Diversos col·lectius feministes es mobilitzaran aquest dilluns per fer una crida a l’empoderament “individual i col·lectiu” contra la violència masclista en un conjunt d’actes que s’han organitzat a Catalunya amb motiu del Dia internacional per a l’eliminació de les violències contra les dones.

Una manifestació organitzada per Novembre Feminista de Ca la Dona recorrerà els carrers de Barcelona a partir de les 18.30 hores, quan sortirà dels Jardinets de Gràcia fins a la plaça Catalunya, on llegiran un manifest i hi haurà actuacions musicals, ha explicat a Europa Press l’activista Montse Benito.

L’encapçalarà un bloc no mixt, seguit d’un altre amb representants socials i de partits, i comptarà amb castelleres, percussió i fins i tot una processó en homenatge a les feministes que van ser jutjades per portar una vagina gegant –el Coño insumiso’– durant la Setmana Santa del 2014 a Sevilla.

També han convocat concentracions, marxes i actes de protesta col·lectius de l’Hospitalet de Llobregat, Vic, Molins de Rei, Santa Perpètua de Mogoda, Premià de Mar, Vilafranca del Penedès (Barcelona), Tarragona, Tortosa (Tarragona), Lleida i Girona, entre d’altres localitats.

Benito, que participa en l’associació convocant Novembre Feminista, ha explicat que la mobilització del 25N d’aquest any a Barcelona té el lema ‘Contra les violències masclistes, autoorganització feminista’, i apel·la a la força del col·lectiu, “molt important davant totes les dificultats” que hi ha encara per a les víctimes d’aquesta violència.

“Hem avançat molt però continua havent-hi vulneracions”, com sentències d’una justícia que qualifiquen de patriarcal i que qüestiona la versió de la supervivent, però també per l’incompliment de les obligacions que veuen en les institucions públiques, a les quals demanen que no es quedin en les declaracions de dilluns.

Corresponsabilitat

“Les institucions han d’implementar polítiques publiques, posar mitjans i recursos, i la societat ha d’assumir la corresponsabilitat que té respecte a la violència masclista”, perquè afecta tots els àmbits, i ha demanat millorar la capacitat restaurativa de l’àmbit judicial, on falta fer formació.

Davant les sentències com la de la violació múltiple de Manresa (Barcelona) a una menor, en què els jutges no van considerar que hi hagués violència perquè la víctima estava inconscient, han cridat a protestar i a treballar per una transformació social: “Moltes vegades els processos de denúncia es pateixen en solitud, són revictimitzadors”.

Han afegit que “les mesures punitives no resolen res si no van complementades amb intervencions educatives” que treballin en un canvi de valors i en les relacions afectivosexuals, sobre la qual cosa ha dit que el moviment feminista té multitud de propostes.

Manifest

El manifest d’aquest any introdueix la necessitat de tenir en compte la diversitat de les dones i la transversalitat de la protesta, perquè les persones migrades o amb discapacitats veuen més vulnerats els seus drets, o tenen més impediments a l’hora de denunciar una agressió o assetjament.

“Les violacions, les agressions sexuals, l’assetjament, els feminicidis, ja siguin a casa, al carrer, a l’escola, a la feina, a Internet, a les institucions o en grups religiosos, socials i polítics, no són fets aïllats, responen a un mandat patriarcal basat en les desigualtats relacionis de poder”, resa el text.

“Totes les dones, lesbianes i trans han de veure reconeguts tots els seus drets i els han de poder exercir plenament”, com el dret a la salut, al treball i a l’habitatge, sentencia el manifest, que demana derogar la llei d’estrangeria, així com la llei mordassa.

Preses polítiques

“L’actual sistema judicial de justícia i la violència dels cossos policials criminalitzen i estigmatitzen qualsevol persona que sigui dissident o desobedient, i s’agreuja en el cas de les dones, lesbianes i trans”, com consideren que s’ha viscut a Catalunya durant els darrers mesos.

Han afermat el seu compromís en la defensa de la democràcia i les llibertats, i han instat a cridar ben alt: “Llibertat per a les preses polítiques i per a totes les dones injustament preses i/o represaliades. Dones lliures en territoris lliures!”.