La Generalitat ha destinat 2,2 MEUR a protecció i intervenció del patrimoni arqueològic i paleontològic aquest 2019

Del miler d’actuacions, la majoria són preventives i 157, intervencions de recerca

Publicitat

El Departament de Cultura ha invertit enguany 2,2 milions d’euros en més de mil intervencions de recerca i protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. La xifra és la suma de les actuacions preventives (quan es projecten obres que poden afectar restes), que són la majoria, les intervencions de recerca (157) i les d’urgència (quan es fa una descoberta inesperada). El Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural destaca tres troballes excepcionals d’aquest 2019: un calze de plata del segle XIV de la necròpolis propera a l’església de Santa Maria de Besora, una llàntia d’oli de terracota, trobat en una excavació a Badalona i tres fòssils de dinosaure, recuperats al Pallars Jussà.

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha participat en la presentació del balanç de les intervencions arqueològiques i paleontològiques que han tingut lloc aquest 2019 a Catalunya, en el decurs de les quals s’han produït troballes excepcionals com un calze de plata del segle XIV que va aparèixer sobre el braç esquerre de l’individu enterrat a la necròpolis propera a l’església de Santa Maria de Besora; una llàntia d’oli de terracota en forma de gladiador en una excavació preventiva a l’Àrea Residencial Estratègica de l’Estrella, a Badalona, o tres espectaculars fòssils de dinosaure sauròpode d’uns 23 metres de longitud recuperats al paratge del Gavarresa a Suterranya, al Pallars Jussà.

Ell Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, que celebrarà el seu 40è aniversari l’any vinent, ha detallat les intervencions realitzades i la seva naturalesa. Fins avui, han estat 1.024 intervencions arqueològiques i paleontològiques arreu de Catalunya. La majoria corresponen a intervencions preventives (861), aquelles que es realitzen quan es projecta la realització d’obres i poden afectar restes arqueològiques o paleontològiques, seguides de les intervencions de recerca (157). Les intervencions d’urgència, realitzades directament pel Departament de Cultura, suposen un nombre reduït d’intervencions (7) que s’han realitzat en indrets on no es coneixia l’existència de restes i s’han descobert durant la realització d’una obra.

Intervencions del Pla de Recerca 2018-2021

Publicitat

Pel que fa a les 157 intervencions de recerca que s’emmarquen en el Pla de Recerca 2018-2021 de la Generalitat de Catalunya, la demarcació territorial on s’han realitzat més intervencions és la de Lleida, seguida de Girona i Barcelona, Tarragona, la Catalunya Central i les Terres de l’Ebre.

Pel que fa a les intervencions preventives, la majoria s’han dut a terme a la demarcació de Barcelona, amb més de 300 intervencions. És la zona més urbanitzada de Catalunya i hi ha molts ajuntaments que en el seu planejament i catàleg contemplen la necessitat de realització d’intervencions arqueològiques. Destaca la ciutat de Tarragona, l’antiga Tàrraco, amb més de 200 intervencions, i Girona amb 150, on ha incrementat la demanda d’intervencions promogudes des del planejament municipal. Lleida amb unes 60 i Terres de l’Ebre amb una trentena els van al darrera. En aquests casos moltes intervencions estan derivades de tasques agrícoles i de planejament urbanístic.

Del miler d’actuacions realitzades a Catalunya durant el 2019, n’hi ha algunes que destaquen per la seva singularitat i importància científica d’impacte nacional. En l’àmbit de la paleontologia, el Camp dels Ninots a Caldes de Malavella ha localitzat enguany un excepcional conjunt de fauna que va morir en un esdeveniment volcànic, i, com hem indicat, al paratge de les Gavarres a Suterranya, al Pallars Jussà, s’han trobat 3 fòssils espectaculars que pertanyen a un dinosaure sauròpode d’uns 23 metre de longitud.

Intervencions preventives com les de l’Àrea Residencial Estratègica de l’Estrella, a Badalona, o la del conjunt monumental del Castell de Besora, a Osona, han portat a la llum dues peces molt singulars: una llàntia d’oli de terracota en forma de gladiador en el cas de Badalona, i un calze de plata del segle XIV que va ser trobat sobre el braç esquerre d’un individu enterrat a la necròpolis del voltant de l’església de Santa Maria de Besora.

En la recerca, les intervencions impulsades a la zona de terrissaires del jaciment andalusí del Pla d’Almatà de Balaguer i a les Coves del Fem al Priorat han posat al descobert una sala de modelatge del taller de ceramista i una cabana d’una antiguitat de 6.700 anys, respectivament

EL PREU DE LA LLIBERTAT

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca