura de les cartes? Tenint en compte la postura de Txus: “el que té de bo el tarot és que impedeix que l’opinió personal es coli perquè és el que hi ha. No és subjectiu, és intuïció”, si una carta té múltiples interpretacions, tantes com tiratges es facin, on se situa el límit entre la sobreinterpretació i l’anàlisi acurat?

En tercer lloc, quin rol ocupa la perspectiva queer? Influeixen els aprenentatges i valors socioculturals? En el context occidental on la societat està formada des d’una cultura patriarcal, la visió que ofereix Txus demostra que és possible una re-lectura no normativa. Tanmateix, trobem binarisme simbòlic i tons cromàtics relacionats amb la iconografia cristiana que es fusionen amb les reinterpretacions actualitzades de lxs participants.

En conclusió, la incògnita de com combinar la realitat cultural de la qual es parteix sent el més interseccional amb una intuïció deslligada de prejudicis hegemònics per apropar-se a una connexió ètica i deconstruïda només es pot començar a escarificar des de la mateixa experiència. Raó per la qual, la Chiquita Room us espera aquest dissabte 30 de novembre, enviant un correu prèviament, per completar la segona part del taller.

Un centre on les obres d’art són més que objectes descontextualitzats, ja que participen en el procés de pedagogia vivencial, la galeria-escola d’inspiració ofereix més oportunitats del mateix taller Tarot Queer: la primera el 25 de gener i la segona el 8 de febrer. Seguint el mateix procediment és accessible l’oportunitat per renéixer, deconstruir-se i connectar amb el que se’ns ha negat.