El trencaclosques judicial de l’independentisme a l’exterior

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

L’independentisme juga la carta exterior per reivindicar els seus drets polítics a Espanya i a Europa. “Tinc una gran confiança en la justícia europea i en el Comitè dels Drets Humans de les Nacions Unides”, assegurava, per exemple, l’expresident Carles Puigdemont en una entrevista l’any passat. Des de la celebració del referèndum de l’1-O, el moviment independentista cada cop té més processos judicials oberts a l’exterior, ja sigui per demandes contra Espanya a Nacions Unides, per litigis sobre els escons independentistes buits davant dels tribunals de la Unió Europea o per les peticions d’extradició a Bèlgica i Regne Unit. Un trencaclosques judicial que ha exportat la qüestió catalana també als tribunals i organismes internacionals.
Instàncies judicials a Edimburg, Brussel·les, Luxemburg i Ginebra han anat acumulant en els darrers dos anys més i més casos relacionats amb el procés. Tanmateix, la meta d’Estrasburg encara queda lluny per als condemnats pel referèndum de l’1-O i la declaració d’independència, que han de recórrer primer al Tribunal Constitucional per denunciar el seu cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Euroordres

La lluita de les ordres europees d’extradició als tribunals europeus va ser la primera batalla judicial que va obrir l’independentisme ara fa dos anys. Amb la sentència del 14 d’octubre del 2019 es va reactivar primer l’euroordre contra l’expresident Carles Puigdemont i una setmana després contra els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí a Bèlgica i el Regne Unit.

Pel que fa a l’exconsellera, Meritxell Serret, la secretària general d’ERC, Marta Rovira i la cupaïre Anna Gabriel, totes tres també a l’exili, no ha transcendit de moment si les autoritats espanyoles les reclamaran.

Ponsatí va quedar en llibertat la setmana passada i està citada a declarar el pròxim 12 de desembre als tribunals escocesos, on el seu advocat Aamer Anwar rebatrà l’euroordre argumentant que l’exconsellera no tindria un “judici just” a Espanya.

Poc després també hauran de passar pels jutjats belgues Puigdemont, Comín i Puig que han aconseguit unificar els seus casos, després que el jutge instructor Pablo Llarena emetés les euroordres a destemps. Així, el 16 de desembre se celebrarà la vista oral pel cas i el jutge haurà d’anunciar quan emetrà la seva decisió.

Escó a l’Eurocambra

La victòria dels independentistes a Catalunya per les eleccions europees del maig també ha exportat l’afer català als tribunals de la Unió Europea. El veto de l’estat espanyol a Oriol Junqueras, com a pres preventiu, i de Puigdemont i Comín, com a exiliats, ha impedit a tots tres ocupar el seu escó a l’Eurocambra.

Per vies diferents, aquests eurodiputats electes sense cadira han qüestionat aquest bloqueig davant dels tribunals de Luxemburg i ara estan pendents que els magistrats europeus resolguin el seu cas.

- Publicitat -

Gràcies a un recurs de Junqueras, el Suprem va traslladar una pregunta prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE que ara està deliberant sobre la immunitat com a electe del líder d’ERC. En la primera fase judicial del cas, l’Advocat General de la UE va donar la raó a Junqueras assegurant que era eurodiputat des del moment en què va ser escollit a les urnes i que l’estat espanyol no li podia impedir accedir al seu mandat.

Està previst que en les pròximes setmanes la sala gran del TJUE digui si segueix o no el criteri del lletrat en la seva sentència. Una resolució que podria tenir implicacions també per Puigdemont i Comín.

A més de la prejudicial, Junqueras va interposar fa poques setmanes una demanda contra l’Eurocambra al Tribunal General de la UE per no admetre’l com a eurodiputat.

Per la seva banda, Puigdemont i Comín tenen dues causes als tribunals de Luxemburg. En primer lloc, tots dos també van interposar una demanda contra l’Eurocambra al Tribunal General de la UE per no haver permès que ocupessin l’escó, en una decisió que es va basar només en la llista definitiva d’eurodiputats enviada per Espanya i no en el primer llistat d’electes publicat al BOE.

A banda, tots dos van exigir mesures cautelars al Tribunal General per assumir el mandat a l’Eurocambra de manera preventiva mentre es decidia sobre el fons del cas, però aquesta instància ho va rebutjar al juliol.

Tot i això, Puigdemont i Comín van recórrer la desestimació de les cautelars davant del TJUE, que encara no s’ha pronunciat al respecte.

Nacions Unides

A principis del 2018, l’expresident Puigdemont o l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, van presentar una demanda al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides per vulneració dels seus drets polítics, ja que no se’ls va permetre optar a la investidura com a diputats. En el cas de Sànchez, el comitè de Drets Humans va dictar unes mesures cautelars reclamant que es respectessin els seus drets polítics.

A més, el juliol del 2018 els exconsellers Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors Bassa van denunciar el seu empresonament preventiu al grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU, afegint-se a una demanda similar que ja havien fet, també, l’exvicepresident Oriol Junqueras, el diputat Jordi Sànchez i el president d’Òmnium Jordi Cuixart.

Aquest Grup va exigir al maig d’aquest 2019 el seu alliberament en considerar la seva presó preventiva “arbitrària”. Espanya no va complir aquesta resolució.

A finals del 2018, es va afegir una altra demanda col·lectiva a l’ONU. Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull i l’expresident Carles Puigdemont van denunciar al Comitè Drets Humans que la suspensió com a diputats del Parlament va ser una “vulneració dels seus drets polítics”.

Excepte la presó preventiva, la resta de casos encara estan pendents de resolució per part d’aquest organisme de l’ONU.

Demandes a Bèlgica

L’expresident i exconsellers tenen interposada una demanda civil contra el jutge instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, per considerar que va violar la seva “llibertat d’expressió, els procediments judicials i la presumpció d’innocència” en la instrucció del cas de l’1-O i que els va afectar durant la seva estada a Bèlgica. El litigi està en fase d’al·legacions escrites que s’espera que finalitzi a finals d’any.

D’altra banda, Puigdemont també va denunciar a Bèlgica un presumpte espionatge després de trobar un geolocalitzador al seu cotxe. El 7 de febrer del 2018 es va detectar una primera balisa sota del para-xoc posterior del Renault Espace on viatjava Puigdemont. L’endemà, amb agents especialistes de la policia federal belga, en van descobrir una segona dins del motor d’un altre dels vehicles de l’expresident.

La investigació de la policia belga va considerar que les balises eren “de material d’alta qualitat”, van ser col·locades per “professionals entrenats” que podrien haver treballat, alhora, amb altres còmplices “amateurs discrets”.

Malgrat que un jutge instructor va arxivar el cas abans de l’estiu, el Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les va decidir aquest setembre reobrir la investigació per trobar els responsables del seguiment.

El TEDH

Estrasburg, la meta de l’independentisme en el cas de l’1-O, encara no té cap causa pendent relacionada amb el procés, però la primera que va rebre i que ja ha resolt no va ser en sentit favorable als independentistes.

El TEDH va desestimar el maig del 2019 la demanda de ‘Fordadell i Lluís i altres v. Espanya’, presentada arran de la suspensió preventiva del ple del Parlament posterior a l’1-O per part del Tribunal Constitucional. Els demandats argumentaven que la decisió de suspendre el ple que estava previst pel 9 d’octubre havia violat els seus drets d’expressió, reunió i representació.

L’alt tribunal va concloure que la decisió del TC era “necessària en una societat democràtica en particular per al manteniment de la seguretat pública, la defensa de l’ordre i la protecció dels drets i llibertats dels altres”.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca