L’exconseller Carles Mundó descarta la via unilateral perquè “no té cap recorregut” i aposta per una “majoria inapel·lable” que faci “inevitable” un referèndum. Aquesta és una de les principals idees del llibre ‘El referèndum inevitable. Del judici endavant’ (Edicions 62) que avui dimecres arriba a les llibreries. Mundó dibuixa els elements de la recepta per tal d’aconseguir un referèndum pactat que avui es veu “impossible”: que l’independentisme superi el 50% en totes les eleccions “de manera sostinguda”; enfortir les institucions; i aconseguir el reconeixement internacional. Això combinat amb “no renunciar mai” al diàleg i no perdre la “moral de victòria”.

“L’independentisme no creixerà a través de jugades mestres”, conclou l’exconseller condemnat per desobediència que va estar un mes en presó preventiva.

Segons defensa l’exconseller, per tal que l’independentisme pugui traçar una estratègia compartida és “imprescindible” que es comparteixi un mateix diagnòstic de la realitat i una visió conjunta del que ha passat des de la tardor del 2017. Per a Mundó, cal fer una anàlisi “realista i serena” i entendre que “quan canvien algunes variables incontrolables o que depenen d’altres actors, cal tenir l’habilitat i la valentia de rectificar i corregir tantes vegades com calgui sense que això s’interpreti com una renúncia o una falta de compromís” i conclou que “no es tracta de ser els més purs; sinó de voler guanyar”.

La seva interpretació és que l’èxit de l’1-O va fer pensar que si es podia fer el referèndum, es podia fer qualsevol cosa, també aconseguir la independència. Però l’exconseller Mundó, remarca que “cada objectiu polític exigeix mesurar molt bé les forces que té cadascú”.” Teníem força social i política per fer un referèndum però no en teníem prou per fer la independència ni per evitar la repressió”, conclou.

Una de les principals conclusions del llibre de Mundó és que la via unilateral “no té cap recorregut” i, en canvi, defensa que l’única manera de poder guanyar és utilitzant vies “inequívocament democràtiques”, és a dir, a la manera de la via escocesa.

“La via unilateral no és només una qüestió de voluntarisme ni de valentia. És una qüestió de mesurar quina és la capacitat que tenen els actors en conflicte per imposar la seva posició, que es basa sobretot en la capacitat coercitiva i la força. La unilateralitat és més una via de fet que una via política, i en el context en què es troba Catalunya, amb un estat fort al davant, sobretot a l’hora de reprimir, i en un context europeu on els altres estats no discreparan de la posició d’Espanya, costa de veure que aquesta via tingui sentit pràctic, a banda dels dubtes de legitimitat democràtica que pot plantejar”, argumenta l’exconseller de Justícia.

La majoria inapel·lable

Mundó estableix que el repte que hi ha avui és “convertir en inevitable el referèndum que avui és impossible”. Per tal d’aconseguir-ho, una “condició no suficient però sí necessària” és que l’independentisme sigui una “majoria inapel·lable”. Superant així el que Mundó anomena “independentisme de dues velocitats”, és a dir que la realitat a Osona és molt diferent que la de l’àrea metropolitana. I en aquest sentit, ha defensat que “encara que en el conjunt del país s’arribi a la mitjana del 51% de suport a la independència, si en territoris com l’àrea metropolitana no hi ha una majoria clara, resulta difícil imaginar que l’objectiu de la independència pugui reeixir”.

Segons l’exconseller, la manera d’acreditar aquesta majoria és que, “en totes les eleccions i de forma sostinguda en el temps”, els votants partidaris d’una Catalunya independent superin el 50% dels vots. Un altre dels ingredients per convertir en “inevitable” el referèndum és “enfortir les institucions”. I això, segons ha apuntat Mundó, s’aconsegueix “governant bé, projectant rigor i seriositat, sent creïbles davant la ciutadania i la comunitat internacional i generant confiança”.

Precisament, el paper de la comunitat internacional és el tercer element que Mundó posa sobre la taula. L’exconseller assegura que “el control efectiu del territori i el reconeixement internacional” són condicions indispensables per fer reeixir la independència. “És evident que els estats faran valer tots els interessos per combatre la independència de Catalunya, però molts no podran tancar els ulls ni mirar cap a una altra banda si de les urnes surt un mandat democràtic clar, que compti amb una majoria inapel·lable i que sigui sostingut en el temps”, ha argumentat per després afegir que “la pressió dels estats pot forçar Espanya acceptar com a inevitables coses que fins ara sempre han dit que eren impossibles”. El que està clar, segons Mundó, és que sense reconeixement internacional, Catalunya “no serà mai independent”.

També cal, segons Mundó, recuperar “amb més intensitat” l’explicació de les raons que hi ha per a la independència, aportant dades que ho fonamentin i fer-ne pedagogia. Es tracta, segons l’autor, d’un dels deures que l’independentisme ha de posar-se com una prioritat.