QUIET’S? | Coco Dávez

El preu de la llibertat

Més de 10 anys de periodisme valent, crític i combatiu no adherit a cap partit. Aquesta llibertat ens ha costat subvencions i publicitat, seguim en dempeus gràcies als nostres lectors. Fes-te mecenes per només 2€/mes.

Deu preguntes i deu respostes per saber qui és què

Valeria Palmeiro, més coneguda sota el pseudònim Coco Dávez, pinta un món emocional a travès d’una descàrrega de colors electrificants, intensos i acids.

Coco Dávez: Mia Print P

Mitjançant una tonalitat molt saturada escalfa l’ambient amb formes d’aparença senzilla, molt geomètrica, però que en realitat, com el sol al migdia, et fan submergir-te en un enigma d’estil lúdic. A continuació, es jugar a descubrir aquest trencaclosques:

Quina consideres que és la teva primera obra?

La meva primera obra… doncs per mi els còmics que feia quan era petita, m’imagino que cap al 7 o 8 anys, són quasi la meva primera obra. És curiós perquè quan els meus tiets ens portaven de vacances jo me les passava dibuixant còmics on tots els personatges anaven despullats. Són coses que els meus pares han anat guardant, inclòs en el seu dia em van fer una samarreta amb una de les il·lustracions. No recordo massa de què anaven… era la vida normal d’una família, el curiós és que tots estaven nus vivint situacions normals i per això em fa tanta gràcia… De fet, el nu em va marcar i quan tenia 9 anys vaig fer un collage on sí que la reconeixeria com a obra a causa del format.

Coco Dávez: Sense títol, collage, 1998

La teva cita preferida? De qui és?

La meva cita preferida és de Walt Disney que diu: “Pensa que el que estàs fent d’útil et portarà on vulguis estar més endavant”. I és una frase que me la repeteixo bastant quan em desmotivo, o no. El cas és que sempre em motiva.

De quin color i en quin to visualitzes els records?

Crec que vermells i grocs, que és per on em moc. Però crec que és perquè em moc molt al voltant de la infància, a la nostra part passada… Generalment, és cert que la meva ment és molt selectiva i em quedo amb les parts bones. Per això, segons el meu parer, són colors que em transmeten certa positivitat, felicitat i també aquest to melancòlic positiu. A part, els tons… és curiós perquè tinc una pàgina de fotografia a Instagram i per regla general, em diuen que té un to vintage i és veritat que quan les fotos passen un temps es tornen ataronjades, un xic vermellosos.

Captura de pantalla del seu compte secundari d’Instagram.

I no sé, potser per això m’agrada donar aquest toc, perquè així és com visualitzo els records. Tenen una saturació que s’apropa a aquests tons.

Quina escena cinematogràfica t’ha marcat més?

Una pel·lícula que m’encanta… diria que Grease… em va marcar des de petita i d’aquí va començar la meva obsessió per l’estètica americana… però així com a escena en sí… Be, la pel·lícula que m’ha marcat més és El fill de la núvia de Campanella per com tracte tot el tema de la família, l’alzheimer, què em toca. L’escena on el protagonista parla de la seva dona que té alzheimer amb el seu fill i la seva parella.

Ell els explica quin és el seu somni, el de viatjar a Itàlia, tornar a veure a la seva família i casar-se amb la seva dona, que és el que ella sempre havia volgut i ell no. I ara que ella té alzheimer vol complir el somni per ella. I el fill li diu que està boig perquè la mare no se’n recordarà de res i és igual perquè l’amor ho pot tot. És una escena que sempre m’emociona perquè és tal l’amor per aquesta dona, els seus ulls, la seva expressió quan parla d’ella i és igual si és la trentena vegada que la veig, sempre m’emociono.

Quin és el teu objectiu a la vida? Quin és el sentit de la vida?

Bé, jo crec que gaudir fent el que fas. Crec que aquest és el sentit perque, ja que estem aquí per un temps limitat, passem-ho bé. Per això és aquest l’objectiu… tampoc hi ha res concret. Però sí que penso que faci el que faci, gaudir-ho. Que sembla una ximpleria però quantes persones van fatal a la feina? Amb la família? Amb la parella? Perquè passen els dies i els anys…

En el cas de viure una apocalipsi i et donessin l’oportunitat de recrear una societat, quinx famosx t’acompanyaria?

Crec que em portaria a Picasso perquè com a personatge em fa molta gràcia… tot i que amb les dones té mala fama. Però bé, el que deien molts amics seus era que les festes a casa seva eren molt divertides. I em semblaria molt interessant parlar amb ell i muntar quelcom. No sé, per somiar…

Pablo Picasso: Estudis per autoretrat, 1906, Musée d’Orsay, Paris

Tria una característica que admiris de la humanitat

Seria una barreja entre la generositat i l’empatia perquè tenim la capacitat d’ajudar com si fos el teu propi problema. Des de l’adopció d’un nen que l’estimes com si fos teu, doncs jo crec que els éssers humans, com molts animals, tenen aquesta cosa tan maca de quasi emportar-s’ho al seu terreny i ajudar com si fos teu.

Quina cançó cantaries en un karaoke sense parar?

Alguna de Sonny and Cher… Diria I got you babe

Ens comparteixes una mania curiosa?

Una mania que sempre faig quan estic a una llibreria, i això ho vaig explicar fa un temps a Instagram, és llegir l’última frase dels llibres, m’encanta. Molta gent diu que et carregues el final però en realitat em quedo amb la sensació i després mai recordo d’aquella frase. Però sé que si m’agrada el final, el fullejaré molt més perquè em captiva. I després, també és cert que els dies introspectius, per a mi, que no tenen perquè ser tristos, em resulta impossible vestir-me molt acolorida com faig sempre. Fet que és graciós perquè quan vaig a l’estudi dono moltes pistes de com em trobo. No és una mania però sí que és quelcom que em surt sol… de la mateixa manera que els dies tristos no et ve de gust les cançons més animades…

Què penses del nudisme?

Ja amb la resposta del primer dibuix… em sembla quelcom bastant normal…. em sembla guay. De fet, em sembla necessari perquè crec que desconeixem molt sobre el tema i li donem una importància exagerada que després ens causa diversos problemes personals.