El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) jutjarà aquest dilluns 18 de novembre el president de la Generalitat, Quim Torra, per un presumpte delicte de desobediència per no haver acatat l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar els llaços grocs dels edificis de la Generalitat en període electoral.

Torra serà jutjat per haver mantingut en el Palau i en edificis públics de la Generalitat ‘estelades’ i la pancarta ‘Llibertat presos polítics’ amb un llaç groc, en el període electoral de les generals del 28 d’abril de 2019, malgrat l’ordre de la JEC de retirar-ho.

El president acudirà sobre les 8.30 hores abrigallat dels membres del seu govern, Òmnium Cultural, ANC, AMI i ACM, i farà un recorregut a peu des de l’Arc de Triomf fins a l’Alt Tribunal català, on el judici començarà a les 9.00 hores.

El primer a declarar en el judici serà Torra com a acusat, i durant el matí s’espera la declaració d’una desena de policies i de l’excomisari cap de Mossos Miquel Esquius.

En la sessió de la tarda declararà a partir de les 16 hores el portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa; la delegada del Govern central a Catalunya, Teresa Cunillera; l’exportaveu del Govern de Catalunya i regidora de JxCat a l’Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi; el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i el conseller d’Interior, Miquel Buch.

Encara que el judici havia de celebrar-se el 25 i 26 de setembre, coincidint amb el Debat de Política General en el Parlament, finalment el TSJC el va reprogramar pel 18 de novembre perquè havia de resoldre les recusacions presentades contra el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i la magistrada Mercedes Armas, així com contra el magistrat Carlos Ramos, instructor d’aquestes recusacions.

La causa parteix d’un recurs de Cs davant la JEC per exigir la retirada dels símbols el 7 de març, cosa que va derivar en la incoació d’un procediment que va acabar en un acord l’11 de març que exigia a Torra retirar els llaços en 48 hores.

Infringir la neutralitat

El TSJC va enviar Torra a judici en considerar que els llaços i ‘estelades’ són propis d’uns partits polítics i aliens a uns altres que s’oposen a ells, de manera que, segons reiterats acords de la JEC confirmats per la jurisprudència del Tribunal Suprem, “es consideren partidistes, per la qual cosa no poden ser exhibits per les administracions i pels poders públics en els períodes electorals, sense infringir greument el seu deure d’objectivitat i de neutralitat”.

La JEC va ordenar Torra retirar els símbols l’11 de març, però Torra va presentar poc abans de vèncer el termini una reconsideració, que va ser denegada per un altre Acord, de 18 de març 2019, per la qual cosa la JEC va ordenar personalment a Torra retirar els símbols en 24 hores, segons l’interlocutòria d’obertura de judici oral.

Llavors Torra, sense complir amb aquest mandat, va presentar el 19 març un escrit sol·licitant la seva suspensió i un aclariment, “defensant una pretesa dificultat per al seu compliment i advertint que esperava un informe al Síndic de Greuges sobre alguns aspectes compromesos en la retirada dels símbols”.

El tribunal té en compte unes declaracions de la llavors portaveu del Govern de Catalunya, Elsa Artadi, que, en roda de premsa el 19 de març després del Consell Executiu, va informar de la decisió personal de Torra de mantenir la pancarta amb un llaç groc i el lema de ‘Llibertat presos polítics’ que penjava de la balconada del Palau de la Generalitat, i d’una nota de premsa en el mateix sentit del dia 20.

El 21 de març Torra va disposar presumptament que la pancarta amb el llaç groc “fos completament coberta” per una altra de la mateixa grandària i format al costat d’un lema similar –‘Llibertat presos polítics i exiliats’–, però en la que el llaç groc havia estat substituït per un llaç del mateix color blanc que el del fons de la pancarta, creuat per un gruixut traç de color vermell, segons l’escrit.

En el seu escrit, el jutge relata com Torra no va retirar els símbols durant aquells dies malgrat dos acords de la JEC en què ho ordenava, d’11 i 18 de març, i que no va ser fins al dia 22 que van ser retirats després d’ordenar-se als Mossos d’Esquadra que procedissin a fer-ho.

“Sí, vaig desobeir”

Torra va declarar el 15 de maig davant el TSJC com investigat per aquesta causa, on va afirmar: “Sí, vaig desobeir, perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania de defensa dels drets humans”.

A més, va explicar que no va dictar l’ordre de retirar els símbols perquè va considerar: “Era una ordre manifestament il·legal dictada per un òrgan que no era competent en absolut, no era una autoritat competent superior a mi”.

La Fiscalia Superior de Catalunya demana condemnar-lo a una inhabilitació d’un any i vuit mesos per un presumpte delicte de desobediència a la Junta Electoral Central (JEC) i multar-lo amb 30.000 euros.

L’acusació popular exercida per Vox sol·licita per al president una multa de 72.000 euros i la inhabilitació per a ocupació o càrrec públic per un termini de dos anys, que inclou la seva inhabilitació per a l’exercici de funcions de govern o de qualsevol altre càrrec públic d’àmbit local, autonòmic, estatal o europeu.